En aquests moments, tothom està al corrent de la intervenció que el passat divendres 1 de juliol la Guardia Civil va dur a terme a la seu de la Societat General d’Autors i Editors, que va comportar la detenció de 9 dels seus directius i un registre de més de 13 hores.

Hem volgut, però, recollir de primera mà algunes impressions de Josep Jover, l’advocat firmant de la denúncia que va iniciar aquest procés. Diumenge, abans de la nostra Tercera Assemblea General -que, per cert, va ser tot un èxit de participació- vam estar xerrant amb ell i vam felicitar-lo per la feina feta fins ara. Recordem que va ser candidat de PIRATA.CAT a les eleccions autonòmiques de l’any passat, quan ja havia guanyat un primer assalt a la Unió Europea contra el “cànon digital” que gestiona aquesta entitat.

Jover destaca que va ser, precisament, la investigació sobre el “cànon” el que va treure a la llum una comptabilitat irregular en l’entitat de gestió. També apunta que en els propers dies hi podria haver noves detencions i que, si bé la responsabilitat penal recauria sobre alguns funcionaris, hi ha responsabilitats polítiques òbvies del Ministeri de Cultura, per la manca de vigilància sobre les activitats de la SGAE.

Aquests esdeveniments venen a confirmar que l’entitat de gestió més coneguda d’Espanya no només dur a terme una mala praxi en els aspectes ètics (recordem les revelacions de Wikileaks, on es culpa la SGAE de la mala imatge que tenen els autors entre els espanyols), sinó que també ho fa en els aspectes legals.

Seguirem atents als esdeveniments. En qualsevol cas, és molt positiu que s’hagi aturat un cas més de presumpta corrupció relacionada amb la política actual.

Tagged with:
 

Devolución del canon digital

On 31 maig 2011, in Pirates de Catalunya, by Capità Pirata

Todo el mundo tiene conocimiento, de un modo o de otro del “famoso” canon digital.

El pago del mismo viene (o, mejor dicho, venía) impuesto como consecuencia de la aplicación de la Orden 1743/2008 publicada en el BOE 19 junio 2008, núm. 148, la cual establecía la relación de equipos, aparatos y soportes materiales sujetos al pago de la compensación equitativa por copia privada, las cantidades aplicables a cada uno de ellos y la distribución entre las diferentes modalidades de reproducción, siendo dicha orden revisable y prorrogable anualmente en cuanto a su vigor.

Como ya se publicó anteriormente, la sentencia del Tribunal de Justicia Europeo del 21 de Octubre del 2010 dictaminaba la improcedencia de la aplicación indiscriminada del canon digital, sin embargo limitaba la “exención” del pago del canon a las empresas dejando al resto de ciudadanos sometidos de alguna manera al mismo. Ese fue el primer “revés” para los favorecidos por su recaudación.

Sin embargo, recientemente dicho “revés” fue nuevamente vivido con la declaración de nulidad que de dicha orden (la cual imponía el canon digital) efectuó en sede contencioso-administrativa la Audiencia Nacional por sentencia de 22 marzo 2011, en resolución de la demanda interpuesta por la ASOCIACIÓN DE INTERNAUTAS contra la orden siendo codemandados las entidades de gestión. Esta nulidad, ahora, nos favorece a todos.

¿Qué significa que la orden que imponía el canon digital sea nula?

La nulidad, declarada por inconstitucionalidad de ésta Orden conlleva, para desgracia de la administración que todos aquéllos ciudadanos que puedan probar (factura de compra) haber adquirido un equipo sujeto al canon digital (declarado nulo) pueden solicitar su devolución ya bien por la vía del art. 102 de la Ley 30/1992 de las Administraciones Públicas o, en su caso interesar vía responsabilidad patrimonial de las administraciones públicas aquéllos daños y perjuicios que nos haya causado el cobro del canon, esto es, la cantidad pagada más los intereses legales que correspondan desde su pago.

Así pues, no sólo son las empresas las que no deben pagar el canon sino que, habiendo sido la orden que lo imponía declarada nula de pleno derecho por inconstitucional todos los ciudadanos que lo hayan pagado con sujeción a dicha orden pueden solicitar su inmediata devolución e intereses correspondientes.

¿Puede alguien imaginarse lo que puede suceder si todos lo pedimos a la vez?

 

Colaboración de Sonia Areán

Tagged with:
 

La guia deseducativa de la SGAE

On 2 maig 2011, in Pirates de Catalunya, by Capità Pirata

A principis del mes d’abril la SGAE, Promusicae i la FAP van editar una polèmica guia per a pares i professors que segueix els passos de la guia Music, Film, TV and the Internet – A guide for parents and teachers editada per Childnet International el passat 2010. Aquesta ONG es defineix a si mateixa com a promotora d’un ús positiu i segur d’Internet per part dels nens, però al primer paràgraf ja adverteix sobre la terrible inseguretat de les xarxes P2P i criminalitza l’intercanvi d’arxius.

La traducció editada per la SGAE amaga, sota les seves intencions educatives sobre el bon ús d’Internet, joies com «si et descarregues música o pel·lícules de la xarxa estàs vulnerant la llei i podries enfrontar-te a greus condemnes i multes», equiparant les conseqüències d’una descarrega per ús privat a les d’un ús amb finalitats lucratives. O l’afirmació que el dret de copia privada només es pot exercir amb al consentiment exprés de l’autor.

La guia adverteix que compartir a la xarxa es una activitat d’alt risc perquè l’usuari «s’exposa a continguts perillosos no desitjats, com virus, pornografia o imatges violentes». Les xarxes P2P es defineixen com a serveis d’intercanvi d’arxius que teòricament poden usar-se legalment, però en els quals «a la pràctica gairebé tot el contingut és il·legal». Clarament és una estratègia basada en la por i amb l’objectiu és dissuadir els nens i els joves de fer ús de les xarxes P2P, s’adverteix, per exemple, que «poden comprometre la teva seguretat i privadesa» ja que «obren l’ordinador de l’usuari al món exterior i el teu emmagatzematge es comparteix» i que «les empreses de música o cinema poden obtenir una ordre judicial que obligui a l’ISP a divulgar dades del client per identificar els infractors».

En comptes de ser conseqüents amb la suposada finalitat educativa de la guia, resulta ser un recull de despropòsits desinformatius on l’única voluntat es mantenir l’estatus de la cultura tal com l’entenen des d’institucions tan retrògrades con la mateixa SGAE. Fruit d’aquesta voluntat, s’hi omet informació pertinent sobre la diversitat que ofereix la xarxa, i es limiten a oferir com a alternatives «legals» les webs relacionades directament amb Promusicae i la mateixa SGAE, com si no hi hagués res més enllà. La guia acaba convertint-se en un catàleg publicitari de les seves botigues on-line i no s’hi esmenta la possibilitat d’accedir a continguts culturals de manera gratuïta i legal.

En conclusió, un pamflet que intenta adoctrinar descaradament els més joves de la manera més perversa a través de la distribució a les aules, emparant-se en la legitimitat de la institució escolar. Suposa, a més, una greu intromissió d’empreses privades en el sistema educatiu públic que resulta especialment lamentable donat el gran debat social que existeix en la societat civil sobre l’ús d’Internet.

Però la qüestió que més crítiques ha aixecat ha estat la definició de blog com a «pàgina il·lícita» que allotja «continguts il·legals». Aquesta definició ha indignat no només blocaires i professors, sinó a una gran quantitat d’internautes.

La reacció ha estat immediata, la plataforma de denúncia Actuable està promovent la recollida de firmes en contra de la distribució del document als instituts. El sindicat docent STES ha rebutjat la campanya, que titlla de manipulació de l’alumnat, i es planteja dur a terme accions legals a través del seu gabinet jurídic. STES ha exigit que les administracions, començant pel Ministeri d’ Educació, donin una explicació i impedeixin que «grups privats traslladin a menors d’edat, sense el consentiment de tutors i pares, opinions que estan molt lluny de generar consens».

El grup Hacktivistas, per la seva part, ha llençat una contracampanya i ha editat una guia alternativa d’Internet en resposta a la confeccionada per la SGAE. Amb el títol Música, cine y televisión legal, libre y gratuita en Internet. Guía para madres y profesoras, no es tracta només d’una paròdia de la guia original, sinó que ofereix plantejaments molt diferents sobre les xarxes P2P o els blocs. Aquesta contraguia anima a investigar i a fer servir les noves tecnologies sense por, a desenvolupar un esperit crític i a compartir coneixements. Tot un exemple de material educatiu entès des de la responsabilitat que ens parla de llicències Creative Commons, alternatives de negoci com Netflix i els drets que tenim com a internautes sense tergiversacions, al contrari del que es promou des de programes com «Educar para Crear» (vegeu ¡Copiad, malditos!).

Klaudia Álvarez

Tagged with:
 

Ahir, 3 de març, va ser un dia gran per als que defensem que el cànon de la SGAE (remuneració compensatòria per còpia privada) no es pot aplicar ni a empreses ni a professionals, només a particulars. L’Audiència de Barcelona ha sentenciat en ferm en favor de Padawan SL i ha condemnat la SGAE a pagar les costes. Padawan, la petita empresa que des del 2007 planta cara a l’imperi de la SGAE, ha vist compensats els seus esforços amb una sentència que, aquest cop sí, és inapel·lable i posa fi a la qüestió.

Ana Martínez somriu després d'haver vençut a la SGAE

Ana Martínez Méndez, la Padawan que ha vençut a l'imperi SGAE, ja pot somriure tranquil·la

La sentència posa fi a la qüestió Padawan, és cert, però obre la porta a una sèrie de reclamacions pel cànon cobrat indegudament que, a mig termini, pot suposar un cop demolidor per a la SGAE i per a tota la plèiade de societats recaptadores que li fan costat (EGEDA, AIE, AGEDI, CEDRO, Visual). Segons l’advocat que ha guanyat el cas, Josep Jover (cap de llista per Lleida amb Pirates de Catalunya en les passades autonòmiques), l’estat podria reclamar la devolució d’uns 300 milions d’euros cobrats injustament, i no és aventurat pensar que el sector privat també reclamarà.

Les conseqüències d’aquesta sentència encara haurien d’anar més enllà. Demostrada la incoherència i la il·legalitat del cànon, i després de deixar en evidència l’aviditat d’unes societats que només pensen a recaptar a tort i a dret (a tort: ha quedat demostrat), és d’esperar que es produeixi un canvi profund en la legislació sobre protecció de drets d’autor i sobre drets de còpia. Tant de bo, aquest cop, el legislador tingui a bé fer el que s’ha negat a fer fins ara: escoltar totes les parts implicades, també els ciutadans.

Per si tot això semblés poc, aquesta sentència ve a confirmar que la llei Sinde és inaplicable i que ha estat un error gravíssim que passarà factura als conxorxats que la van aprovar.

Des de Pirates de Catalunya felicitem l’Ana M. Méndez per la victòria i el Josep Jover per la magnífica feina; de moment, a TRAXTORE ho celebraran demà, dissabte. La pluja de sentències contra el cànon no ha fet més que començar.

 

Tagged with:
 

Tal y cómo ha publicado el abogado Josep Jover, el Tribunal de la Unión Europea ha procedido a dictar AUTO DE ARCHIVO  de la Causa C-387/09 Egeda/Magnatrading por reafirmarse en la Sentencia Sgae/Padawan.

Procede el archivo de la causa por considerarse cosa juzgada el tema del llamado Canon digital. Oída la Abogada General Sra. V. Trstenjak, y sin mover una coma de la sentencia SGAE/PADAWAN, se ordena su archivo.

Foto por Isma Monfort

El Juzgado Mercantil 1 de Tenerife consideró, a la vista y notificación de la anterior sentencia,  en fecha 25 de noviembre que anunció que retiraba su cuestión prejudicial por considerar la sentencia suficientemente esclarecedora.

Esta resolución, que hasta el momento se ha mantenido oculta por parte de EGEDA, viene a reforzar, si cabe más, la postura de TODOSCONTRAELCANON, dando la razón a la ilicitud de tan denostado gravamen.

Tagged with: