Preguntes més freqüents (segona part)

Des del passat Preguntes més freqüents hem rebut moltes més preguntes. Les aclarim a continuació. Si tens més preguntes, fes servir els comentaris, o el formulari de la web, i les respondrem en breu.

Què és la còpia privada? I la còpia de seguretat? Quina diferència hi ha entre ambdós?
La còpia privada és aquella que fa un particular per al seu propi ús, sense ànim de lucre i accedint de forma legal a l’obra original copiada.
La còpia de seguretat és aquella que es fa de l’original per a prevenir el fet de que aquest es pugui malmetre i deixi de ser accessible.
Actualment, a l’Estat Espanyol la Ley 23/2006 de Propiedad Intelectual, permet la còpia d’obres literàries, artístiques o científiques sense prèvia autorització dels titulars, sempre i quan sigui per a ús privat de la persona que efectua la còpia i  no sigui utilitzada amb finalitat lucrativa. La còpia privada no s’aplica al programari.
Però molt material audiovisual també té una llicència que ens prohibeix fer-ne còpies. No l’estem vulnerant si el copiem?
Estarem respectant la llicència sempre que la còpia la fem d’acord amb els requisits que la llei exigeix per a poder considerar-la còpia privada. En el cas del programari, la còpia privada no es contempla i, per això, sempre preval la llicència del mateix.
Segons la Llei de Propietat Intel·lectual, per a poder efectuar-la s’exigeix que la còpia sigui d’una obra ja divulgada, realitzada per una persona física per a ús privat, que s’hagi tingut accès legal a la obra, i que la còpia no tingui finalitat ni col·lectiva ni lucrativa.
Què és el cànon digital?
El cànon digital és una quantitat de diners que cobren les entitats de gestió afegint una taxa (el conegut cànon digital) a l’import que paguem quan adquirim determinats productes d’emmagatzematge de dades o de reproducció d’originals, per compensar (segons els promotors del cànon) les, suposades, pèrdues que tenen quan fem una còpia privada en lloc de comprar un original.
Però, realment, si fas una còpia privada no compres l’original i, per tant, perden diners, no?
Les entitats de gestió i editors donen per fet que si no fas la còpia privada, compres tot el material que volies copiar. Això està molt lluny de la realitat; donat l’elevat preu del material audiovisual i el poder de compra mig de la població, superaries la teva solvència econòmica fàcilment si haguessis de pagar tot el material audiovisual que pots consumir. A més, la còpia privada ajuda a promocionar els autors (i en especial els menys coneguts), que es beneficien de publicitat i difusió gratuïtes.
Esteu a favor o en contra del cànon digital? Per què?
A PIRATA.CAT estem en desacord amb el cànon digital, per la seva aplicació abusiva i indiscriminada. A més, considerem desmesurat que l’hagin de pagar els particulars que adquireixen suports d’emmagatzematge per a fer-lo servir amb material propi, subjecte o no, al cànon digital: programari d’ordinador, fotografies personals, etc., i les empreses, que no tenen dret de còpia privada.
Podeu trobar més informació sobre el cànon al lloc web de la campanya “Todos contra el CANON“:
Per què esteu en contra de les patents de programari? Si un fabricant de cotxes pot patentar el seu cotxe, per què no puc patentar jo el meu programa?
Les patents de programari no tenen res a veure amb les patents industrials, ja que s’apliquen sobre idees i no sobre dissenys concrets. Per exemple, un fabricant pot dissenyar un cotxe i patentar el disseny per a que ningú li copiï el cotxe. Però no pot, ni ha de poder, impedir que un altre fabricant faci un altre model de cotxe, patentant el concepte. Doncs això és exactament a on condueixen les patents de programari, tal i com s’estan aplicant a alguns països: al registre d’idees bloquejant el desenvolupament del sector. Per protegir el programari el més adequat és tractar-lo com material amb dret d’autor, no amb patents industrials.
Quina diferència hi ha entre copyright i drets d’autor? No ho tinc gaire clar, però, què és el que voleu canviar?
Els drets d’autor provenen del dret continental europeu i són drets naturals del creador sobre les seves creacions com emanacions d’aquest, mentre que el copyright és del dret anglosaxó i només afecta a les obres, considerant a l’autor poseïdor de drets sobre les modalitats d’ús de l’obra.
Generalment, el copyright atorga un període de protecció intel·lectual sobre una obra, per permetre’n l’obtenció de beneficis. Però l’abús a la durada i pròrrogues d’aquest període i successives modificacions a les lleis han fet just l’efecte contrari, afavorint grans multinacionals de la producció audiovisual, en detriment dels creadors reals de la cultura.
Referències al respecte:
[1] http://es.wikipedia.org/wiki/Derecho_de_autor#Derecho_de_autor_y_copyright
[2] http://www.suite101.net/content/diferencias-entre-derechos-de-autor-y-copyright-a260
Com afecta el vostre rebuig de l’actual model de propietat intel·lectual a les llicències Creative Commons?
La (mal anomenada) “propietat intel·lectual” no existeix, no l’hem d’anomenar així, és una trampa.
S’han de tractar els punts de dret de còpia (copyright) i les patents per separat.
Quan es parla de llicències GPL o Creative Commons, molta gent es refereix al dret de còpia, el qual romandrà intacte, ja que PIRATA.CAT no proposa eliminar-lo.
La ideologia pirata diu que cal escurçar els terminis del dret de còpia. Ara mateix, la duració efectiva del dret de còpia és infinita, ja que en la pràctica mai no caduca: sempre allarguen els terminis.
L’objectiu del dret de còpia no ha de ser en cap cas, com passa a la pràctica actualment,  concedir un monopoli i bloquejar la innovació, sinó fomentar la creació de noves obres.
Hi ha estudis (de prestigi i seriosos) que demostren que la durada del dret de còpia hauria de durar molt i molt menys.
Així, pel que fa a la gestió de drets d’autor, PIRATA.CAT no defensa la seva invalidació, ja que les llicències GPL i Creative Commons atorguen a l’autor el dret a escollir sobre la seva creació.
Per què el nom de Pirata? Això denota que voleu posar la gratuïtat per damunt de la llibertat del coneixement i/o el desig d’infracció de lleis, no pas la voluntat de canviar cap llei.
El nom prové del moviment internacional pirata originat pel Partit Pirata suec l’any 2006, sorgit de la lluita per l’intercanvi i accés lliure a la cultura, la defensa de la privacitat i altres valors que trobaràs al nostre ideari. A l’any 2010 hi ha més de 40 partits pirates repartits pel món. Per a més informació, et recomanem l’article “Navegant la tercera onada” de l’Ángel Vázquez.
Si els percentatges de votacions no s’adeqüen al número de representats al Parlament, com es distribuiran els vots? Per exemple, les votacions són 75%/25% i hi ha 10 representants, no es poden fer 7,5 i 2,5 vots.
En funció dels diputats que tingui PIRATA.CAT, aquests votaran, el més proporcionalment possible, segons els resultats de la votació dels afiliats, arrodonint a la baixa.
Sóc menor d’edat i no podré votar-vos. Com puc col·laborar amb PIRATA.CAT?
La nostra secció juvenil s’anomenarà Grumets Pirates de Catalunya, i us podreu afiliar des dels 16 anys. Es podrà estar afiliat (i us ho recomanem) tant als Grumets Pirates com a PIRATA.CAT. No cal dir que l’afiliació és gratuïta!

10 respostes a “Preguntes més freqüents (segona part)”

  1. Ulises on

    Tinc més preguntes.
    Escolto bastant sorpès en el podcast de mossegalapoma una cosa que no entenc i em fa temor.

    Segons el Kenneth si al parlament es plantegés fer un referèndum per la independència els diputats de PIRATA.CAT no votarien a favor. És a dir, haurien de preguntar-ho als afiliats. I diu que un 10% podria estar-hi en contra i resultaria (en el cas que PIRATA.CAT tingués 10 diputats) en un diputat de PIRATA.CAT votant en contra.

    Com pot ser que un diputat voti en contra de preguntar al poble?!
    Com pot ser que el Kenneth pensi que s’han de consultar als afiliats sobre “si s’ha de preguntar al poble”?

    Em sembla gravíssim, i és poc.

    També volia comentar això:
    1) Un diputat pirata votarà sempre a favor de la Declaració Universal dels Drets Humans.
    2) Un diputat pirata votarà sempre a favor de l’ideari pirata, excepte quan entri en conflicte amb la primera Llei.

    ???? L’iderari pirata pot entrar en conflicte amb la Declaració dels DDHH? WTF? Crec que la part ” excepte quan entri en conflicte amb la primera Llei.” sobra.

    Respon
  2. Ulises Rey on

    Tinc més preguntes.
    Escolto bastant sorpès en el podcast de mossegalapoma una cosa que no entenc i em fa temor.

    Segons el Kenneth si al parlament es plantegés fer un referèndum per la independència els diputats de PIRATA.CAT no votarien a favor. És a dir, haurien de preguntar-ho als afiliats. I diu que un 10% podria estar-hi en contra i resultaria (en el cas que PIRATA.CAT tingués 10 diputats) en un diputat de PIRATA.CAT votant en contra.

    Com pot ser que un diputat voti en contra de preguntar al poble?!
    Com pot ser que el Kenneth pensi que s’han de consultar als afiliats sobre “si s’ha de preguntar al poble”?

    Em sembla gravíssim, i és poc.

    També volia comentar això:
    1) Un diputat pirata votarà sempre a favor de la Declaració Universal dels Drets Humans.
    2) Un diputat pirata votarà sempre a favor de l’ideari pirata, excepte quan entri en conflicte amb la primera Llei.

    ???? L’iderari pirata pot entrar en conflicte amb la Declaració dels DDHH? WTF? Crec que la part ” excepte quan entri en conflicte amb la primera Llei.” sobra.

    Respon
    • Adrià Cereto on

      Sobre la part de “excepte quan entri en conflicte amb la primera llei” això ho tenen perquè fan una referència a les 3 lleis de la robòtica (http://ca.wikipedia.org/wiki/Lleis_de_la_rob%C3%B2tica).

      En principi no haurien d’entrar en conflicte, però mai se sap i per sid e cas ja està allò allà.

      Jo també penso que si es consultés sobre si fer o no un referèndum sobre el que sigui, pirata.cat hauria de votar a favor del referèndum (seguint l’ideari, no?).

      Respon
      • Capità Pirata on

        Si, es tal com diu l’Adrià 🙂

        Respecte a fer un referèndum, pirata.cat estarà a favor: el “dret a decidir” es un punt de l’ideari. A la entrevista de mossegalapoma ens referíem a votar a favor o en contra (en base a democràcia directa).

        Respecte a les 3 lleis, son símil amb les Lleis de la Robòtica d’Asimov.

        Conflicte entre Ideari i Drets Humans? És difícil trobar-ne un, però és possible. Per exemple, l’ideari diu que aplicarem transparència. Això pot arribar a entrar en conflicte amb dret a la privacitat i a la intimitat (Drets Humans). Digui el que digui el nostre ideari, el respecte als Drets Humans sempre estarà per sobre.

        Salut!

        Respon
      • Kenneth on

        Un petit detall. Un referèndum costa temps i diners i les normes cal fer-les per a que funcionin avui i demà 😉

        Què passaria si Pirata.cat tingués majoria al parlament i ens dediquéssim a votar sempre en favor de tots els referèndums, encara que no tinguin ni un 10% de suport?

        A base de donar 4 hores lliures per anar a votar, al final no es podria treballar mai!

        Ara be, recordeu que som un partit obert, o sigui que si voleu proposar una formula diferent, us convidem a fer-ho!

        Una proposta que veuria amb bons ulls seria que si 2/3 dels afiliats (que votin) volen un referèndum sobre alguna qüestió, el 100% dels representants hi votaran a favor, doncs parlem d un referèndum, i no pas d’una votació/decisió concreta.

        Em penso que aquesta satisfà a tots plegats, a no ser que vingui l’Ulises a proposar-la a l’assemblea constituent que farem en poques setmanes, jo mateix la proposaré pel reglament de funcionament dels càrrecs electes.

        Respon
        • Ulises Rey on

          Hola. Gràcies per les vostres ràpides respostes i perdoneu el to haha però és que estava realment encès.

          Gràcies capità pirata, ara veig que sí que poden entrar en conflicte.

          Respecte el tema de mossegalapoma, crec que no ho has entès bé, la pregunta (lit.) és:
          P: Per exemple, imagina’t que es presenta al Parlament una proposta de llei sobre el…la possibilitat de fer un referèndum d’autodeterminació de catalunya. Què farieu?.

          K: És bastant senzill..
          I continua amb el que he resumit al primer post.

          Per tant, no us preguntaven sobre si votar a favor o en contra de la independència.

          Kenneth, i per acabar, a mi no em satisfà que s’hagi de qüestionar si és adequat preguntar al poble. Sempre ho és, costi el que costi. Per tant trobo absurd que es pregunti als militants (Llei 2 per sobre de la 3) i a més a més em sembla molt perillós la solució [sic.] que intentes plantejar. Si ara ja comencem a dir que el que pensi el 66% del poble ho votaran el 100% dels diputats on acabarem?

          Potser ens veiem!

          Salut!

          Respon
          • cocorota on

            Uns exemples per aclarir els referendums.

            Els afiliats de pirata volen:

            – Un carril bici a Terrasa.
            – Que tv3 faci produeixi pelis eròtiques.
            – La independència de catalunya.
            – La independència d’Espanya respecte la UE.

            Segons la llei
            Carril bici-> Compentència de Terrassa–>Referendum a Terrassa i dins de pirata nomes voten els afiliats de Terrassa.

            tv3–> Compentència de la generalitat–> referendum a Catalunya i dins de pirata nomes voten els afiliats de Catalunya.

            Indep. Catalunya–> Competència d’Espanya(encara que pesi)–> Referendum a Espanya i dins de pirata voten els afiliats d’Espanya

            Indep. Espanya –> Competència Espanya.

            Jo entenc que la manera de funcionar correcte es aquesta.

            Tambe podriem dir que si els afiliats de pirata volen convocar referendums ilegals podrien fer-ho. Pero jo entenc que un partit que els seus idearis bàsics son defensar la democràcia i les llibertats, doncs cal que defensi la llei democràtica com a principi del seu ideari.

            La questio es. Preval el nostre sentiment patriòtic per damunt de la rao democràtica?

  3. Carme F. on

    Bon dia,

    Intentaré escriuré de forma breu i directe. Només us comento que soc fan del vídeo de WhyDemocracy que parla sobre la Democràcia Grega, per posar-vos en situació del punt de vista des del que us parlo.

    Tinc alguns dubtes que m’agradaria resoldre:

    1. Com es prenen les decisions que acabaran tenint un resultat polític en el Parlament? Quan es fa una consulta als afiliats, hi ha debat? S’exposen idees i/o informacions? Es discuteixen les postures? O cadascú ha de venir amb la seva opinió de casa i no es parla de res?

    2. Un cop es pren una decisió al respecte d’un tema, pirates.cat construeix una opinió (o diàleg) polític per expressar-ho/debatir-ho al parlament? O son únicament transmissors?

    Exemples pràctics de funcionament (i controvertits):

    – La aprovació o no d’una Renta Universal
    Com s’arriba a la postura que tindran els representants de pirata.cat al Parlament per aquest cas? L’ideari parla de redistribuir la riquesa i de la solidaritat (això suposaria un SI directe?), però hi poden haver opinions diverses del que es digne pel lliure desenvolupament de les persones (O hi hauria un debat intern previ dels afiliats?). Al final s’obtindria un discurs polític del “perquè pensem així” per poder presentar la postura al Parlament? O només serien números o quotes de votació sense cap explicació?

    – La realització d’un Referèndum d’Autodeterminació a Catalunya
    Pirata.cat podria arribar a opinions complexes i elaborades mes enllà del SI o el No? O de les quotes? Per exemple, seria possible un “Estem d’acord amb la celebració d’un Referèndum d’Autodeterminació a Catalunya que ofereixi garanties, sigui plural, inclusiu i representatiu. I sinó ho és en el marc actual, ho farem evident perquè es puguin prendre les mesures perquè es compleixin aquests requisits amb l’objectiu de dotar a la població de les millors eines democràtiques ”. Hi hauria debat? O es tiraria de "Ideari/Tres lleis" per obtenir una resposta directe, i no meditada?

    M’agrada molt el projecte polític de Pirates.cat i amb aquestes preguntes que us envio, estic tractant d’avaluar el seu funcionament, entendre’l, i veure si es el partit en el que m’agradaria participar. Crec en la participació, la reflexió crítica compartida i els matiços. I desconfio de les respostes pre-establertes i automatiques, penso que es "mas de lo mismo" del que ja tenim.

    Moltes gràcies per llegir-me i per les respostes que em pugueu donar.

    Salutacions

    Respon
    • Capità Pirata on

      Hola Carme, gràcies per les teves preguntes. Creiem que es mereixen una resposta ben redactada i l'anem a traslladar al grup de Comunicació per a veure com l'enfoquem.

      De nou, gràcies!

      Respon

Deixa'ns un comentari

  • (no el publicarem)