Desobediència digital

Al 1 març 2012, a Pirates de Catalunya, per Capità Pirata

Pirates de Catalunya s’adhereix a la iniciativa promoguda per Hacktivistas contra la Llei Sinde, anomendada Wert de enlaces.

Wert de enlaces consisteix en què centenars de webs es posin d’acord per enllaçar una mateixa obra protegida per drets d’autor. El proper dia 1 de març entra en vigor la Llei Sinde, i l’autor, afí a la iniciativa, s’ha compromès a presentar una denúncia a la llista completa de webs que enllacin la seva obra.

Amb aquesta acció es pretén evidenciar la problemàtica que suposa la Llei Sinde, que obligarà la persona denunciada a triar entre admetre la seva culpabilitat (envers una acció que de fet és completament legal) retirant l’enllaç, o bé acceptar que el seu web serà bloquejat i censurat, sense ni tan sols un judici previ.

Connexions a Internet

Així es posarà de relleu si aquesta llei serveix realment per a “evitar que grans pàgines d’enllaços, que obtenen milions en beneficis lucrant-se del treball dels altres, deixin de cometre delictes de propietat intel·lectual” o per contra, si s’utilitzarà per a censurar i amenaçar llocs web normals que simplement fan ús del que és el cor de la xarxa: l’enllaç.

Criminalitzar l’enllaç és atacar l’essència d’Internet: referenciar i compartir. Sense enllaços, la xarxa es fragmentarà i morirà.

La llei Sinde-Wert no criminalitza només els presumptes infractors, criminalitza també tots aquells qui els esmentin. Una empresa que ha estat enxampada per actes il·legals o bé un polític corrupte, podran demanar el tancament de llocs web que continguin fotografies amb el logotip de la companyia, per exemple. Això ja està passant a portals com Youtube.com, però ara ho tindrem a tota la resta de la xarxa.

Aquesta inseguretat jurídica no convida a la inversió en negocis a Internet des del nostre país. La possibilitat de veure tancar el seu negoci sense ni un judici previ farà que els emprenedors es vegin obligats a obrir les empreses en altres països, contractant serveis estrangers i perdent l’oportunitat de generar riquesa i llocs de treball locals en aquests moments de crisi.

La censura a Internet no és quelcom nou. Governs d’arreu del món (com ara Xina, Aràbia Saudita o Corea del Nord) porten anys restringint els continguts a què els seus ciutadans poden accedir, principalment per motius ideològics, tant de caire polític com religiós. De vegades s’usa la censura activa, mitjançant filtres controlats pel govern, i d’altres cops es fa servir la via coercitiva, amenaçant i denunciant aquells que no s’ajusten al cànon del govern.

A Pirates de Catalunya, defensem una Internet útil, plena, i de les persones. Una Internet lliure, no una Internet de la censura. Volem una Internet participativa, activa, i no una de consumidors passius que acabi convertint-se en la nova TV.

Us convidem a ajudar-nos a donar visibilitat a aquest greu atemptat contra els drets fonamentals que suposa la llei Sinde-Wert. Difoneu la campanya a les xarxes socials i parleu-ne amb amics i familiars!

Aquest és l’enllaç a l’obra protegida:

El text que acabes de llegir, si tot això continua, podria ser il·legal. Fins i tot podries cometre un delicte llegint-lo. O parlant-ne. Ho trobes raonable?

“Si una llei és injusta, hom no només té raó de desobeir-la, té la obligació de fer-ho.” (Thomas Jefferson)
 

Etiquetat com a: • • • • • • • • • • • •
 
1 Comentaris
Deixa un comentari

18 de gener: boicot d’oposició a SOPA i PIPA

Al 17 gener 2012, a Pirates de Catalunya, per Capità Pirata

El 18 de gener, Boing Boing s’unirà a Reddit i altres llocs web d’arreu de l’Internet que “tancaran” per demostrar l’oposició a SOPA i PIPA, les lleis dels EEUU pendents d’aprovació que pretenen crear un règim punitiu de censura a l’Internet i exportar-lo a la resta del món. Boing Boing mai no podria coexistir a un món amb SOPA: ni tan sols podríem enllaçar un altre lloc web sense estar completament segurs que, aquest altre lloc, no conté cap enllaç que apunta a altres continguts que infringeixen la normativa de drets d’autor. Així, a fi de poder posar un enllaç a una URL de LiveJournal, o WordPress, o Twitter, o Blogspot, primer hauríem de confirmar que ningú no ha posat, a qualsevol punt d’aquest lloc web, un enllaç que vulneri aquesta normativa. Posar un enllaç requeriria revisar milions (fins i tot desenes de milions) de pàgines, per estar segurs que no estem interferint en la capacitat de cinc estudis de Hollywood, quatre discogràfiques multinacionals i sis editorials globals a obtenir els màxims beneficis.

Si falléssim en aquesta precaució, podrien congelar-nos els comptes, s’obligaria els nostres anunciants a retirar els anuncis del nostre lloc web i, depenent de quina versió de la llei s’aprovés, els nostres dominis serien confiscats i, com que el nostre servidor és al Canadà, la nostra IP s’afegiria a una llista negra dels EEUU que cada ISP del país es veuria obligat a bloquejar.

Continua llegint…

Etiquetat com a: • • • • • •
 
3 Comentaris
Deixa un comentari

El Parlament Europeu legalitza la censura a internet

Al 28 octubre 2011, a Pirates de Catalunya, per Capità Pirata

Per Rick Falkvinge, fundador del primer Partit Pirata. Publicat al seu blog el 27 d’octubre de 2011.

Avui el Parlament Europeu ha votat si introduir censura als webs amb la intenció de combatre la pornografia infantil. El representant del Partit Pirata ha estat un dels dos únics representants que hi han votat en contra. La censura s’ha acabat aprovant.

 

Censura

Fotografia de Stefanie Miller.

Quan es tracta de la pornografia infantil, el tema està tan estigmatitzat, que es pressuposa que les persones renunciaran a qualsevol de les seves altres obligacions per tal de combatre-la, independentment de si els mètodes proposats són efectius i proporcionats, o no. No estic disposat a deixar de banda el meu deure de defensar la Convenció Europea sobre els Drets Humans, els drets dels periodistes de protegir les fonts, la llibertat d’expressió, la presumpció d’innocència i la tutela judicial efectiva. Tampoc hi està el nostre Membre del Parlament Europeu. Lamentablement, tots, menys un, de la resta d’europarlamentaris sí hi estaven.

 

Concretament, el debat es perverteix ràpidament. Si t’oposes a una llei que proclama la lluita contra la pornografia infantil, te n’assenyalen directament com a defensor i suggereixen que potser t’agradi i tot. Aquest tipus de comportament és detestable, deshonest i deliberadament manipulador. És perfectament possible, fins i tot prou raonable, detestar simultàniament i per igual la censura i la pornografi a infantil, i considerar completament intolerables ambdues coses.

 

Primer, els problemes amb la proposició de llei. Sabem que la censura és dolenta des de tots els punts de vista; ho vam aprendre fa segles. Canviar una normativa que existeix fa centúries, com permetre el matrimoni homosexual o legalitzar la marihuana, no és un gran problema, des del punt de vista legislatiu. Per contra, modificar el marc jurídic – com modificar les regles per admetre proves o restringir la llibertat d’expressió – és un gran què. Això és el que s’està fent aquí. Una llei és confrontada a la totalitat del marc legal existent, com si estiguessin al mateix nivell jurídic. I el marc legal de la llibertat d’expressió acaba de perdre.

 

Sincerament, el text de la proposta ha millorat una mica. Els textos previs deien que els estats membres havien de censurar els llocs web que continguessin aquest tipus de material, mentre que el nou text diu que poden fer-ho, després d’haver intentat tancar el servidor. Tot i això, no hi ha presumpció d’innocència, ni cap mena de supervisió judicial. No hi ha ni tan sols un fiscal implicat per a dur a terme la censura, encara menys un jutge. Si demà us censuressin, no tindríeu cap mena de drets; ningú no podria verificar de cap manera que no hi havia res incorrecte al vostre lloc web, només hi hauria la denúncia administrativa afirmant-ho.

 

Una civilització no es jutja per la seva eficiència legal o policial, sinó pels drets que dóna als seus pitjors enemics per a defensar-se contra acusacions d’haver violat aquesta mateixa llei.

 

Desafortunadament – i això realment em fa enfurismar – molta d’aquesta censura no està motivada en absolut per un interès cap als infants. El grup alemany MOGIS, per exemple, que és un grup de supervivents d’abusos infantils, està totalment en contra de cap mena de censura. El seu lema és “els crims s’han de castigar, no amagar”. Més aviat, una gran part de tot això està motivat per la indústria dels drets d’autor que utilitza la pornografia infantil com un cínic ariet per introduir la censura contra “altres crims”, en concret, violacions del seu monopoli de drets d’autor, en una fase següent. No m’ho estic inventant; és una estratègia explícita del grup de pressió dels drets d’autor.

 

En altres paraules, només per a deixar-ho ben clar, el grup de pressió dels drets d’autor s’està gastant milions i milions per a promoure lleis que amaguin explícitament crims terribles contra els infants, simplement per a poder restringir la llibertat d’expressió i introduir la censura per a protegir els seus monopolis neomercantilistes. No hi ha paraules que puguin descriure el meu despreci per aquests fets. Vàrem veure un exemple d’això a les notícies d’ahir, quan British Telecom va rebre l’ordre d’un jutjat de fer servir el seu filtre parental per a protegir els monopolis de drets d’autor i censurar el lloc Newzbin2. Aquí ho teniu, davant vostre.

 

Tornant a la llei del Parlament Europeu d’avui, aquesta té molts altres problemes. No només criminalitza l’abús infantil real, sinó que també l’art de ficció que pugui ser vist com que representa abús infantil, fins i tot encara que aquest mai no hagi arribat a succeir. Veure un ridícul dibuix de la Lisa Simpson en ple acte sexual o, fins i tot, aquella interpretació del logotip de les olimpíades de Londres 2012, us podria identificar com un delinqüent sexual. Us sembla raonable? De veritat? Això el que fa és carregar aquest problema real amb una legislació plena de burla, paròdia i desproporció – adjectius més que merescuts. Sí, l’abús infantil és un problema real. Així que no el tractem de manera estúpida.

 

Així mateix, un bon nombre de grups de pressió estan fent servir l’estigmatització d’aquest assumpte per a fer-nos empassar la seva moral religiosa als altres. No puc dir com actua fora de Suècia el grup fonamentalista cristià ECPAT però, en aquest país, intenten confondre de manera deliberada els conceptes de sexe saludable i legal després de l’edat de consentiment (15) amb l’abús infantil, utilitzant l’abús dels nens petits com a arma contra els adolescents per a fer-los avergonyir-se o sentir-se culpables pel que els adolescents sempre acaben fent a mida que es converteixen en adults. No es pot caure més baix, crec jo, i aquest grup té molt a dir en la legislació sobre aquest tema. ECPAT ha portat el tema tan lluny a Suècia, que ara et poden engarjolar per tenir fotografies sense roba de tu mateix de quan tenies menys de 18 anys, ja que guardar aquestes fotos teves “viola els infants com a comunitat”, des del seu punt de vista — el qual han aconseguit introduir a la legislació.

 

De veritat. Tots detestem i odiem el maltractament infantil. Però creieu que això –això– realment té cap sentit?

 

Després de tot, m’agradaria que algú pensés en els infants i en les seves llibertats civils futures, en lloc de fer servir mainada indefensa per a promoure els seus objectius o dogmes.

 

La proposta de censura es va aprovar amb 541 vots a favor, 2 en contra i 31 abstencions. Christian Engström, representant al Parlament Europeu, té més informació.

 

Etiquetat com a: • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
 
7 Comentaris
Deixa un comentari

Pujar »