L’origen del Partit Pirata: privacitat, compartició, innovació

Original: Origins Of The Pirate Party: Privacy, Sharing, Innovation
escrit per Rick Falkvinge, fundador del Partit Pirata suec

A vegades veig comentaris als mitjans que afirmen que el Partit Pirata va sorgir de The Pirate Bay, amb posterioritat a la redada policial efectuada el 31 de maig de 2006. Això es incorrecte. Té uns orígens completament diferents i anteriors.

Els escrits que afirmen que el partit va néixer arran de la redada que es va fer a The Pirate Bay tenen un punt interessant, es mostra com pots adonar-te de què va donar origen a què, posant els esdeveniments en una línia temporal. Les coses que han passat abans són la causa probable dels fets succeïts posteriorment.

Tanmateix, posar les coses en una línia temporal i cercar proximitats no és suficient. No pots agafar un sol esdeveniment i afirmar que aquest va ser el naixement d’un nou moviment polític global que va néixer dos dies després o una cosa així; són mesos i mesos de plantejaments i planificacions abans una cosa no ha començat. Tot i això, un cop s’ha donat prou voltes a les coses, la formació pot ésser provocada per un esdeveniment concret. I això és el que va succeir.

El Partit Pirata té els seus origens en tres seqüències d’esdeveniments independents. (Només una d’elles va aportar el nom del partit, com es descriu en un altre article). Totes aquestes seqüències d’esdeveniments varen tenir lloc l’any 2005.

La primera va ser la lluita contra les patents de programari al Parlament Europeu, en què les corporacions intentaven comprar lleis monopolístiques que els permetessin destruir innovadores empreses que començaven i amenaçaven l’statuts quo. Al principi de juliol de 2005, aquest grup de pressió monopolístic va perdre una votació, però per un marge molt, molt petit, des d’un punt de vista de joc. Aquest tema havia ocupat durant força temps tots els recursos de l’activisme europeu i em va fer pensar que la diferència havia estat excessivament curta. Havia d’haver una millor manera de fer-ho, una millor manera d’assegurar que cap colós que preferís els advocats respecte els enginyers, posés obstacles a la innovació a fi de dominar el mercat.

(El nostre membre del Parlament Europeu era un activista a Brusel·les durant aquesta lluita. Es una sort que ara hagi tornat al parlament, amb dret a vot).

La segona seqüència de fets va ser la criminalització a Suècia de les descàrregues com a violació del monopoli dels drets d’autor l’estiu de 2005. Les persones que compartien fitxers – al voltant de 1,2 milions de persones aleshores – varen ser demonitzats per l’esforç conjunt de la indústria dels drets d’autor i el sistema polític establert. Van mostrar la discriminació habitual vers els artistes independents que empraven mètodes de distribució innovadors; van il·legalitzar les descàrregues excepte que fos de “còpies legals”. Com ho pots saber això a The Pirate Bay? No pots, el que, de fet, provocaria la desaparició dels artistes independents i alternatius, conduïnt-los un altre cop als vells monopolis de distribució. Així que va ser un atac no només al mode de vida “connectat”, sino que, també, a la següent generació d’artistes.

A més, un punt destacable va ser que aquests polítics tradicionals no varen advertir, en cap cas, el gran debat que hi havia al voltant d’aquest enfortiment del monopoli dels drets d’autor. A les universitats, a les cafeteries, fins i tot als àpats familiars.

Això em va fer pensar: se’m va encendre la bombeta d’un nou partit polític. Si només un de cada cinc membres de la generació connectada estigués tip de la criminalització i demonització per part dels polítics, un nou partit entraria al Parlament. Es necessitaven 225.000 vots. Això obligaria els polítics a prestar-los atenció. Vaig jugar amb aquesta idea durant la tardor de 2005, creient que simplement funcionaria. La quantitat necessària ja hi era. Després de tot, els vots són una qüestió de quantitat, i no de qualitat.

Però la tercera seqüència d’esdeveniments, l’espurna per crear la ràbia i l’energia necessàries per a fer-ho realitat, no van ser els monopolis dels drets d’autor o de les patents; fou un esdeveniment clarament visible a la línia temporal. El domini piratpartiet.se – el domini del primer Partit Pirata – es va enregistrar el 16 de desembre de 2005. Què va passar els dies immediatament anteriors? En queda constància al registre de votacions del Parlament Europeu.

Dos dies abans, el matí del 14 de desembre de 2005, el Parlament Europeu va aprovar la Directiva de Retenció de Dades. Aquesta va ser l’espurna directa per a la formació del Partit Pirata, mig any després d’haver estat considerant aquesta possibilitat.

Un dels promotors de la Directiva de Retenció de Dades va ser el suec Thomas Bodström, qui també havia sigut vocal en l’enduriment del monopoli de copyright durant l’estiu de 2005. Havia estat conduïnt una legislació tan repressiva en tots els àmbits que, a la blogosfera sueca, la gent va adoptar el terme ‘Societat Bodström’ en comptes de ‘Societat Big Brother‘.

En moltes de les meves entrevistes prèvies, vaig intentar explicar que la retenció de dades – passar de «prohibit» a «obligatori» el registre de totes les nostres comunicacions – anava molt més enllà del que la Stasi de l’Alemanya oriental havia tingut mai accés, i vaig intentar que la gent s’adonés de com de ràpid estaven canviant les coses. Això aleshores no es va prendre seriosament (“això és Occident, nosaltres no fem aquestes coses“), però sis anys després la gent ha pres consciència del que està passant. El primer esborrany del programa del partit fins i tot tenia una secció especial per al senyor Bodström:

Thomas Bodström té la seva pròpia secció al programa del partit. Donat que ell mateix ha demostrat ser un perill per a les llibertats civils, és part de la nostra política que aquest home no hauria d’exercir cap càrrec públic que no fos el de vendre salsitxes davant del Parlament. Justifiquem això afirmant que, com a mínim des d’allà, no podrà fer mal a ningú.

Això, per sí mateix, ens va donar certa publicitat als mitjans en aquell temps. Però, sobre tot, us diu alguna cosa sobre els origens del Partit Pirata.

Donats aquests tres origens, no és sorprenent que els tres pilars del Partit Pirata suec fossin, i encara ho siguin, la privacitat, la cultura i el coneixement.

El partit va ser creat formalment l’1 de gener de 2006, a les 20.30 h, hora de l’Europa central. La redada contra The Pirate Bay va arribar cinc mesos després, quan la infrastructura del partit ja portava un temps funcionant.

Deixa'ns un comentari

  • (no el publicarem)