Etiqueta: biblioteques

Els terratinents de l’aprenentatge. Com van adquirir els editors acadèmics aquests poders feudals?

Per George Monbiot. Publicat al Guardian el 30 d’agost de 2011.

Qui són els capitalistes més implacables del món occidental? Aquells les pràctiques monopolistes dels quals fan que WalMart sembli una drogueria i Rupert Murdoch socialista? No endevinaries la resposta ni en un milió d’anys. Tot i que hi ha candidats de sobres, el meu vot no va pas per als bancs, les companyies petrolieres o les d’assegurances mèdiques, sinó – no us ho perdeu – per als editors acadèmics. El seu pot sonar com un sector ranci i insignificant. És tot el contrari. De tots els tripijocs corporatius, la martingala que porten és la que més urgentment necessita intervenció per part de les autoritats competents.

Tothom afirma estar d’acord amb què s’hauria d’encoratjar la gent a entendre la ciència i la resta de recerca acadèmica. Sense coneixement actual, no podem prendre decisions democràtiques coherents. Però els editors han tancat i barrat les portes i hi han posat un cartell de Prohibida l’entrada. Et pot molestar la política paywall (pagament per llegir) d’en Murdoch, que cobra £1 per 24 hores d’accés al Times i al Sunday Times. Però al menys en aquest període pots llegir i baixar-te tants articles com vulguis. Llegir un sol dels articles publicats per una de les revistes d’Elsevier et costarà $31,50(1). Springer cobra €34.95(2), Wiley-Blackwell, $42(3). Llegeix-ne deu i pagaràs deu vegades. I les revistes conserven copyright perpetu. Vols llegir una carta editada al 1981? Seran $31,50(4).

Creative Commons, Europeana i Biblioteca de Michigan

L’any 1976 el 94è Congrés dels Estats Units aprova el Copyright Act. Aquest dret atorga al propietari dos tipus de drets: el dret a copiar i explotar l’obra subjecta a aquest dret i el dret a prevenir que qualsevol pugui copiar aquesta obra sense el permís explícit de l’autor. Normalment aquest dret s’estén des de la creació de l’obra fins 70 anys després de la mort de l’autor (aquest període pot variar depenen de la legislació vigent del país on s’aplica, però normalment sempre és anys després de la mort de l’autor que en teoria es beneficia d’aquest dret).

Biblioteca del Congrés dels EEUU: els drets d’autor estan destruint els registres sonors històrics

Creieu que només els “pirates” i els “tot de franc” s’oposen a les lleis actuals de drets d’autor? Doneu-li una altra volta: fins i tot a la Biblioteca del Congrés dels Estats Units se li ha acabat la paciència. El motiu és la conservació dels enregistrament d’àudio i, en un extens i profund estudi de 181 pàgines, la Biblioteca del Congrés conclou que, a banda de les complicacions tècniques, les lleis de drets d’autor dels EE.UU. fan que sigui pràcticament impossible que ningú preservi enregistraments sonors. El resultat de l’informe és realment pessimista.

S’ha trigat 10 anys a confeccionar aquest detallat i profund informe, que va ser promogut dins de la National Recording Preservation Act de l’any 2000. El seu objectiu era informar el Congrés nord-americà de l’estat de conservació dels enregistraments sonors, els problemes que s’han trobat en el procés, quina mena de procediments calen per a la seva conservació, etc. El tema pinta, com a mínim, molt malament.

El cànon en els préstecs de les biblioteques

Sabíeu que així com hi ha l’SGAE, també en els llibres existeix una entitat privada que gestiona un cànon, tal i com dicta la Unió Europea? Aquesta entitat és CEDRO.

Una directiva de la Unió Europea de 1992 obliga al pagament d’aquests drets d’autor a totes les biblioteques de la Unió. A l’any 2006, el Tribunal de Justícia Europeu va condemnar Espanya per no haver aplicat correctament el contingut d’aquesta directiva dins el marc legal estatal, que obligava al pagament dels préstecs realitzats a les biblioteques.