Etiqueta: filosofia

El partido de los milagros

Hubo un tiempo en que decían que la ideología Pirata era friqui. Pensaban que se trataba de algo que tenía que ver con ordenadores más que con el mundo real. No sabían lo que significaba la democracia directa. Creían que la transparencia gubernamental era una utopía.

Decían que sería un milagro que esta ideología cuajara en algo tangible.

Entonces nació Pirates de Catalunya. Y con solo cincuenta y cinco días de edad se atrevió a enfrentarse a los grandes partidos en unas elecciones autonómicas. Casi nadie conocia a los Piratas, la presencia mediática que tenían era exigua y su presupuesto no llegaba para cubrir los gastos de una cena de alguno de los partidos mayoritarios.

Iba a ser un milagro que PIRATA.CAT lograra algo.

La sorpresa vino a la hora de hacer los recuentos. Ese partido casi desconocido, sin dinero y que acababa de nacer cincuenta y cinco días antes logró nada menos que sacar una importante ventaja en votos a uno de los grandes: UPyD. Ni el hecho de que el partido de Rosa Díez saliera en todas las televisiones, ni el que tuvieran mucho más presupuesto, ni el que existieran desde hacía más tiempo influyó.

Pirates de Catalunya logró el milagro de adelantar a un partido grande en sus primeras elecciones.

Se acercaron las elecciones municipales y algunos dijeron que el resultado no mejoraría, que la ideología Pirata era flor de un día y que se demostraría entonces.

Iba a ser un milagro que PIRATA.CAT repitiera su éxito.
Tenían razón. No lo repitió: lo mejoró. Tras las elecciones, por primera vez en España, dos concejales arribaban a puerto ondeando la bandera Pirata.

Poco antes, los grandes partidos (concretamente, PSOE, PP y CiU) habían decidido poner freno a esa ola de cambios que significaban los nuevos grupos políticos. En Enero reformaron la Ley Electoral y obligaron a esos partidos a conseguir avales para tener el aparente privilegio de presentarse a unas elecciones democráticas. Avales que, por supuesto, los grandes partidos quedaban exentos de conseguir. La Ley no era igual para todos.

Por si aquello no fuera poco, el Reglamento de la reforma fue postergado hasta el último momento, dejando a los nuevos partidos en la incertidumbre de qué requisitos legales debían cumplir, dejándolos sin margen de maniobra. Y cuando finalmente se publicó el Reglamento, todavía tardaron una semana más en publicar las hojas oficiales de recogida de avales. Y dos semanas más en aclarar de qué manera se podía recoger firmas electrónicas.

No había tiempo: había que lograr miles de firmas en apenas veinte días. La vía parlamentaria iba a quedar cerrada para los nuevos partidos.

Iba a ser un milagro que PIRATA.CAT consiguiera los avales.
Pues no solo los consiguió. ¡Superó con creces el número exigido! Todo ello, además, permitiendo por convicción democrática que otros partidos nuevos usaran su plataforma YoAvalo para recoger firmas (cosa que, en teoría, perjudicaba a Pirates de Catalunya, ya que cada persona que avalara a otro partido era una persona que no podía avalar a PIRATA.CAT).

¿Cómo es esto posible? Evidentemente, si estuviéramos ante un partido de ideología friqui o alejada de la realidad, nada de esto habría ocurrido. Si Pirates de Catalunya cosecha éxitos en cada proceso electoral al que se presenta, algo habrá en su ideario político. Algo tiene que hacer que el número de votantes de este partido aumente cada día.

Con toda probabilidad, ese “algo” se resume en los pilares básicos de la ideología Pirata: democracia directa, transparencia gubernamental, defensa de los derechos fundamentales y libre acceso a la cultura.

Eso no es friqui; es de sentido común. Y no puede estar más cercano a la realidad de lo que el mundo necesita. Por eso el credo Pirata triunfa en todo el planeta. Por eso hay dos Europarlamentarios Piratas en este momento. Por eso en el Parlamento de Berlín lograron el 9% de los votos y 15 representantes nada menos. Por eso el Partido Pirata alemán tiene también 50 regidores en Baja Sajonia, de los 150 totales. Por eso cuenta ya también con 3 regidores en Suiza. Por eso ha habido incluso un miembro del Gobierno de transición tunecino perteneciente al Partido Pirata.
Porque la ideología Pirata propone el cambio político que el mundo necesita ahora.

Superados los arrecifes de la barrera de avales, Pirates de Catalunya navega con viento en popa hacia las elecciones del 20-N. Muchos dicen, cada vez con la boca más pequeña, que la ideología Pirata no llegará tan lejos.

Dicen, casi temblando, que será un milagro que PIRATA.CAT logre representación parlamentaria.

Y los Piratas sonríen. Porque están acostumbrados a vivir rodeados de milagros.

Fabián Plaza Miranda

La política pirata no es solo para hackers

(*) El autor de este artículo, al dar su particular visión del perfil ideológico del Piraten Partei, la hace extensiva al resto de los Partidos Piratas. Por este motivo, Pirates de Catalunya puede no coincidir al 100% con la descripción ideológica que el articulista atribuye a los Partidos Pirata.

Articulo original: Pirate Politics aren’t just for hackers; por Jesse Brown. MacLeans (21/11/2011)
Traducción: Antoni Serra Devecchi

El Partido Pirata de Alemania sorprendió a la clase política europea al conseguir un 8,9% de los votos en las elecciones al Parlamento de Berlín. Quince escaños de la cámara legislativa berlinesa están ahora ocupados por Piratas.

¿Vamos a ver mas sudaderas con capucha y camisetas estampadas en política? Tal vez. En 18 países de Europa y Norteamérica (incluido Canadá) podemos ya encontrar Partidos Pirata oficialmente registrados como organización política, y en cinco de ellos se hallan presentes en diversas instituciones de representación pública. Aunque nuestro propio Partido Pirata [se refiere a Canadá], aún en fase incipiente, no haya irrumpido todavía en la política institucional, seria imprudente no prestarle atención. De hecho, pienso que la política Pirata merece, en todo caso y en todo lugar, que se le preste atención. He aqui el porqué:

Contra la repressió al moviment #15M

A Pirates de Catalunya funcionem mitjançant democràcia directa, a tots els nivells. Un pirata ens va demanar consultar el que va ser la Idea #130: Contra la repressió al moviment 15M. El resultat: 43 vots a favor, 3 neutrals i 2 en contra.

Per tant, Pirates de Catalunya ha subscrit el manifest Contra el procés repressiu al moviment 15M.

Us convidem a presentar les vostres propostes al Sistema de Participació Ciutadana per a què siguin votades per tots els afiliats.

Banca ètica: els pirates som conseqüents!

Des de Pirates de Catalunya portàvem temps analitzant quines formes de banca podíem utilitzar per als nostres comptes d’una manera coherent al que promulguem. Finalment, ens hem decantat per Triodos Bank per ser una entitat financera que aposta, en la seva activitat, per la transparència, l’ètica i els drets humans, la solidaritat i el recolzament a projectes de benefici social i mediambiental.

Per què hem escollit tenir els nostres comptes a banca ètica?

Reunión (Yes we camp!)

– ¡Despierta, perezoso!
Lo primero que vio el niño fue la cara sonriente de su madre, oliendo a flores. Se frotó los ojos mientras se acostumbraba a la luz que poco a poco entraba por la ventana polarizada. Después, para demostrar que no era ningún perezoso, se incorporó.
En realidad tenía ganas de despertarse. Era el día de la reunión. Le gustaba la reunión.
Como era un chico grande, casi seis años ya, su madre dejó que se preparara solo. Se levantó para ir a lavarse y, cuando casi había salido de su habitación, recordó algo de repente. ¡Su madre siempre le decía que ordenara su cuarto antes de salir! Aquel día tenía ganas de portarse bien, de modo que lo hizo.
– Hogar, limpieza -dijo al aire.
De debajo de su cama salieron un par de autómatas metalizados con aspecto de divertidos cangrejos. En silencio, comenzaron a recoger y doblar su ropa, a hacer su cama, a guardar sus juguetes. A ordenar su cuarto.
Satisfecho, fue a prepararse.

Carta oberta del Partit Pirata alemany a l’ambaixador espanyol

Les imatges de la violència amb què els Mossos d’Esquadra intervenien divendres a Plaça Catalunya han commocionat el món. Com a exemple de les manifestacions de protesta i rebuig que s’han produït des d’aleshores, reproduïm la carta oberta que el Partit Pirata alemany ha adreçat a l’ambaixador espanyol al seu país.

 

Catalan version
Carta oberta
Violència policial durant el desallotjament de Plaça de Catalunya a Barcelona, 27 de Maig de 2011

Benvolgut Ambaixador,

Des del 15 de maig ha aparegut, en més de 50 ciutats, un moviment de protesta on hi participen persones de tota la societat. Els joves, sobretot, són qui critiquen les condicions antidemocràtiques i antisocials del seu país. Com en les manifestacions d’El Caire, els manifestants han acampat pacíficament a les places cèntriques de les ciutats per reclamar i mostrar els seus desitjos, tal i com s’ha fet a Plaça de Catalunya, a Barcelona.

Després d’una setmana amb manifestacions pacífiques, la policia ha desmantellat avui violentament la plaça. Segons la versió oficial, es necessita el lloc, demà dissabte, per a la possible celebració del Barça. Els Mossos d’Esquadra han intervingut sense possibilitat d’identificació, sense avisar i actuant brutalment contra els presents.

En vídeos escampats per Internet és possible veure clarament com empren porres i pilotes de goma, mesures de repressió extrema, contra persones que estaven fent un assentada. A més, es pot veure l’ús de la violència contra joves inofensius, especialment perquè el grup més gran de policies havien avançat sense dificultats.

Aquestes imatges ens permeten sospitar que alguns membres de les forces policials espanyoles no han oblidat el franquisme ni han après res nou. Aquesta actuació és indigna d’un estat democràtic i hauria de causar vergonya a qualsevol persona de la Unió Europea.

A més, ocultar plaques d’identificació —extrem ja confirmat— és il·legal a Espanya i, fins i tot, la Guàrdia Civil ha criticat explícitament aquest fet. Per excessos de violència similars, el Partit Pirata d’Alemanya exigeix la identificació individual de tots els policies implicats en l’operació.

El Partit Pirata d’Alemanya es solidaritza amb les manifestacions pacífiques a Espanya i denuncia que l’ús de la violència policial contra manifestants no violents és cada cop més freqüent als països de la Unió Europea. Aquests successos són una vergonya en una Europa pacífica i democràtica i són motiu de preocupació per a tots nosaltres.

Finalment, traslladem la nostra més enèrgica protesta contra el Conseller d’Interior de la Generalitat de Catalunya, Felip Puig, exigint que s’inicïin diligències contra ell en resposta a la seva conducta antidemocràtica i criminal, més típica d’una dictadura tercermundista que d’un país de la Unió Europea.

Li asseguro, ambaixador, el meu major respecte i li prego que faci arribar la meva carta al seu govern i els seus comentaris.

Thomas Gaul
Partit Pirata d’Alemanya
Representant de Cooperació Internacional

Què és PIRATA.CAT? (2)

Pirates de Catalunya (PIRATA.CAT) és un partit molt jove (registrat com a tal en octubre de 2010) que segueix la ideologia del moviment Pirata, tal i com recull el Partit Pirata Internacional, del que formem part en qualitat d’observadors.

El moviment Pirata va néixer amb la fundació del Partit Pirata Suec el gener del 2006. El que, en un primer moment, era una protesta contra les primeres mesures de censura i prohibicions a la xarxa, aviat va quallar com a ideologia més extensa, on destaca la defensa, entre altres, de:

  • els drets civils,
  • la democràcia directa
  • l’administració transparent.

Pirates de Catalunya, que encara no té un any de vida, ja s’ha presentat a les Eleccions al Parlament de Catalunya i, ara, a les Municipals. En aquestes darreres eleccions, hem presentat llistes pròpies en cinc municipis; en altres quatre, hem participat en llistes conjuntes. Podeu consultar aquí el programa Pirata per a les Eleccions Locals.

Sobre llibres «digitals» i educació

Introducció

Com molts ja sabreu, durant aquest curs s’ha desenvolupat el pla «Educat1x1» a la majoria de centres d’educació secundaria de tot Catalunya. Per la meva banda, com a professor i coordinador TIC del meu centre, he hagut d’estar força informat del desenvolupament del projecte des del primer moment. La meva formació, atípica per a un professor de secundària, fa que tingui una visió diferent de tot el concepte, i, fa uns dies, una amiga (també professora) em va encoratjar a escriure un article on exposi el meu punt de vista.
Quant costa un llibre «en paper»?
Els pares saben molt bé el que costa un llibre en paper. Potser 15, 20 o 25 euros per un llibre de qualsevol matèria. Però, quant costa fer-lo?
Dóna la casualitat que l’any passat em vaig autoeditar un llibre, per tant, conec una mica com funciona aquest tema. Un company va escriure un quadern de matemàtiques per a una d’aquestes editorials i li van pagar aproximadament 1.000 €. El meu llibre té 100 pàgines a color i tapa tova. Si volgués imprimir tirades de 1.000 unitats, l’impremta em cobraria 3,8 € la unitat (ara mateix, és un llibre digital i no s’imprimeix, però he consultat el cost a una impremta local). És a dir, fent una tirada de 1.000 unitats, i tenint en compte que, a l’escriptor, li hem pagat 1.000 €, cada llibre em costa 3,8 €+ 1 € = 4,8 €. Això són menys de 5 euros tenint en compte una tirada realment petita. Sóc conscient que no hem inclòs el percentatge que s’emporta la llibreria, la distribució ni la promoció, però crec que ens queda força marge, oi?
Quina diferència hi ha entre un llibre digital, i un llibre «digital»?
Segons la Viquipèdia, un llibre electrònic o digital és la versió electrònica d’un llibre i està pensada per a ésser llegida en un dispositiu electrònic com un ordinador o un dels anomenats «ebook readers».
Fins a les primeres reunions amb els responsables de l’Educat, per a mi, un llibre digital és un pdf que pots comprar a Amazon. Però, en canvi, el que fan servir els nostres alumnes es una cosa força diferent. El seu nom correcte seria alguna cosa així com «subscripció anual a servidor de continguts». Bàsicament els alumnes estan pagant per accedir a un lloc web on hi ha exercicis i explicacions sobre els teoremes que va idear Pitàgores fa 2.500 anys.
Aleshores, per què aquestes «subscripcions anuals a servidor de continguts» es diuen «llibres digitals»? Us en donaré una pista: hi ha una llei que diu que els llibres, a Espanya, només es poden vendre a les llibreries.
Què passa amb el Moodle?
Moodle és una eina de «e-learning» (aprenentatge virtual), és programari obert, gratuït i recolzat per una comunitat molt gran i molt activa a nivell internacional. Qualsevol pot instal·lar un Moodle en un ordinador, hi ha moltes guies que expliquen com fer-ho i no és excessivament complicat. Des d’aquesta eina, podem penjar el nostre material pels alumnes, podem fer que els alumnes pengin les seves pràctiques, podem posar notes, podem muntar qüestionaris autoavaluats, etc.
Durant el desenvolupament del projecte, ens vam trobar que el servidor de Moodle de la Generalitat va tancar i obligaven a contractar un hosting a alguna de les 5 o 6 empreses recomanades.
«AfterMath», i ara què?
Doncs, molt fàcil, aprofitem tot el que veiem de positiu. Per una banda, tenim alumnes que disposen de connexió a Internet mig decent; també disposem de portàtils a classe per a quan ens calguin. A la meva escola, tenim un Moodle força potent on hi ha molts professors que estan recopilant els seus apunts, i apunts d’altres companys, i s’estan fent el seu «llibre digital online» per poder prescindir dels «llibres de paper sobrevalorats» o de les «subscripcions anuals a servidors de continguts».
Sobre les llicències i drets d’autor
Hi ha un punt que preocupa a força a molts companys: és el tema de les llicències i els drets d’autor. Sobre aquest tema m’agradaria fer dos aclariments i una recomanació.
La llei del copyrigth estableix que el contingut passa a ésser bé cultural comú 70 anys després de la mort de l’autor (s’està ampliant cada cop que s’apropa la caducitat dels drets de Mickey Mouse). Aleshores, com que Pitàgores va morir fa 2.500 anys, això no ens afecta.
Existeix un concepte legal publicat a la darrera llei de propietat intel·lectual que s’anomena «dret de citació». Aquest concepte limita els drets d’un creador quan l’obra es fa servir per a fins docents o d’investigació, sempre i quan se n’indiqui la font i l’autor.
La recomanació és que tot el material que publiquem per a desenvolupament de les nostres classes a l’escola hauria d’ésser sota llicencia Creative Commons per a poder compartir-lo i evitar que alguna editorial espavilada se’n beneficii.
Article de Marco Antonio Rodríguez Fernández

Per què ens diem “Partit Pirata”?

Aquest article fou publicat originàriament el al bloc de Rick Falkvinge, fundador del Partit Pirata suec: Why The Name “Pirate Party”?

Sovint em pregunten pel nom de “Partit Pirata”, especialment en contextos internacional. Ja és seriós? No és un obstacle? Funciona? Sí, no i sí, en aquest ordre.

Per entendre per què es va triar el nom de Partit Pirata a Suècia – Piratpartiet – cal observar el context d’aquest país. Comptat i debatut, allà és on es va originar el moviment. Suècia va ser pionera en la implantació massiva de la banda ampla: l’any 1998 jo tenia connexió per fibra òptica amb 10 Mb simètrics al meu pis als afores. Quan es posa aquesta tecnologia innovadora, no només a mans dels tècnics, sinó a les de tothom, comença a canviar la percepció de com es pot fer servir i fins i de si s’havia de fer servir.

Per situar-nos tots plegats: a Suècia, els pisos amb connexió de fibra òptica a 10Mbit/s eren habituals abans que arribés Napster l’any 1999 (ja us podeu imaginar què va passar quan Napster va arribar).

Què és PIRATA.CAT?

Estem rebent milers de noves visites, i desenes de seguidors a les xarxes socials. Mentre donem la benvinguda, us intentem explicar breument què és PIRATA.CAT:

Hem llençat el primer assalt, i no ens rendim. La propera batalla: les eleccions municipals.

Segueix-nos a FacebookTwitter, i actua!