Etiqueta: cultura

Un viatge a bon port

La Manoli ens explica què busca, i què ha trobat, a PIRATA.CAT

Cuando todo parecía perdido, y de nuevo nos encontrábamos sobre salvavidas y tablas de madera donde simplemente nos podíamos mantener a flote, aparecen por el horizonte unos navíos sencillos, que se aproximan para llevarnos de nuevo a tierra firme. Sorprende quizás que ondeen en sus mástiles banderas pirata.

Biblioteca del Congrés dels EEUU: els drets d’autor estan destruint els registres sonors històrics

Creieu que només els “pirates” i els “tot de franc” s’oposen a les lleis actuals de drets d’autor? Doneu-li una altra volta: fins i tot a la Biblioteca del Congrés dels Estats Units se li ha acabat la paciència. El motiu és la conservació dels enregistrament d’àudio i, en un extens i profund estudi de 181 pàgines, la Biblioteca del Congrés conclou que, a banda de les complicacions tècniques, les lleis de drets d’autor dels EE.UU. fan que sigui pràcticament impossible que ningú preservi enregistraments sonors. El resultat de l’informe és realment pessimista.

S’ha trigat 10 anys a confeccionar aquest detallat i profund informe, que va ser promogut dins de la National Recording Preservation Act de l’any 2000. El seu objectiu era informar el Congrés nord-americà de l’estat de conservació dels enregistraments sonors, els problemes que s’han trobat en el procés, quina mena de procediments calen per a la seva conservació, etc. El tema pinta, com a mínim, molt malament.

El cànon en els préstecs de les biblioteques

Sabíeu que així com hi ha l’SGAE, també en els llibres existeix una entitat privada que gestiona un cànon, tal i com dicta la Unió Europea? Aquesta entitat és CEDRO.

Una directiva de la Unió Europea de 1992 obliga al pagament d’aquests drets d’autor a totes les biblioteques de la Unió. A l’any 2006, el Tribunal de Justícia Europeu va condemnar Espanya per no haver aplicat correctament el contingut d’aquesta directiva dins el marc legal estatal, que obligava al pagament dels préstecs realitzats a les biblioteques.

El veritable cost d’allò lliure, per Cory Doctorow

Traducció lliure d’un fragment de l’ultim article de Cory Doctorow, The real cost of free

El tema, pel que deixo la meva família i el meu escriptori, per parlar amb gent de tot el món són els riscos per la llibertat que sorgeixen del fracàs dels gegants dels drets d’autor  per adaptar-se a un món on és impossible evitar la còpia. Perquè això és impossible.

Després de 15 anys de guerres pels drets d’autor, tot i les  draconianes lleis i les sancions salvatges, malgrat els tractats secrets i la censura generalitzada, amb milions malbaratats en eines inútils de prevenció de còpies, avui en dia se’n fan més que mai a la història. Com he escrit aquí abans, fer còpies mai tornarà a ser més difícil. Els discs durs no es tornaran, màgicament, més voluminosos, ni tindran menys capacitat, ni pujaran de preu.

Per què lluitem?

Pirates de Catalunya, Piratenpartei, Parti Pirate, Pirate Party, Partido Pirata, Piratpartiet, Piraattipuolue, Piratenpartij, tant se val. Sigui quina sigui la denominació que s’empri, les persones que n’han sentit a parlar i tenen coneixement del moviment pirata tenen reaccions que van des del riure sarcàstic (quina colla de dròpols, no tenen res millor a fer?) a l’escepticisme extrem (i ara què volen fer, que votem per tot? trencar el sistema?)

La realitat és que la població està francament descontenta amb el sistema polític actual. Constantment i per tot arreu podem sentir la gent queixar-se dels polítics, de les seves decisions o de la seva manca de decisió, del sistema electoral, de com gasten els diners de tots plegats, de com enfoquen temes vitals de futur: l’educació, la sanitat, les infraestructures, etc.

No creiem ni en el govern actual, ni en l’anterior, ni en el proper. Què fem la majoria? Abstenir-nos a les eleccions, o votar a l’aparentment “menys dolent“, per inèrcia, sense gens de convenciment en l’acte. Algú que ho veiés des de fora en faria una sèrie còmica, segur. O potser seria un drama, qui sap…

Per què les escoles haurien d’usar exclusivament programari lliure

Reproduïm íntegrament aquest l’assaig  del Richard Stallman (Versió original, traducció)

Existeixen diverses raons per les quals tots els usuaris d’ordinadors haurien d’usar programari lliure: proporciona als usuaris la llibertat de controlar els seus propis ordinadors—amb programari privatiu, l’ordinador fa el que el creador del programari vol que faci, no el que l’usuari vol. També facilita als usuaris la llibertat de poder cooperar entre ells. Això és així tant per als usuaris com per a les escoles.

L’objectiu d’aquest article és dotar de de raons addicionals que s’apliquen específicament a l’educació.

Cultura pirata: el programari lliure parla català

Hi ha moltes coses que es poden fer des del govern per potenciar la nostra cultura; algunes, que es podien haver realitzat fa molt de temps, encara no s’estan portant a terme amb la fermesa necessària ni per les vies que caldria.

El cas concret a què ens referim és a la normalització la nostra llengua en l’àmbit tecnològic. Avui dia estem veient com el català es veu impulsat per la Generalitat en molts fronts: a l’ensenyament, a les administracions públiques, als comerços i, recentment, al cinema.

Trobada pirata a Terrassa i xerrada al dia del Programari Lliure

Ha estat un cap de setmana intens pel Partit Pirata de Catalunya. Comencem a mal acostumar-nos a les caluroses rebudes que tenim allà on anem, sembla ser que hi ha molts més pirates dels que ens pensem!

El passat divendres 17 de setembre es va realitzar una trobada-presentació a l’Ateneu Candela de Terrassa. Tot i caure llamps i trons, van assistir vora 60 persones. Que consti que cadascú es pagava el beure 😉