Miralls, miratges i altres (d)efectes òptics

Ens alegra comprovar que Quim Monzó, un dels millors narradors en català i gran columnista, a només dos mesos del nostre naixement, coneix l’existència de Pirates de Catalunya. En efecte, en un article publicat ahir a La Vanguardia i titulat «Por el arco del triunfo», Monzó, després d’ironitzar sobre el caràcter heroic de Julian Assange i sobre la popularitat que ha obtingut Wikileaks en la premsa durant els darrers dies, acaba interrogant-se sobre si és convenient o no que alguns dominis .cat actuïn com a miralls de Wikileaks, i cita http://wikileaks.pirata.cat com a exemple.

Segons ens recorda encertadament, el domini .cat va ser el primer de tipus cultural i lingüístic, «y el criterio para que una determinada página web pueda estar en él es que o bien esté en catalán o bien esté relacionada con la cultura catalana.» En opinió de Monzó, els continguts que mostra aquella adreça, «Ni están en catalán ni tienen nada que ver con la cultura catalana», i acaba demanant explicacions a la ICANN i a la Fundació puntCat. Ens hagués agradat que ens ho hagués preguntat directament; sigui com sigui, com que a Pirates de Catalunya som defensors de la transparència, aquí va la nostra explicació, per a Quim Monzó i per al públic en general.

En primer lloc, un aclariment de tipus tècnic: en el web de Pirates de Catalunya no hi ha ni un sol bit del contingut de Wikileaks, nosaltres no hem fet un mirall de Wikileaks. En realitat, l’adreça que esmenta Monzó (http://wikileaks.pirata.cat) és un subdomini que apunta a un servidor de Wikileaks; en paraules senzilles, no és més que un enllaç a un altre lloc web. Aquests detalls, gràcies a la manera de treballar dels servidors DNS, passen totalment desapercebuts als usuaris no experts, però tenen una gran importància, ja que defineixen un món sense fronteres (Internet, la xarxa) al qual sovint costa habituar-se.

En segon lloc, i més important, voler parlar només del contingut dels documents publicats a Wikileaks i afirmar que són aliens als interessos catalans és, com a mínim, una manca de visió tan gran com el volum dels documents que s’hi publiquen. Anem per parts.

Pirates de Catalunya és un partit polític català i, com a tal, és lògic que tingui un domini .cat, independement de la llengua en què es trobin els documents que s’hi publiquen. Per cert, convidem Quim Monzó i a qui tingui curiositat a visitar la resta de espais que formen el nostre web i comprovar si, per llengua i per temàtica, ens mereixem el domini .cat.

PIRATA.CAT (les nostres sigles oficials, per si algun lector no ho sabia) és un partit català; però això no implica que hagi de tenir una visió provinciana de la societat. Ben al contrari, tractem de tenir una visió global del món, un món on cada dia resulta més difícil mantenir la ficció d’unes fronteres que, ves per on, a Europa ja fa anys que s’han aigualit i gairebé ni les recordem. I el cas de Julian Assange s’està jugant (i jutjant) en territori europeu, per tant, en l’espai que ens és propi.

Que el contingut dels documents publicats per Wikileaks sigui important o banal no és el més important; que els documents parlin o no de Catalunya i dels catalans, tampoc (tanmateix, en parlen: que el govern americà pressioni l’espanyol perquè aquest faci una llei antipirateria a la mida de la Disney no és cap broma; que la ministra González-Sinde consideri el doblatge al català artificial i excessiu, tampoc). Aquí estem parlant de quelcom de més transcendental: de llibertat d’expressió i de llibertat de premsa; aquí estem lluitant contra una censura que els governs d’uns estats volen imposar als ciutadans de tot el món, contra una censura a la qual algunes empreses s’estan sumant abans que s’hagi pronunciat cap jutge, abans fins i tot que s’hagi iniciat cap judici. Aquí estem oposant-nos a un linxament.

Pirates de Catalunya, com a partit democràtic (tan democràtic com per proposar la democràcia directa), no pot quedar-se de braços plegats davant d’aquest atac a la llibertat d’expressió i a la llibertat de premsa, i ha decidit donar suport a Wikileaks amb aquest gest, poc més que simbòlic, de crear-hi un enllaç. Perquè, com hem dit abans, aquest és un món cada cop més global, amb cada cop menys fronteres, i si les llibertats desapareixen en un extrem del mapa, no trigaran gaire a caure, també, a l’extrem contrari.

Per tot el que acabem d’exposar, estem convençuts que, si haguéssim decidit crear un mirall, o si en algun moment decidim fer-ho, aquesta seria, sempre, una decisió presa tenint en compte els interessos dels catalans. I aquí no hi ha arc del triomf que valgui, sinó sentit de la democràcia i de les llibertats fonamentals.

22 respostes a “Miralls, miratges i altres (d)efectes òptics”

  1. xarnegos on

    No sé que hay que justificar. La visión del Monzó viene siendo el pensamiento único en lo referente que es o debe ser catalán. Y él como juez (o a saber quién), decide quién es o no catalán. Dibujando un concepto de cultura cerrado, anacrónico que acaba derivando en actitudes de exclusión (esta vez cultural) no racial. Tristemente, y viene a ser dentro del mismo marco conceptual nacionalista, en Cataluña hemos pasado de ser catalán quien vive y trabaja en Cataluña a quien ama y practica la cultura o lengua catalana. A partir de ahí queda excluido todo lo expresado fuera de esos cánones retrógrados y de tiempos que deberían ser pasados. Un provincianismo y una ceguera de lo que pasa en el mundo para un “intelectual”, que a fin de cuentas vive del status quo presente. Un insulto al concepto libre de ciudadanía, una patada de paso a lo que se entiende como cultura: producción de saberes, relaciones, musica, gastronomía…etc. que se producen en una sociedad. Vamos apañados con estos salvapatrias. Qué cada cual se exprese como le de la gana, ante todo ciudadanos libres, no nacionales.

    Vamos piratas, la linea de trabajo, como apuntáis, no tiene fronteras. El campo de batalla del presente y futuro pasa por una red neutral, no nacionalista (sea este español, francés, alemán o catalán).

    Respon
    • Martí on

      M’agradaria viure en un estat independent per tal que aquesta gent que barreja el tocino amb la velocitat aclarissin les idees. A mi m’agrada la comunitat sueca de Finlàndia, per exemple, que sap distingir perfectament que són ciutadans finesos de cultura sueca. I no es fiquen amb les polítiques culturals fineses, ja que amb la cultura exterior sueca en tenen de sobres per anar ben tips. I evidentment saben que quan a Finlàndia fan cultura sueca no estan fent cultura finesa. Estan fent cultura sueca. A Finlàndia. Sense fronteres, nois!

      Respon
      • Martí on

        D’altra banda, crec que la resposta de PIRATA.CAT a Monzó és clara i contundent: WikiLeaks té tot el dret a tenir un TLD .CAT pels motius exposats.

        Respon
  2. kike on

    La cultura catalana es llibertat, Catalunya vol ser lliure, i només sàpiguen tota la veritat podem ser lliures, a més de ser ciutadans ben formats, amb criteri propi, o sigui amb una educació molt millor que l’actual (en escoles públiques per que en privades ja es preocupen de formar les “elits”).

    Wikileaks es només un símbol, potser es només una campanya del Club Bilderberg (o de la CIA)per justificar el control d’Internet, però aquesta batalla no la poden guanyar, necessiten una red independent, lliure, sense control, això si que te que veure amb la cultura catalana i amb catalunya.

    Respon

Deixa'ns un comentari

  • (no el publicarem)