Creative Commons, Europeana i Biblioteca de Michigan

L’any 1976 el 94è Congrés dels Estats Units aprova el Copyright Act. Aquest dret atorga al propietari dos tipus de drets: el dret a copiar i explotar l’obra subjecta a aquest dret i el dret a prevenir que qualsevol pugui copiar aquesta obra sense el permís explícit de l’autor. Normalment aquest dret s’estén des de la creació de l’obra fins 70 anys després de la mort de l’autor (aquest període pot variar depenen de la legislació vigent del país on s’aplica, però normalment sempre és anys després de la mort de l’autor que en teoria es beneficia d’aquest dret).

El 2001 Lawrence Lessig, Hal Abelson, Eric Saltzman i Eric Eldred amb l’ajuda del “Center for the Public Domain” funden l’organització Creative Commons. Aquest grup entengué que el copyright, concebut l’any 1976, no s’ajustava a l’actual era digital, ja que la tecnologia digital, en la seva essència, produeix còpies. Tal i com apunta Lessig en el seu llibre Code Version 2.0, no es pot fer ús de contingut digital sense primerament fer-ne una còpia. Quan llegiu un llibre desat al vostre ordinador, en feu una còpia (al menys en la memòria RAM). Quan useu contingut digital, tècnicament esteu produint una còpia.

La llei, que en el seu moment de concepció només atenyia a pocs membres de la societat, actualment ens afecta a tots. Per aquest motiu aquest grup de treball desenvolupà els Creative Commons: unes llicències que fent ús del copyright donen a l’autor la possibilitat de decidir de manera explícita els drets que a piori concedeix al receptor de la seua obra. Hi ha quatre condicions que es poden combinar de manera tal que és possible crear sis tipus diferents de llicències del Creative Commons. Una de les llicències més usades actualment del Creative Commons és el BY (o reconeixement). L’11 d’octubre d’aquest mateix any CC anuncià el “Public Domain Mark”.

Aquest darrers mesos han sortit dues notícies que potser hauran passat desapercebudes per la majoria d’usuaris de la xarxa, però que tenen una importància cabdal per al futur desenvolupament del copyright en l’era digital:

  • Per una banda, Europeana, la major biblioteca, museu i arxiu digital d’Europa anuncià el mes d’octubre que adoptaria el Public Domain Mark de manera estàndard per obres lliures de copyright compartides en aquest portal.
  • Per altra banda, la Biblioteca de la Universitat de Michigan ha adoptat aquesta mateixa setmana la llicència del Creative Commons (CC-BY) pel contingut ofert en el lloc web. Aquesta nova llicència permet a tercers copiar, redistribuir, transmetre i adaptar recursos oferts en la pàgina web de la Biblioteca sempre i quan facin referència que prové de la Biblioteca. Entre aquests recursos es troben bibliografies, guies de recerca, classes i tutorials tecnològics.

La creació humana sempre ha estat una obra derivada. La imaginació sempre es limita a combinar conceptes que altres han creat anteriorment. Una idea mai neix del no res. El coneixement és de tots. Serem els últims en veure-ho? Actua!

11 respostes a “Creative Commons, Europeana i Biblioteca de Michigan”

Deixa'ns un comentari

  • (no el publicarem)