Col·laboració de Daniel Garcia

On: En algun lloc de la xarxa, el qual no vull recordar.

Quan: En un no moment del meu TEMPS

Ja hi has estat convidat/da!

 

INTRODUCCIÓ

Els humans hem experimentat recentment un canvi substancial ens els hàbits de comunicació i relació entre les persones, que ens permet viure simultàniament en dos universos paral·lels, un de real, i un de més nou, completament virtual. En l’univers virtual, ens relacionem a través d’un canal immaterial, que tot i facilitar-nos la immediatesa i eliminar el concepte de distància, sofreix la manca d’estímuls i situacions reals. Ens hi hem llançat de forma ràpida, però ens hem plantejat abans tot el què això significa? És evident que no, i aquest és el motiu d’aquest taller, on debatrem sobre aquest concepte, posant sobre la taula i sobre les xarxes socials els temes que aquí mencionem:

 

1.- EL PAS DEL TEMPS

El temps va caminant, de forma simultània i paral·lela en els dos universos, que transiten a temps real. Això provoca inevitablement que el temps dedicat a la nostra vida real és temps perdut en la nostra vida virtual, i a l’inrevés. El temps és físic, i de moment, no el podem aturar o alterar. Com aconseguir aquí un equilibri? És impossible. Només en nosaltres es manté el poder de decidir quines porcions del temps volem dedicar a cadascun dels dos universos, i aquesta decisió personal i individual, marcarà la nostra presència i permanència en cadascun dels dos móns. Un aïllament complet en algun d’aquestos pot esdevenir una pèrdua irrecuperable en l’altre.

 

2.- EL NOSTRE COS

El nostre cos es manté en el món físic, i és únicament en aquest unnivers on troba els elements necessaris per a sobreviure: l’aigua, els aliments… Està clar que sense ell, no podríem transitar entre cap dels dos móns, i sovint no li sabem agraïr prou. No hem d’oblidar que som un gènere més de l’espècie animal, i que com a tals, formem part d’un tot, d’un cicle, d’una complexa estructura. Aquest no ha estat concebut per residir i subsistir en un món virtual, i tampoc pot procrear en el mateix. Una bona base alimentícia sana i una mica d’exercici és l’únic que ens demana per a subsistir, no tenim el dret a negar-li.

 

3.- M’AGRADA… EL TEU SOMRIURE

Que fàcil que ens és moure mínimament el dit índex sobre el ratolí, i expressar la conformitat, satisfacció o agraïment d’un comentari, fotografia o estat; i que difícil que ens és dir el mateix a la persona que tenim al nostre costat. D’aquí n’hem d’aprendre moltíssim. Quan ha estat el darrer cop que hem sabut agraïr i exterioritzar un sentiment real o un moment especial? Les xarxes socials ens permeten interactuar d’una forma més còmode amb les altres persones amb les que hi convivim, asseguts davant d’una pantalla, sense haver de desplaçar-nos, ni fer una simple trucada, però algun cop hi hem notat la complicitat d’un simple petó a la galta? Hem pogut abraçar algú? Recordem la sensació de rebre un regal, mirar als ulls, i dónar les gràcies. Recordem l’estímul de satisfacció que explora el nostre cos i ens fa posar vermells.

 

4.- COL·LECCIONA AMICS DE VERITAT

Sabem que no és veritat

“+ Afegir als meus amics…” de veritat et penses que és tan senzill? Li demanaras un consell quan el necessitis? El trucaràs per anar a fer una cervesa quan estiguis sol? En un afany de col·leccionisme i competitivitat, cerquem ser els més populars, el que té mes amics a la xarxa, mentre tot això ho fem sols, davant una pantalla, una contrarietat evident. L’amistat és cosa de dos, i la de veritat, es troba a l’unnivers real, tot i que pot tenir la seva minimitzada versió virtual. I si apagues la màquina, surts al carrer, i et trobes amb algú, per aquelles casualitats exclusives del món real?

 

5.- ELS MEUS MOMENTS

Això és increíble, fem una foto i la publiquem a la xarxa! I ens pensem que serem capaços de compartir i recordar aquest bon moment en la posteritat, però no és cert. La fotografia és capaç de capturar un petit instant de la realitat (de fet, la realitat gràfica limitada) però no pot captar les sensacions que hem viscut en aquest moment, la màgia d’estar en un moment determinat en un lloc determinat. Si és ben cert que als que hem viscut aquest moment, una fotografia pot facilitar-nos el transport mental cap al record, però no deixa de ser record personal i intransferible on cadascun dels què hi érem, l’hem viscut d’una forma totalment diferent. Prefereixes viure un moment especial o imaginar els moments dels altres?

 

6.- DE VOYAEUR PER LA VIDA

Quants amics dius que té? Qui són? Que ha escrit avui? Qui el visita? I a tu què collons t’importa!! O és que et penses que saber-ho tot et farà més culte o intel·ligent? Si veiem algú pel carrer, no li fem un complet interrogatori sobre els seus gustos, activitats o afinitats. El món virtual ha generat una corrent espiatoria global, on som succeptibles de veure vulnerada la nostra no intimitat pública. El fet preocupant de la situació, no és que aquesta es vegi vulnerada, ja que nosaltres mateixos hem escollit que així sigui, sinó que de cop i volta ens convertim en voyaeurs de les nostres suposades amistats, destinant-hi segurament més de la meïtat del temps que presenciem les xarxes socials, donant peu a que sorgeixin envejes insanes, rumors infundats, gelosia injustificada… Què passa, és que ja no som capaços de preguntar les coses a la cara? És que donem per verídic tot el què aquí s’ens presenta?

 

7.- L’ALTRA CARA DE LA MONEDA

Sabem que tampoc no és veritat

Tu el coneixes i consideres que és una persona reservada? Doncs a la xarxa no se n’està de res!! Adoptem personalitats que no ens pertoquen, promocionem la cara maca de la moneda i amaguem la creu, modifiquem la nostra realitat a la mida de les peticions de tercers. Això també passa a la vida real, en menor mesura, però és obvi que no hi ha moneda sense capitalisme, ni podem considerar alguna cosa bonica si no n’hem vist cap de lletja. Aquí si que hi ha un equilibri, i ens aferrem a amagar la nostra creu obscura, deixem de ser nosaltres mateixos en un tot complet. Si no ens acceptem amb totes les virtuts i defectes, no ens acceptarem mai, i per tant, ningú ens podrà acceptar tal i com som, perquè no ens coneixen.

 

8.- I QUÈ HI HA AL DARRERA DE TOT PLEGAT?

Doncs és ben fàcil, una empresa privada amb ànim de lucre, amb seu i legislació als Estats Units. Cal dir alguna cosa més? Amb les nostres visites, els nostres comentaris, estem regalant la nostra no intimitat virtual a un ens privat, i estem enriquint quatre inversors privats, els mateixos que controlen governs, promouen guerres i tantes altres marranades que no hi cabrien en aquestes modestes línies. No només els estem enriquint, sinó que els estem cedint la nostra vida virtual al complet, i el permís perquè la venguin a tercers, l’eliminin, la transformin… No trobeu en aquesta darrera reflexió certa semblança a l’esclavisme? Una petita diferència al respecte, no en som conscients, i som esclavitzats amb un somriure i creient ser feliços i lliures.

 

Col·laboració de Daniel Garcia

2 respostes a “Col·laboració de Daniel Garcia”

Deixa'ns un comentari

  • (no el publicarem)