Etiqueta: pirata.cat

Pirates de Catalunya dóna suport des d’Islàndia a Píratar en les eleccions al Parlament

Pirates de Catalunya, membre del Moviment Pirata Internacional, dóna suport als companys del moviment a Islàndia, davant de les decisives eleccions al Parlament que tindran lloc al país nòrdic el proper 29 d’octubre. El Partit Pirata islandès pot aconseguir una victòria sense precedents i, per això, Pirates de Catalunya vol fer palès el seu suport enviant una representació que viurà de primera mà aquests comicis.

La representació de Pirates de Catalunya està formada per Muriel Rovira, Coordinadora Internacional i Vicepresidenta d’European Pirates, i Francisco Garrobo, co-portaveu. Ambdós representants tenen previst reunir-se amb Birgitta Jónsdóttir, líder del Partit Pirata a Islàndia i candidata a la presidència d’aquest país, que després dels escàndols financers que van provocar una crisi institucional i una convocatòria extraordinària d’eleccions, ha vist en Píratar un partit amb idees vàlides i sòlides per al bon govern d’Islàndia.

El jutge denega les mesures cautelars sol·licitades pel regidor del Grup Municipal JSF Luis Serrano Cuadra

instancia-cautelares001

A Sant Feliu de Llobregat (Barcelona), la Coalició Electoral Junts per Sant Feliu, formada per Pirates de Catalunya i Equo, lliura des de  juliol una dura batalla judicial després de ser denunciats tres dels seus membres pel regidor Sr. Luis Serrano Cuadra. Únic regidor electe que la coalició va aconseguir en les passades eleccions municipals, ha traït repetides vegades el codi ètic i el programa electoral pels quals va ser triat, i actua pel seu compte en cada ple municipal, defensant posicionaments i realitzant manifestacions públiques que van contra tot el que aquesta coalició defensa.

Per què encriptem?

admin-ajaxL’encriptació (o xifrat) protegeix les nostres dades. Els protegeix tant si estan en el nostre propi PC o s’emmagatzemen en centres de dades; i també els protegeix quan s’envien a través d’Internet. Protegeix les nostres converses, tant de vídeo com de veu o de text. Protegeix la nostra privadesa. Protegeix el nostre anonimat. I de vegades, fins i tot, protegeix les nostres vides.

Aquesta protecció és important per a tothom. És fàcil comprendre com l’encriptació protegeix a periodistes, a defensors dels drets humans i a activistes polítics en règims autoritaris. Però aquesta encriptació també ens protegeix a tots els altres. Protegeix les nostres dades contra delinqüents. Els protegeix enfront de competidors, veïns i familiars. Els protegeix contra atacs malintencionats i els protegeix contra accidents.

Pirates de Catalunya ofereix eines i experiència per fer possible el 9N

Davant la situació creada per la decisió del Govern de la Generalitat de canviar la mecànica de la consulta sobre el futur polític de Catalunya del pròxim 9 de novembre, des de Pirates de Catalunya volem fer les reflexions següents:

  • Tant la consulta impugnada, com el procés participatiu que la substitueix i que ara s’inicia, tenen condició de no vinculants, quelcom inacceptable per Pirates de Catalunya. Tot i això, entenem que no hi ha altra sortida davant de la posició de negació absoluta de les estructures de l’Estat espanyol.
  • Considerem que manca informació i transparència respecte al procés participatiu, pel que confiem en la voluntat política del Govern per a aclarir-ho com més aviat possible.
  • Rebutgem enèrgicament el joc d’alguns partits, posant per sobre d’interessos electorals al clam ciutadà que vol expressar-se en les urnes.
  • Unes eleccions plebiscitàries no són la solució més adient, ja que una decisió d’aquest calibre, ha de ser potestat única de la ciutadania, més enllà dels acords que els partits facin per presentar-se a les mateixes i dels defectes inherents del sistema electoral actual.
  • Per a Pirates de Catalunya, una Declaració Unilateral d’Independència només seria acceptable després d’un procés democràtic ampli i massiu previ, ja sigui un referèndum o consulta, que la legitimi i sigui reflex clar de la voluntat ciutadana.

Per tot això, des de Pirates de Catalunya, ens oferim a la ciutadania i les institucions per facilitar la participació aquest 9 de novembre, en forma d’eines i d’experiència en democràcia directa.

15263823218_1bef5b1546_z

Fotografia de Sergi Vázquez Anguela sota llicència Creative Commons BY-NC-ND

El funcionament del procés participatiu, sense cens previ, és quelcom que ja hem portat a terme en diferents iniciatives, mitjançant les quals hem desenvolupat eines de programari lliure per a portar-les a terme.

Les eines que oferim permeten garantir el secret del vot i, alhora, verificar-ne el correcte recompte, per part dels mateixos votants i auditors independents, així com la construcció en temps real del cens, a partir d’inscripcions in situ, amb privacitat i sense vots múltiples.

A més, organitzacions independents podran participar en el procés participatiu com a entitats d’autoritat, observant els processos de votació i recompte, confirmant la integritat de la votació i l’absència de manipulació, augmentant la legitimitat del procés.

Creiem que la ciutadania ha de poder expressar-se, sigui quin sigui el moment, el motiu o la necessitat, i tenint molt clar que el que és legítim no sempre està contemplat en la legalitat vigent.

Aquesta voluntat d’expressar-se ha d’anar acompanyada de les garanties democràtiques bàsiques d’universalitat, confidencialitat i transparència, necessàries per legitimar el resultat final de cara a la ciutadania de Catalunya i la comunitat internacional

Des de Pirates de Catalunya sentim que el moment crida a tota la ciutadania a fer història. Tenim l’oportunitat de posar els fonaments d’una democràcia real, directa i impulsada per qui realment té la sobirania: el poble. Proposada, creada, desenvolupada i supervisada pel poble i per al poble. Una democràcia incensurable, independent del govern de torn, on no hàgim de demanar permís a ningú per preguntar-nos res. I quin millor moment per començar que amb aquest primer acte de sobirania popular: decidint nosaltres mateixos què volem ser.

És el moment de començar a decidir. A decidir-ho tot!

Pirates de Catalunya


Pirates de Catalunya ofrece herramientas y experiencia para hacer posible el 9N

Ante la situación creada por la decisión del Gobierno de la Generalitat, de cambiar la mecánica de la consulta sobre el futuro político de Catalunya del próximo 9 de noviembre, desde Pirates de Catalunya queremos hacer las reflexiones siguientes:

  • Tanto la consulta impugnada, como el proceso participativo que la sustituye y que ahora se inicia, tienen la condición de no vinculantes, algo inaceptable para Pirates de Catalunya. No obstante, entendemos que no hay otra salida, frente la posición de negación absoluta de las estructuras del Estado español.
  • Consideramos que falta información y transparencia respecto al proceso participativo, por lo que confiamos en la voluntad política del ejecutivo catalán, por aclararlo lo antes posible.
  • Rechazamos enérgicamente el juego de algunos partidos, que ponen sus intereses electorales por encima de la voluntad ciudadana, que clama por expresarse en las urnas.
  • Unas elecciones plebiscitarias no son la mejor solución, ya que una decisión de este calibre ha de ser potestad única de la ciudadanía, más allá de acuerdos que los partidos hagan al presentarse a las mismas, y de los defectos inherentes al sistema electoral actual.
  • Para Pirates de Catalunya, una declaración unilateral de independencia solo sería aceptable tras un amplio y masivo proceso democrático, ya sea con un referendum o una consulta, que la legitime y sea el claro reflejo de la voluntad ciudadana.

Por todo ello, desde Pirates de Catalunya nos ofrecemos a la ciudadanía y a las instituciones, para facilitar la participación de este nueve de noviembre, en modo de herramientas y de experiencia en democracia directa.

El funcionamiento del proceso participativo, sin censo previo, es el mismo que ya hemos puesto en práctica en distintas iniciativas, mediante las cuales hemos desarrollado herramientas de programario libre para llevarlas a término.

Las herramientas que ofrecemos permiten garantizar el secreto de voto y, a la vez, verificar el recuento por parte de los mismos votantes y de auditores independientes, así como la construcción en tiempo real del censo, a partir de inscripciones in situ, con privacidad y sin la posibilidad del voto múltiple.

Además, organizaciones independientes podrán participar en el proceso participativo como entidades de autoridad, observando los procesos de votación y de recuento, confirmando la integridad de la votación y la ausencia de manipulación, aumentando así la legitimidad del proceso.

Creemos que la ciudadanía ha de poder expresarse, sea cual sea el momento, el motivo o la necesidad, teniendo muy claro que la legitimidad no siempre está contemplada en la legalidad vigente.

Esta voluntad de expresarse ha de ir acompañada de las garantías democráticas básicas, de universalidad, de confidencialidad y de transparencia, necesarias para legitimar el resultado final de cara a la ciudadanía de Catalunya y de la comunidad internacional.

Desde Pirates de Catalunya sentimos que el momento llama a toda la ciudadanía a hacer historia. Tenemos la oportunidad de poner los fundamentos de una democracia real, directa e impulsada por quien realmente tiene la soberanía: el pueblo. Propuesta, creada, desarrollada y supervisada por el pueblo y para el pueblo. Una democracia incensurable, independiente del gobierno de turno, donde no haya que pedir permiso a nadie para preguntar nada. Y qué mejor momento para empezar, que en este primer acto de soberanía popular: decidiendo ella misma lo que quiere ser.

¡Llegó el momento de decidir, de decidirlo todo!

Pirates de Catalunya

Comença la recollida d’avals per les europees

Avui comença la recollida d’avals per a les eleccions al Parlament Europeu del proper 25 de maig. Segons l’establert en els articles 169 i 220 de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG), els partits extraparlamentaris hem de recollir 15.000 signatures en un termini de tres setmanes per tal de poder presentar-nos a les eleccions. Tenim fins al 21 d’abril per a aconseguir els avals, realitzar el recompte a cada comunitat autònoma i enviar tots els papers a Madrid, on es realitzarà el recompte final i es lliuraran a la JEC. Els pirates ens hem proposat aconseguir 18.000 signatures, per a assegurar el tret.

No podem fer-ho sols, no podem fer-ho sense tu. Per ajudar en la recollida d’avals imprimeix el full de signatures,  i emplena tots els camps que trobaràs amb el teu aval i el dels teus familiars, amics i coneguts. És molt important que emplenis tots els camps (nom i cognoms, data de naixement, signatura…) ja que si falta alguna dada l’aval no serà vàlid. Pots portar-nos els teus avals a c/ Bailèn nº 8, 08010 Barcelona (horari comercial) fins al divendres dia 18 d’abril.

En aquesta ocasió, en tractar-se de les eleccions al Parlament Europeu, no és necessari separar les signatures segons la província en la qual resideix el signant. Poden incloure’s en la mateixa fulla les signatures de tots els ciutadans de la Unió Europea empadronats a l’estat espanyol.

Recorda que una persona només pot avalar a un partit, i que signar perquè ens puguem presentar no et compromet a res 😉
A continuació tens la llista electoral amb els candidats més votats en les nostres primàries obertes*:
1.1. Rubèn-Dario Castañé Carmona
2.2. Fabián Plaza Miranda
3.3. María Lorena Müller
4.4. Muriel Rovira Esteva
5.5. Ruben Romero Berrocal
6.6. Soledad Toledo Testa
7.7. Maria Carmen Santos Santos
8.8. Sirius Daniel Abadía Prieto
9.9. Sonia Areán Corral
10.10. David Arcos
11.11. Jose Carlos Couto Gonzalez
12.12. Isabel Cristina Fernández Álvarez
13.13. Carlos González Iglesias
14.15. Aida Regi Cosculluela
15.16. Aleix Compte Gamisans
16.17. Renato Domínguez Presa
17.18. Jose Maria Nieto Socorro
18.19. María Dolores Peris Perrino
19.20. Juan Carlos Durán Romero
20.30. Emilia Teresa Fraga González
21.21. Jose Andrés Diz Alonso
22.22. Arturo Martínez Nieves
23.23. Juan Jesus Lopez Aguilar
24.31. Sonia Bouzas Gonzalez
25.32. Ana Couto Pereiro
26.24. Juan Bautista Esteve Ramos
27.25. Xavi Vila
28.26. Ángel Vázquez Hernández
29.34. Virginia Rubio López
30.36. Carmen Garcia Rodriguez
31.27. Marcos Muñiz García
32.28. Oliver Herzig
33.29. Enric Pineda i Traïd
34.37. Maria José Gracia Lacal
35.38. Laia Figueras Vilanova
36.33. Jofre Embun Ors
37.35. Miguel González Álvarez
38.39. Javier León Gómez
38.40. Maria Esperanza Cilla Ortega
39.41. Ana Fuentes Jambrina
41.42. Maria Dolors Moncusí Rodríguez
42.43. Joan Carles Hinojosa Galisteo
43.44. Gonzalo Heredia Borreguero
44.45. Ivan Valladares González
45.52. Adriana Campos Diz
46.46. Eloi Loriente Parellada
47.47. Jordi Villanueva Piquer
48.48. Jose Manuel Hidalgo López
49.53. Susanna Gabardós Iturralde
50.55. Inmaculada Roldan Vieira
51.49. Carlos González del Hoyo
52.50. Alejandro Lebrero Climent
53.60. Aet Sarapuu
54.64. Francisca Carmona
Suplents**:
55.51. Borja Bethencourt Muñoz
56.54. Germán Cancela López
57.56. Pedro Vera Blanco
58.??. [Dona]
59.??. [Dona]
60.57. Xavier Martí i Castells
61.58. Iván Eguiguren Martín
62.59. Javier Molero
63.??. [Dona]
64.??. [Dona]
65.61. Rodrigo Ivan Rivera Troncoso
66.62. Juan Alberto Carreira Gomez
67.63. Marcel Sancho Guerrero

* Per tal de complir amb la paritat entre sexes fixada en l’article 44 bis de la Llei Orgànica del Règim Electoral General s’ha hagut de modificar l’ordre de la llista original. El primer nombre correspon a la posició definitiva i el segon a la posició inicial obtinguda per nombre de vots.

** Els suplents estan subjectes a variació en funció a si es pot satisfer la paritat però es publiquen per transparència.

Gràcies per la teva ajuda!

La Catalunya que volem

En aquesta nova celebració de la Diada, els pirates volem fer una reflexió i plantejar algunes idees que considerem ineludibles. Vivim temps d’incertesa, en els que els ciutadans encara no podem decidir sobre els aspectes bàsics que més ens afecten, mentre alguns polítics juguen a fet i amagar amb el nostre futur.

Assumptes com les retallades en sanitat i educació, el dret a decidir i la independència, projectes d’ampli impacte com el Barcelona World, o la recentment recuperada candidatura pels Jocs Olímpics d’Hivern de 2022, que s’inicià el 2010, en els quals els catalans hem quedat fora de tot procés de decisió, sense més possibilitat que la indignació o el silenci.

Creiem, tenint present que som al segle XXI i no al XVIII, que cal aprofundir molt més en la participació ciutadana i en els mecanismes de control ciutadà sobre les institucions públiques. No podem ignorar que s’han fet passes, com la Llei de Consultes i la voluntat de fer un referèndum sobre la independència, però les considerem insuficients.

Els pirates defensem que se celebrin referèndums vinculants i es pugui fer propostes de llei ciutadanes. Sempre hem cregut que el poder ha de tornar a la ciutadania, que no s’hauria d’haver perdut mai sota la capa de la democràcia representativa. Per això, exigim a la Generalitat de Catalunya que no es limiti a un únic referèndum, el de la independència, sinó que enceti una sèrie de consultes que ens permeti decidir la Catalunya que volem en altres aspectes que van més enllà del model d’estat.

Considerem indispensable que es defineixi el més aviat possible la forma i el contingut de la consulta, que s’especifiqui si serà o no vinculant, que es realitzi de forma clara, transparent i amb tota la informació objectiva possible, que contempli totes les possibilitats i cap on ens encaminem. No s’hi val a jugar en el com es preguntarà, no n’hi ha prou amb preguntar si volem ser independents, cal anar més enllà. Hem d’aprofitar aquesta oportunitat d’or per millorar la nostra qualitat democràtica, a banda del resultat de la consulta.

Qualsevol votació ha de ser una proposta completa, explícita en què inclou i què exclou, sempre acompanyada d’informació diàfana i que no indueixi a confusió. Això vol dir que no n’hi ha prou amb preguntar la relació entre Catalunya i Espanya, sinó que també s’ha d’incloure com continuem a partir d’aquí. Hem de tenir ben clar què volem fer l’endemà de la consulta, tant si guanya una opció com si guanya l’altra, i quin grau d’influència en la decisió hi tindrà la ciutadania.

A banda de la pròpia consulta, ens amoïna que el debat al voltant de la mateixa es centri principalment en la pregunta, deixant al marge com ha de ser la Catalunya de l’endemà, aspecte que les institucions públiques no tenen previst consultar-nos. Vistos els efectes (i defectes) causats a l’estat del benestar en mans dels nostres representants electes, ja és hora de canviar com es prenen les decisions transcendents i evitar que les nostres vides estiguin en mans d’uns pocs. Volem decidir!

Bona Diada a tothom,
Pirates de Catalunya
http://pirata.cat

Pots torturar, però no piratejar

El Govern ha perdut definitivament el nord. En els últims dies s’ha filtrat l’esborrany del nou Codi Penal i en ell apareixen nombrosos punts preocupants. Són tants (per exemple, sobre la criminalització de les protestes pacífiques), que no donen per a un sol article, de manera que de moment ens centrarem en com afecta aquest codi a Internet i a les noves tecnologies. Aviat publicarem un altre article sobre molts altres punts.

La veritat és que es tracta d’un text tan incendiari i tan contrari a les més elementals garanties jurídiques que, en tot just unes hores ja han sortit diverses ressenyes parlant del tema. Entre elles destaquen les anàlisis dels juristes Carlos Sánchez Almeida i David Bravo.

Els articles dels que més s’ha debatut han estat el 270 i el 271. En resum, el que diuen és el següent.

Article 270: – Distribuir obres protegides per la mal anomenada “propietat intel·lectual” es castiga amb penes de presó d’entre 1 i 4 anys. Això inclou pujar pel·lícules, sèries, llibres, etc., a Internet… encara que sigui sense ànim de lucre. És cert que en aquest cas el jutge pot posar una pena de multa si no és molt el material distribuït. Però es tracta d’això, que “podrà”. No estarà obligat a fer-ho.

– “Facilitar l’accés” a aquestes obres es castiga amb penes d’entre 6 mesos i 3 anys de presó. Què s’entén per “facilitar l’accés”? Ningú ho sap. És un dels nombrosos conceptes indeterminats que introdueix el codi, cosa que causarà molta inseguretat jurídica.

– Comercialitzar sistemes que evitin els mecanismes anticòpia es castiga amb presó entre 6 mesos i 3 anys.

– Ull! El Codi preveu expressament que “tenir” (sí, només “tenir”) sistemes que evitin els mecanismes anticòpia a casa es castigui amb la mateixa pena de presó entre 6 mesos i 3 anys. Amb la llei a la mà, podreu anar a la presó només per tenir un únic sistema anticòpia, encara que mai hagueu compartit contingut “il·legal”!

El pitjor arriba al final. Article 271: – Tenir una pàgina d’enllaços (que fins ara no era delicte), es castigarà amb pena de presó de 2 a 6 anys. – Si alguna de les conductes anteriors es considera “greu” (per exemple, pel nombre de fitxers piratejats), la pena passa a ser també de 2 a 6 anys de presó. És a dir, si tenim a casa moltes còpies “il·legals” i les compartim, anem directament a la presó! Això és així perquè la pena mínima passa a ser de 2 anys, el que dificulta la suspensió de l’execució de la pena (és a dir, no entrar a la presó si és el teu primer delicte i si la pena no supera els 2 anys).

Tot això suposarà greus problemes per al desenvolupament tecnològic espanyol.

Podem pensar que els únics que han de preocupar-se són els que infringeixin aquesta arbitrària “propietat intel·lectual”, però això no és cert. Recordem que ja hi ha hagut casos en què s’ha castigat a administradors de pàgines per comentaris fets per usuaris.

La reforma del Codi Penal obligarà a tot aquell que tingui una pàgina web a controlar tots i cadascun dels missatges que li escriguin. Si bé això no suposarà un problema per a les pàgines de menor grandària, quan comenci a haver trànsit i contingut aquesta fiscalització es farà impossible.

Posem un parell d’exemples: creu algú que a pàgines com Menéame poden dedicar-se a estar les 24 hores controlant tots i cadascun dels missatges publicats per assegurar-se que no vulneren la llei? És concebible que els administradors d’un fòrum amb centenars d’usuaris hagin de ser experts en Dret per saber si alguna cosa que es comenti és il·legal?

El nou Codi Penal agreujarà aquesta situació.

I, per descomptat, això significarà que la inversió en noves tecnologies no s’atrevirà a entrar a Espanya. Quin emprenedor, nacional o estranger, s’arriscaria a invertir en un negoci pel qual li poden condemnar penalment? No importa com d’innovadora sigui la idea, si hi ha un mínim risc, no hi haurà inversió. Exactament el que Espanya necessita en aquests moments de crisi.

Una reforma desproporcionada. El pitjor de tot és el criteri que sembla tenir el legislador sobre el que és greu i el que no. Els Codis Penals es basen en el principi de proporcionalitat. Això és, els delictes més greus tenen penes més greus. Sembla lògic, oi?

El Govern no ho té tan clar.

Click per a fer gran

Click per a fer gran

De fet, podem seguir l’exemple que en el seu dia va fer David Bravo en forma humorística per comparar la pena màxima de tenir una pàgina d’enllaços o de compartir moltes pel·lícules “pirates” (recordem, de 6 anys), respecte a la pena per altres delictes.

Tinguem sempre present aquesta pena de 6 anys per als “malvats” pirates. Quina pena tenen altres conductes descrites en el Codi Penal?

– Si comets una estafa de les més greus (per exemple, una que deixi la víctima en total situació de necessitat), la pena màxima també és de 6 anys. El Govern sembla creure que compartir pel·lícules és el mateix que arruïnar a una persona.

– Si segrestes a una persona durant diversos dies, la pena que rebràs (de 6 anys) és la mateixa que la de compartir pel·lícules.

– Si apunyales algú amb acarnissament (causant-li un dolor inhumà), la pena màxima és de 5 anys. La mateixa pena si a qui apunyales és un menor de 12 anys.

Induir a la prostitució de menors o facilitar-la és, per al legislador, menys greu que pujar sèries a internet. La inducció a la prostitució de menors només es castiga amb 5 anys.

– Si destrueixes totalment les propietats d’algú i el deixes en la més absoluta ruïna, el màxim de pena de presó que et caurà serà de 3 anys. Està clar que això és molt menys greu que tenir una pàgina d’enllaços.

– Si decideixes elaborar o vendre substàncies que causin greu dany a la salut, com a molt et castigaran amb 3 anys de presó.

Discriminar greument a algú en el seu treball per ideologia o raça té una pena màxima de 2 anys.

– Si condueixes amb temeritat i posant en perill la vida de la gent només et castigaran amb un màxim de 2 anys de presó, perquè està clar que posar en perill la vida és menys greu que pujar cançons a internet.

I… Quines penes hi ha per als delictes dels polítics? Això és el millor. Tenint en compte que el nostre Govern considera que compartir material cultural és un delicte que ha de castigar amb fins a 6 anys de presó, quines penes hi ha previstes per als delictes més freqüents que poden cometre els polítics, funcionaris públics o alts càrrecs de grans empreses?

Vaja, per als delictes que no comet la gent del carrer…

Doncs la comparació dóna resultats sagnants.

6 anys és la pena màxima (màxima!) que li poden imposar a un policia que torturi greument un detingut.

Estafar 600.000 euros a Hisenda té una pena màxima de 5 anys. Què són 600.000 euros comparats amb uns malignes enllaços?

– Un jutge que dicti una sentència penal condemnatòria injusta només haurà d’anar a la presó 4 anys.

– Els administradors que falsegin els comptes d’una societat aniran a la presó, com a molt, durant 3 anys.

– Un funcionari que utilitzi de forma privada béns públics únicament s’arrisca a una pena de 3 anys.

– El tràfic d’influències es castiga amb 2 anys de presó, res més.

Aprofitar-se de ser una autoritat pública que participa en un contracte, per forçar la seva presència personal en el negoci, implica rebre un simple correctiu de 2 anys.

– Un funcionari que falsegi la documentació d’una empresa públicanomés rep una pena de multa.

Així que està clar. El Govern ha perdut totalment el nord. No pot ser que pretengui que compartir cultura sigui tan perniciós per a la societat com torturar greument a algú sent policia, segrestar a algú durant dies o arruïnar totalment a algú.

Però no passa res. El Govern ja ha demostrat que es pot indultar qui comet aquests delictes. Fins i tot es pot indultar dues vegades seguides a uns torturadors. De manera que segur que també indultarà a qui pugi sèries a internet …

… O no?

Font original: Podes torturar mais non piratear

La nueva constitución islandesa muere a manos de conservadores y socialdemócratas

El día 28 de Marzo el Parlamento islandés fue disuelto, a raíz de la convocatoria de elecciones nacionales para el día 27 de Abril.

En su último estertor, los partidos mayoritarios han decidido acabar, por inacción, con la tramitación de la nueva constituciónredactada colaborativamente por miles de ciudadanos vía Internet. Las presiones del Independence party, que cuenta con 16 de los 63 escaños, han conseguido acabar con el sueño islandés.

Smári McCarthy retransmitió por Twitter como, junto a otras votaciones, relegaron la nueva constitución a ser la última cuestión a tratar. Hacia las 02:21 se inició la votación que acabó con ella, al no alcanzar la mayoría que necesitaba para ser aprobada .

Las demoras que han surgido durante el debate, provocadas por las reticencias de los partidos con mayor representación en el Parlamento, han llevado a la constitución a este callejón, forzando a que se vuelva a iniciar toda la tramitación en la siguiente legislatura de Islandia.

No todo está perdido. Su espíritu permanece en el partido pirata islandés, que seguirá defendiéndola y exigiendo mayor transparencia y participación de la ciudadanía en las instituciones. Basada en las ideas del proyecto Icelandic Modern Media Initiative (IMMI), la no aprobación de la nueva constitución ha suscitado protestas en las calles de Reykjavik, por parte de una población que aprendió de los errores durante su propia burbuja pero que todavía no ha encontrado soluciones desde las instituciones.

El camino se ha iniciado. A pesar del sabotaje llevado a cabo por los partidos mayoritarios, el pueblo islandés ha demostrado su valía, diferenciándose de los líderes que les han llevado a la bancarrota y trabajando de forma colaborativa, alcanzando así una mayor implicación y responsabilidad de la ciudadanía en la vida política. Estos avances son, en sí mismos, el principio del cambio, lo que sin duda augura una larga lista de éxitos futuros y supone una brizna de esperanza para todos aquellos que creemos que existen alternativas a la actual mala y opaca gestión de nuestros gobiernos.

Con su ejemplo, los piratas de todo el mundo no cejaremos en nuestro empeño por crear una sociedad basada en los valores de participación, transparencia, y acceso a la información y a la cultura, que creemos imprescindibles para una vivir en una verdadera democracia.

Así rezaba el inicio de la nueva constitución:

“We, the people who inhabit Iceland, wish to create a just society where every person has equal opportunity.”

La nueva constitución ha muerto, ¡larga vida a la nueva constitución islandesa!

piratar.is

Y la historia se repite: CEDRO contra las Universidades

Todos recordamos el grandioso canon por copia privada. Un impuesto aplicado sobre los equipos, aparatos y materiales susceptibles de realizar copias de “obras divulgadas en forma de libros o publicaciones […], así como de fonogramas, videogramas o de otros soportes sonoros, visuales o audiovisuales”, tal y como constaba en el Real Decreto Legislativo 1/1996, del 12 de Abril. Los gobiernos del PP y el PSOE fueron avisados de la ilegalidad de dicha ley y ante la inacción de estos, el Tribunal de Justicia de la Unión Europea declaró ilegal la legislación española mediante su sentencia de 21 de octubre de 2010, al considerar ilegal cobrar la compensación por copia privada (el canon) a sujetos sin derecho a copia privada (empresas, administraciones públicas, ONGs y otras entidades).

Posteriormente, y contra la legislación española, el gobierno pretendió blindar los millones de euros recaudados de forma ilegal por las sociedades de gestión de derechos (con SGAE a la cabeza), vía el Real Decreto 1657/2012, mediante el que se declaró irrecuperable el canon pagado hasta el 1 de enero de 2012.

En esa ocasión, la principal beneficiada fue SGAE. Ahora lo va a ser CEDRO, que viene a ser “la SGAE de los libros”.

CEDRO

En 2010, CEDRO solicitó al Ministerio de Cultura una intervención para cobrar a las Universidades españolas unos derechos sobre obras digitalizadas que éstas colgaban en sus campus virtuales. La petición de CEDRO ascendía a 5 euros por alumno, unos 13.5 millones de euros en total.

El problema es que CEDRO estaba intentando cobrar por los derechos de autores que en ningún momento habían encargado su gestión a CEDRO. Según la entidad, su gestión alcanza unos 4 millones de obras, mientras que la red de bibliotecas universitarias contiene 29 millones. Las universidades solicitaron a CEDRO que mostrara la lista de socios cuyos derechos pretendían proteger, a lo que CEDRO se negó alegando que eso vulneraría la privacidad de sus socios, lo cual es ridículo (el autor ya aparece en el ISBN), y acto seguido, se retiró de la negociación.

Más tarde, CEDRO volvió demandando ante la jurisdicción civil a la Universidad de Barcelona, la Universidad Autónoma de Barcelona y la Universidad Carlos III de Madrid.

Cabe resaltar que las universidades nunca se negaron a pagar a CEDRO, pero no aceptaban un sistema de tarifa plana, y lo que propusieron fue pagar por el efectivo uso del repertorio de CEDRO. En el juicio de CEDRO contra la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB), CEDRO no consiguió cobrar lo que pretendía.

CEDRO gestiona muy pocos autores y muy pocas obras, pero al Ministerio de Cultura parece no importarle. Han redactado una reforma que propone la creación de un límite a la propiedad intelectual consistente en el derecho de los centros educativos a reproducir las obras de los autores, creando un canon a pagarles a éstos, canon gestionado obligatoriamente a través de CEDRO.

Esta excepción no figura en la legislación Europea, y ya sabemos lo que ocurrirá: dentro de 10 años el Tribunal de Justicia de la Unión Europea declarará está excepción ilegal, a lo que el Estado promulgará una norma que impida recuperar las cantidades ya pagadas.

Pero con esta reforma CEDRO también obtiene la gestión del Open Access, expropiando el procomún. Con esta reforma, el Gobierno le otorga toda la gestión del conocimiento escrito, tenga esta asociación privada o no derechos sobre el mismo.

Con lo cual, se produce una situación de lo más irónica: las universidades, las mayores productoras de propiedad intelectual en formato libro y artículos, según la reforma pretendida por el Ministerio de Cultura, estarán obligadas a ceder la gestión de su patrimonio a una asociación privada, CEDRO, para que ésta les cobre una tarifa por publicar en sus propios campus virtuales obras de las que al universidad ya es dueña.

Iniciativa Ciutadana Europea per la Renda Bàsica Universal

Els pirates estem a favor de la participació activa de tota la ciutadania.

Fa pocs dies va sorgir una Iniciativa Ciutadana Europea per mitjà de la qual es demana a la Comissió que, un cop assol ides un milió de signatures, s’explori la implantació de la Renda Bàsica Incondicional per a tots els ciutadans de la Unió Europea.

Si no ho coneixes pots començar per formar la teva opinió al respecte amb aquest vídeo de 3 minuts:

Si creus que aquesta causa mereix del teu recolzament, pots signar-ho a Unconditional Basic Income (UBI) – Exploring a pathway towards emancipatory welfare conditions in the EU.

Iniciativa Europea per la Renda Bàsica Universal