Etiqueta: independència

Comunicat de Pirates de Catalunya sobre els indults als presos polítics independentistes

Falten 3.291 persones represaliades per amnistiar. Aquesta és la conclusió a què arribem amb l’anunci d’indults, després del pròleg escenificat amb l’espectacle realitzat al Liceu sota el títol “Reencuentro: un proyecto de futuro para toda España”.

Espanya no tindrà futur sense tallar de soca-rel amb el filofeixisme creixent que busca eliminar qualsevol expressió popular que no sigui considerada nacionalment espanyola, per moltes propostes que es facin, i l’indult no és cap gest de justícia reparadora.

La repressió exercida des dels estaments polítics, judicials i policials de l’Estat; amb el suport entusiasta de l’extrema dreta catalanòfoba i l’equidistància de l’autoanomenada esquerra, fins i tot la catalana; no comença ni acaba en els presos polítics catalans. S’ha estès fins a 3.300 persones; exiliades, condemnades i processades esperant sentència. Per aquestes, menys mediàtiques i conegudes, no hi ha cap gest. Sense incloure totes aquestes persones, els indults als presos polítics resulten insuficients.

Tampoc podem obviar que la Generalitat de Catalunya encara és acusació en moltes de les causes on s’han processat manifestants i activistes. És imprescindible que les institucions actuïn amb responsabilitat i no contribueixin a la repressió. Cal actuar per retirar les acusacions, en lloc de fer escarafalls un cop les condemnes s’han produït.

També cal que les exiliades puguin tornar a Catalunya, tal com diuen l’informe i posterior resolució del Consell d’Europa, on s’estableix clarament que s’ha fet “una interpretació que converteix la desobediència civil no violenta en un delicte de sedició”, en un exercici més de guerra judicial vers la dissidència que s’oposa a l’statu quo. A més a més, aquest mateix argument ja s’està traslladant a altres àmbits i causes, perseguint el dret a manifestació i la protesta pacífica.

Cal una amnistia que repari, no uns indults limitats que amaguen la humiliació d’acceptar una culpabilitat per uns delictes inexistents. I aquesta amnistia ha d’estendre’s als milers de persones perseguides, no només a un grapat de líders polítics i civils, ja que mentre segueixi havent-hi una sola persona represaliada per motius polítics, la reparació no serà possible. Alhora, cal continuar construint alternatives al voltant del dret a decidir-ho tot, per tombar els pilars del vell règim i posar els fonaments d’un nou projecte on el poble català pugui decidir el seu camí lliurement.

Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa

Pirates de Catalunya

Pirates de Catalunya dóna suport a la consulta del #9N2014

Els Pirates de Catalunya defensem, demanem i practiquem la participació directa de les persones en la presa de decisions. El nostre únic límit és que aquesta participació no sigui contrària als drets fonamentals o la democràcia.

Per tot això, estem a favor que es consulti a tots els residents a Catalunya sobre quina mena d’estat volen.

Els sistemes polítics han d’oferir vies democràtiques per tal que es pugui manifestar la voluntat de les persones i que aquesta tingui una concreció política i institucional. Si el marc legal no ho permet, no és una veritable democràcia i, per tant, entenem que ignorar aquestes lleis per tal d’aconseguir fer una consulta a la ciutadania és una obligació moral.

La gent ha de tenir el dret a convocar referèndums vinculants sobre qualsevol assumpte que no atempti contra els drets humans o la democràcia.

A priori donem suport a la consulta proposada des dels grups polítics del Parlament de Catalunya per al 9 de novembre de 2014, però reclamem que s’aclareixin el més aviat possible les condicions de la mateixa (per exemple, si serà vinculant o no) i el significat de les respostes, doncs d’això dependrà el nostre suport definitiu.

Per tal que hi hagi una participació veritablement transparent i democràtica és imprescindible que hi hagi un debat ampli i ben informat sobre els objectius que es volen assolir, sobre el procés que es pretén seguir, així com aclarir les diverses opcions del referèndum.

Cal definir com s’actuarà davant del resultat de la consulta. Què passarà si guanya el sí-sí, si hi haurà associada una immediata declaració d’independència per part del president de Catalunya o el parlament, i el compromís d’iniciar un procés constituent popular per a la redacció d’una constitució catalana. No volem una nova constitució negociada als parlaments, cas que guanyi la independència, exigim un veritable procés constituent.

Així mateix, cas de guanyar el sí-no, hem de conèixer quin serà el pla d’actuació de la Generalitat de Catalunya i, en cas de no aconseguir que Catalunya sigui un estat en el termini que s’estipuli, quins seran els següents passos a seguir.

Finalment, Pirates de Catalunya lamenta la reacció antidemocràtica dels principals partits polítics d’àmbit estatal com PP, PSOE i UPyD. Els uns diuen que “ara no toca” i els altres directament llencen amenaces. Els ciutadans no mereixen tindre uns partits com aquests representant-los.

Entenem que consultar l’opinió de la ciutadania és un pilar bàsic de qualsevol sistema democràtic, reconegut fins i tot per la constitució espanyola, pel que reclamem als governs català i espanyol que la gent pugui decidir directament sobre totes les qüestions, i no només sobre la independència de Catalunya.

Dret a decidir. A decidir-ho tot!

Dret a decidir. A decidir-ho tot!
Pirates de Catalunya

Sóc Pirata i no assistiré a la manifestació de l’11 de setembre

Versió en català.Versión en castellano.

A Pirates de Catalunya pensem que les persones han de poder decidir sobre tots els assumptes que les afectin, per tant, recolzem fermament que es realitzi un referèndum per la independència de Catalunya.

Entre nosaltres hi ha des de gent que va participar en l’organització de les consultes sobiranistes fins a persones que prefereixen que Catalunya sigui una regió d’Espanya, però tots creiem que hauria de ser allò que decidim plegats, en referèndum, doncs tots som demòcrates.

Amb motiu de la Diada i de la manifestació “Catalunya, nou estat d’Europa”, hem demanat a dos pirates amb opinions oposades que ens donin el seu punt de vista personal sobre aquest tema:

Aquí teniu un dels dos articles:

 

Sóc Pirata i no assistiré a la manifestació de l’11 de setembre

 

Em considero “apàtrida”, no en el sentit formal, ja que no he renunciat a la meva nacionalitat, sinó a causa que no sóc capaç d’identificar-me com a propietat d’una nació, i al fet que no crec que cap tros de tela pugui representar el que sóc, el meu caràcter i les meves conviccions. “Ni déu, ni pàtria, ni rei”, aquest ben podria ser el meu lema.

T’has preguntat que hagués passat si haguessis nascut a un altre lloc?

Sóc de l’opinió que tot ésser humà té dret a identificar-se culturalment amb allò que desitgi, però comprenc, i espero que els altres comprenguin, que aquesta elecció és purament personal, i mai hauria de ser imposada.

Mai negaria el dret a assistir a una manifestació d’àmbit cultural com és la Diada de Catalunya a ningú. Però jo no em manifestaré en favor de cap nació, ni l’11 de setembre, ni el 12 d’octubre.

Per a mi, les nacions han estat massa cops causa d’odi i mort. Els meus avantpassats van haver de lluitar en batalles i guerres que no entenien, i a les quals van anar en contra la seva voluntat. I si remuntés en el tronc dels meus ancestres, segurament trobaria una vegada i una altra el mateix: homes i dones que van patir guerres, mort i sofriment, en nom d’una fe, d’un senyor feudal, d’un rei o senzillament, per l’avarícia d’un reduït grup d’homes que buscaven poder, i que van utilitzar el sentiment de pertinença a una nació, religió o ètnia per obtenir-lo.

Les nacions formen part de la nostra cultura, però sota el meu punt de vista, han estat utilitzades massa vegades per generar odi i sofriment al llarg dels segles.

No sé què és el que m’identifica com a membre d’una nació, mes enllà d’un sentiment de pertànyer a algun lloc o cultura. Per a mi, un llenguatge no és més que un sistema de codificació que emprem per comunicar-nos, i la seva finalitat última la de transmetre idees.

Puc entendre que des d’un punt de vista d’ “Estat”, els drets recollits en la Carta de les Nacions Unides i als Pactes Internacionals de Drets Humans, com ara el dret a l’autodeterminació, són “perillosos” per a la integritat territorial d’un territori. Però no m’interessen els jocs de poder.

Potser si es millorés la llei i es complís, menys gent abraçaria banderes i buscaria esperança en elles. Però molt em temo que amb la independència que els partits polítics clàssics ens plantegen no obtindrem la justícia social i jurídica que molts anhelem. Molt em temo que canviarem noms però no conceptes.

Això sí, opino que a casa meva haig de ser jo qui dicti les normes que regeixin la meva vida, sempre que aquestes normes no violin els drets, les obligacions ni les llibertats de les persones que viuen al meu voltant. Per això opino que la població catalana és la que ha de decidir què desitja fer amb el seu futur. No obstant això, considero que hi ha molts problemes a resoldre abans de plantejar-nos posar en marxa la independència de Catalunya.

Crec que Pirates de Catalunya no hauria de posicionar-se a favor ni en contra de la independència, però com a pirata, estic completament a favor d’un referèndum sobre la mateixa.

Fco. Cervera Martín

(Llegeix també: “Sóc Pirata i assistiré a la manifestació de l’11 de setembre”)


 

En Pirates de Catalunya pensamos que las personas deben poder decidir sobre todos los asuntos que les afecten, por lo tanto, apoyamos firmemente que se realice un referéndum para la independencia de Cataluña.

Entre nosotros hay desde gente que participó en la organización de las consultas sobiranistas hasta personas que prefieren que Cataluña sea una región de España, pero todos creemos que debería ser aquello que decidamos juntos, en referéndum, pues todos somos demócratas.

Con motivo de la Diada y de la manifestación “Cataluña, nuevo estado de Europa”, hemos pedido a dos piratas con opiniones opuestas que nos den su punto de vista personal sobre este tema:

Aquí tenéis uno de los dos artículos:

 

Soy Pirata y no asistiré a la manifestación del 11 de septiembre

 

Me considero “apátrida”, no en el sentido formal, ya que no he renunciado a mi nacionalidad, sino debido a que no soy capaz de identificarme como propiedad de una nación, y a que no creo que ningún trozo de tela pueda representar lo que soy, mi carácter y mis convicciones. “Ni dios, ni patria, ni rey”, ese bien podría ser mi lema.

¿Te has preguntado que hubiera pasado si hubieras nacido en otro lugar?

Soy de la opinión de que todo ser humano tiene derecho a identificarse culturalmente con aquello que desee, pero comprendo, y espero que los demás comprendan, que dicha elección es puramente personal, y nunca debería ser impuesta.

Jamás negaría el derecho a asistir a una manifestación de ámbito cultural como es la diada de Catalunya a nadie. Pero yo no me manifestaré a favor de ninguna nación, ni el 11 de septiembre, ni el 12 de octubre.

Para mí, las naciones han sido demasiadas veces causa de odio y muerte. Mis antepasados tuvieron que luchar en batallas y guerras que no entendían, y a las que fueron en contra su voluntad. Y si remontase en el tronco de mis ancestros, seguramente encontraría una y otra vez lo mismo: hombres y mujeres que padecieron guerras, muerte y sufrimiento, en nombre de una fe, de un señor feudal, de un rey o sencillamente, por la avaricia de un reducido grupo de hombres que buscaban poder, y que utilizaron el sentimiento de pertenencia a una nación, religión o etnia para obtenerlo.

Las naciones forman parte de nuestra cultura, pero bajo mi punto de vista, han sido utilizadas demasiadas veces para generar odio y sufrimiento a lo largo de los siglos.
No sé qué es lo que me identifica como miembro de una nación, mas allá de un sentimiento de pertenecer a algún lugar o cultura. Para mí, un lenguaje no es más que un sistema de codificación que usamos para comunicarnos, y su finalidad última la de transmitir ideas.

Puedo entender que desde un punto de vista de “Estado”, los derechos recogidos en la Carta de las Naciones Unidas y en los Pactos Internacionales de Derechos Humanos, como el derecho a la autodeterminación, son “peligrosos” para la integridad territorial de un territorio. Pero no me interesan los juegos de poder.

Quizá si se mejorara la ley y se cumpliera menos gente abrazaría banderas y buscaría esperanza en ellas. Pero mucho me temo que con la independencia que los partidos políticos clásicos nos plantean, no obtendremos esa justicia social y jurídica que muchos anhelamos. Mucho me temo que cambiaremos nombres pero no conceptos.

Eso sí, opino que en mi casa debo ser yo quien dicte las normas que rijan mi vida, siempre y cuando estas normas no violen los derechos, las obligaciones ni las libertades de las personas que viven a mi alrededor. Por eso opino que la población catalana es la que debe decidir que desea hacer con su futuro. Sin embargo, considero que hay muchos problemas a resolver antes de plantearnos poner en marcha la independencia de Catalunya.

Creo que Pirates de Catalunya no debería posicionarse a favor ni en contra de la independencia, pero como pirata, estoy completamente a favor de un referéndum sobre la misma.

Fco. Cervera Martín

 (Lee también: “Soy Pirata y asistiré a la manifestación del 11 de septiembre”)

Sóc Pirata i assistiré a la manifestació de l’11 de setembre

Versió en català.Versión en castellano.

A Pirates de Catalunya pensem que les persones han de poder decidir sobre tots els assumptes que les afectin, per tant, recolzem fermament que es realitzi un referèndum per la independència de Catalunya.

Entre nosaltres hi ha des de gent que va participar en l’organització de les consultes sobiranistes fins a persones que prefereixen que Catalunya sigui una regió d’Espanya, però tots creiem que hauria de ser allò que decidim plegats, en referèndum, doncs tots som demòcrates.

Amb motiu de la Diada i de la manifestació “Catalunya, nou estat d’Europa”, hem demanat a dos pirates amb opinions oposades que ens donin el seu punt de vista personal sobre aquest tema:

Aquí teniu un dels dos articles:

 

Sóc Pirata i assistiré a la manifestació de l’11 de setembre

 

Els humans, ja sigui per supervivència o per sentiment de pertinença, ens sentim atrets a organitzar-nos en grups. Primer érem tribus, després pobles, ciutats i comtats, poc després països i regnes que es convertien en imperis, i després d’aquests, estats, confederacions i altres formes de govern. I tot i que es pot arribar a acceptar que són construccions artificioses creades per les persones que molts cops no s’ajusten a les realitats de la societat, a molts se’ns fa difícil creure en la utopia d’un món unit sense fronteres.

Des de sempre, m’he considerat un nacionalista moderat. Durant molts anys vaig considerar la possibilitat que la meva posició fos la d’un federalisme republicà a Espanya, una mena de confederació d’Estats amb un pal de paller que només hagués de gestionar certes competències nacionals (exèrcit, política exterior i poca cosa més). Suposo que la meva visió estava inspirada en models com el suís (un model de convivència intercultural a la vella Europa) o l’estatunidenc.

Però la realitat que em vaig trobar era un altra: es pot plantejar un nou model d’estat en un país que té por a quelcom tan simple com preguntar? És a dir, com es pot plantejar un diàleg entre iguals en un estat que té com a màxima el que jo anomeno com “porcojonismo”, és a dir, la imposició via dictadures o majories absolutes referendades per un poble mal informat i apartat de la vida política? I desenganyem-nos: aquesta deriva s’aplica tant al govern central a Madrid com a la Generalitat de Catalunya. Senzillament, no es pot.

Per tant: jo aniré a la manifestació del 11 de setembre a reclamar que Catalunya sigui el proper estat d’Europa. I ho faré al costat de la ciutadania, que és qui realment ha de liderar aquest procés de transició, però convençut que quan arribi el dia en què des de la Plaça de Sant Jaume es proclami la (espero) República de Catalunya, des de la meva posició de Pirata reclamaré un govern participatiu, directe, transparent i democràtic. És a dir, que la ciutadania prengui el paper que la història li ha atorgat per tirar endavant un veritable projecte comú.

Una Catalunya lliure, sobirana, i pirata.

Enric Pineda

(Llegeix també: “Sóc Pirata i no assistiré a la manifestació de l’11 de setembre”)

 


 

En Pirates de Catalunya pensamos que las personas deben poder decidir sobre todos los asuntos que les afecten, por lo tanto, apoyamos firmemente que se realice un referéndum para la independencia de Cataluña.

Entre nosotros hay desde gente que participó en la organización de las consultas sobiranistas hasta personas que prefieren que Cataluña sea una región de España, pero todos creemos que debería ser aquello que decidamos juntos, en referéndum, pues todos somos demócratas.

Con motivo de la Diada y de la manifestación “Cataluña, nuevo estado de Europa”, hemos pedido a dos piratas con opiniones opuestas que nos den su punto de vista personal sobre este tema:

Aquí tenéis uno de los dos artículos:

 

Soy Pirata y asistiré a la manifestación del 11 de septiembre

 

Los seres humanos, ya sea por supervivencia o por sentido de pertenencia, nos sentimos atraídos a organizarnos en grupos. Primero éramos tribus, después pueblos, ciudades y condados, poco después países y reinos que se convertían en imperios, y después de estos, estados, confederaciones y otras formas de gobierno. Y a pesar de que se puede llegar a aceptar que son construcciones artificiales creadas por las personas que en muchas ocasiones no se ajustan a las realidades de la sociedad, a muchos se nos hace difícil creer en la utopía de un mundo unido sin fronteras.

Desde siempre, me he considerado un nacionalista moderado. Durante muchos años consideré la posibilidad de que mi posición fuera la de un federalismo republicano en España, un tipo de confederación de Estados con un eje vertebrador que sólo tuviera que gestionar ciertas competencias nacionales (ejército, política exterior y poca cosa más). Supongo que mi visión estaba inspirada en modelos como el suizo (un modelo de convivencia intercultural a la vieja Europa) o el estadounidense.

Pero la realidad que me encontré fue otra: ¿Se puede plantear un nuevo modelo de estado en un país que tiene miedo a algo tan simple como preguntar? Es decir, ¿Cómo se puede plantear un diálogo entre iguales en un estado que tiene como máxima lo que yo denomino como “porcojonismo”, es decir, la imposición vía dictaduras o mayorías absolutas referendadas por un pueblo mal informado y apartado de la vida política? Y desengañémonos: esta deriva se aplica tanto en el gobierno central en Madrid como la Generalitat de Cataluña. Sencillamente, no se puede.

Por lo tanto: yo iré a la manifestación del 11 de septiembre a reclamar que Cataluña sea el próximo estado de Europa. Y lo haré junto a la ciudadanía, que es quien realmente tiene que liderar este proceso de transición, pero convencido de que cuando llegue el día en que desde la Plaza de Sant Jaume se proclame la (espero) República de Cataluña, desde mi posición de Pirata reclamaré un gobierno participativo, directo, transparente y democrático. Es decir, que la ciudadanía tome el papel que la historia le ha otorgado para tirar adelante un verdadero proyecto común.

Una Cataluña libre, soberana, y pirata.

Enric Pineda

(Lee también: “Soy Pirata y no asistiré a la manifestación del 11 de septiembre”)