#9NCadaDia: per què votaré Sí+Sí

On 8 novembre 2014, in Pirates de Catalunya, by Capità Pirata

Nota dels editors: aquest és un article d’opinió sobre una de les postures respecte al 9N i forma part d’una sèrie de quatre articles escrits per diferents pirates, un per opció (Sí+Sí, Sí+No, No+Sí i No). No representa al conjunt dels pirates ni és una posició oficial. A Pirates donem llibertat de vot i també veu perque cadascú pugui expressar les seves idees. Qualsevol diferència entre els articles és per decisió dels autors.

Com a pirata advoco per la democràcia directa, per això no puc posicionar-me en contra d’una consulta a la ciutadania. Per tant, el 9N aniré a votar; ens deixin o no, sigui una consulta no referendària, una consulta ciutadana o com en vulguin dir.

Així, per què escullo l’opció Sí+Sí?

A banda de tota la defensa de la llengua, la cultura i la identitat catalana, que tant ens agrada als catalans reivindicar, però que fins fa poc mai anàvem al 11S si feia sol, era pont i podíem anar a la platja, hem de fer memòria dels últims anys:

L’inici de tot aquest “merder” de forma seriosa va començar després d’escollir el nou estatut: després de passar pel Parlament, pel Congrés i superar positivament un referèndum a Catalunya.

Allà van aparèixer els del PP i l’Espanya més rancia recollint signatures pel carrer contra Cataluny… Vull dir, contra l’Estatut. Amb això es va acabar amb el Tribunal Constitucional usat per un interès polític i ens el van retallar.

Sumem-hi una campanya constant de menyspreu a la reforma de l’Estatut. Que això no interessava a “el ciutadà real de Catalunya però que després les altres autonomies van voler imitar. Tot plegat va degenerar en un atac mediàtic sostingut que ens ha portat esperpents com aquests.

Aquests atacs mediàtics i polítics contra la nostra gent, la nostra llengua i el model educatiu han estat continus des de la fallida reforma de l’Estatut, fent que la meva postura de catalanista no gaire convençut (el català és la meva llengua materna, m’agraden els correfocs, els castells i el nostre folklore; en especial el nostre dia dels enamorats, Sant Jordi; però mai he suportat el rock català, ni la sardana, i la Moreneta em resulta indiferent) hagi arribat a pensar seriosament en l’independentisme, quan en la meva joventut creia que la màxima aspiració dels “indepes” era tombar el Toro d’Osborne del Bruc.

Aquesta postura es va refermar amb dades econòmiques alternatives, reals i factibles sumant el fet que des del Govern central no es compleixen els acords sobre infraestructures, transferències, economia, etc. i que ha esdevingut quelcom endèmic en la relació amb l’Estat Espanyol.

Sentir que sempre et topes amb un mur des de les nostres administracions autonòmiques fa que un pensi que l’única alternativa possible és ser un país sobirà. Per això, cal tenir eines d’Estat. Per tant, cal independència i és la solució en què més confio.

I aquesta sensació no ha canviat en els últims mesos. De fet, tot ha esdevingut un sense sentit encara més greu.

Cada dia ens trobem mostres de falta de qualitat democràtica del Govern central, deixant patent que la separació de poders (indispensable en una democràcia moderna) és una fantasia en aquest Estat que podem etiquetar “de pandereta”. Com afirmava Montesquieu a “De l’esprit des lois” (1747): “la independència del poder judicial ha de ser real i no merament aparent”.

A més, el fet d’emprar la Constitució i la Llei com a màxims per a anul·lar la voluntat ciutadana fa que donin ganes a la desobediència civil més activa possible i, cito a Henry David Thoreau, a “Esclavitud en Massachusetss” (1854): “La ley nunca hará libre a los hombres, son los hombres los que deben hacer libre la ley”.

No ho han millorat els tics totalitaris de polítics i medis, el soroll de sabres amb què ens han amenaçat des de tertúlies, la història de l’Espanya més rància i el “por cojones”, el “sois españoles queráis o no” al parlament de Catalunya mentre es fa el salut feixista, o el “que inventen otros” que ha fet de l’economia espanyola un cau d’oportunistes, corruptes i experts en tripijocs, que s’aprofiten de la innovació aliena tot canviant lleis per afavorir als quatre dinosaures empresarials inadaptats de sempre i enriquint-se tots junts.

Acabant amb la glorificació de la tortura animal com a fet distintiu cultural, passant per molts altres, fan que si volem ser un Estat modern, europeu i democràtic no sigui possible seguir a l’Estat espanyol, amb aquesta rèmora que t’insulta per parlar diferent en nom de la unitat constitucional. Constitució que diu que la teva llengua és oficial i que el país es forma de nacions i regions però aquests punts sovint són ignorats.

En una Catalunya independent ens traurem de sobre tota aquesta caspa, aquests corruptes i tarannàs propis d’èpoques anteriors en blanc i negre.

Però sóc realista i sé aquí no hi ha oasis. Ens queda la nostra pròpia caspa, que dóna per més d’un volum de l’Enciclopèdia Catalana: Millets, Pujols, “raholes” defensant defraudadors fiscals perquè juguen al Barça i buscant conspiracions espanyolistes, etc.

Ja serà cosa nostra que no ens governin de nou. Que no ens retallin els drets socials i bàsics que tant han costat aconseguir i que no es quedin el 3%. Serà la nostra responsabilitat fer net, però el primer pas és dir #AdéuEspaña, com els del hashtag aquest que s’inventà algun Community Manager.

Fer desaparèixer la burgesia catalana, tan “catalana”, però que vendrien els ciutadans per unes stock options d’alguna empresa espanyola, les oligarquies que fa anys i panys xuclen en el món empresarial i polític pel simple fet de “ser fills” o “nets de”, això serà després de desfer-nos de les castes espanyoles.

Amic lector, potser et preguntes, no podria haver estat factible la “tercera via? Potser sí, probablement en un altre moment històric però crec que ara “no toca”.

No s’hi ha mobilitzat gran part de la població demanant la tercera via. No veig a en Duran o Navarro, ara Iceta, fent sortir al poble a favor d’un estat federalista. De fet, el PSC, amb l’ajuda del PSOE, s’han encarregat de matar políticament ja fa anys a tothom qui ho proposava quan la reforma de l’Estatut. No, la gent ha sortit al carrer per la independència.

El que s’ha vist, com esmentava, que ni a l’Estat l’interessa modificar la relació amb nosaltres. Ni podem dependre que el partit de torn que governi a España no tingui majoria absoluta perquè, de cop, sigui amigable i desitgi pactar amb la Generalitat convenis, competències, finançaments, etc. que, fins al moment, no s’han complit. I el moviment més prometedor a Espanya per fer canviar les coses: Podemos, pràcticament no esmenta l’assumpte, possiblement, per por de perdre vots a les generals, fent que les seves marques catalanes facin ferum a lerrouxisme de forma preocupant.

Abans de tancar aquest text, vull parlar d’història. Votaré Sí+Sí també per història, però no el “folklore” dels 300 anys del 1714, de la pèrdua dels nostres drets per imposició del Decret de Nova Planta o de la bonica llegenda de Guifré. Sí, llegenda: a l’escola ens ensenyen que és una llegenda, no pas que va ser real com diuen alguns escrits que volten per la xarxa. Votaré Sí+Sí per l’historia recent de l’esquerra catalana.

Històricament, els moviments d’esquerres catalans, tant anarquista (veure Salvador Seguí, El Noi del Sucre), com trotskista (Andreu Nin) o comunista (el PSUC era en els seus estatuts un partit nacional català) no discernien el catalanisme de la lluita de classes. És una raresa entre els moviments d’esquerra però és que els catalans som així de rars.

Justament aquests moviments són més catalanistes en la defensa de la llengua, la cultura, d’identitat catalana i les seves institucions més que del territori, les fronteres, o la gent “true catalan people” pels seus gens, la seva sang, els seus avantpassats o el que sigui. Diguin el que diguin, la identitat catalana no s’ha basat en això i recomano llegir “Els altres catalans” de Paco Candel o un fragment d’aquest documental on és patent la integració del catalanisme en la lluita obrera sense distinció d’origen, sobretot el que succeïa aquí a la clandestinitat contra el franquisme (a partir del minut 47): http://www.tv3.cat/videos/ 5251051/Capitol-1-la-identitat

Finalment està el punt d’autodeterminació dels POBLES que és comú en tots els moviments socialistes o d’esquerres. Fins i tot ho defensava el PSOE quan era clandestí i després ho va treure dels seus estatuts. El discurs nacionalista català d’esquerres ha estat més sobre la sobirania nacional per poder canviar el model polític que pel nacionalisme per si.

Per tot això:

Pel menyspreu, pels insults de medis i polítics d’arreu de la península, per l’ús interessat dels catalans per guanyar vots, per sentir que ens tenen com súbdits i no com a ciutadans, per la falta de democràcia real, per impedir-nos votar amb mètodes totalitaris, per la il·lusió i l’esperança que amb la independència i les eines que un Estat propi ens poden donar i perquè la independència és un primer pas per desfer-nos de corruptes, oligarques, (ex)franquistes i demòcrates de pacotilla, el 9N aniré a votar de forma democràtica, cívica i pacifica pel Sí+Sí, encara que ho prohibeixin, treguin els tancs al carrer o amenacin que acabarem tots a la presó.

Un pirata pel Sí+Sí

 

#9NCadaDia: per què votaré Sí+No

On 7 novembre 2014, in Pirates de Catalunya, by Capità Pirata

Nota dels editors: aquest és un article d’opinió sobre una de les postures respecte al 9N i forma part d’una sèrie de quatre articles escrits per diferents pirates, un per opció (Sí+Sí, Sí+No, No+Sí i No). No representa al conjunt dels pirates ni és una posició oficial. A Pirates donem llibertat de vot i també veu perque cadascú pugui expressar les seves idees. Qualsevol diferència entre els articles és per decisió dels autors.

Aquest #9N, la primera opció de canviar-ho tot, és anar a votar. Tant els independentistes com els no independentistes que no volem seguir com estem, hem d’acudir a les urnes per desobeir un estat i un govern que de democràcia no entenen ni el que significa la paraula.

Serem clars, curts i concisos: El primer que ha de quedar clar és que votar Sí+No aquest 9 de novembre, és votar contra la independència. Això sí, aquest vot va molt més enllà, és també un No a aquesta Espanya constitucional hereva del franquisme.

El Sí+No és un vot de càstig, tant al govern del PPSOE com al de ERCIU (i els seus satèl·lits). És un vot que busca canviar-ho tot, deixant ben clar que Catalunya reclama a crits un procés constituent a Espanya per acabar amb una Constitució que no ens representa.

El Sí+No és un vot federalista o confederalista, que reclama el dret a decidir-ho tot, també el nostre model d’estat i com volem que s’organitzi el nostre territori. És un vot que demana replantejar-se la corona, les comunitats autònomes, el finançament, la recollida d’impostos… que demana, al cap i a la fi, un nou estat.

És un vot que pretén un estat espanyol que reconegui fins i tot les nacions més enllà dels territoris fixats per les comunitats autònomes i les províncies. És un vot que diu que tenim set llengües, dues d’elles en perill d’extinció, i amb desenes de variants, i que exigeix que es protegeixin totes i cadascuna d’elles.

És un vot contrari a les retallades i a la gestió de la crisi, d’un costat i altre. És un vot de càstig per als governs d’Espanya i Catalunya, deixant ben clar que no acceptem les seves condicions per a la independència ni la situació actual per no independitzar-nos.

A més, a diferència d’altres postures que es venen com a solució a tots els problemes, els votants del Sí+No reconeixem que si guanyem, demà mateix no canviarà res, però deixarà clara la postura de Catalunya i ens donarà una força increïble de cara a començar una revolució constituent a tot l’estat.

Per tant, som el vot més realista, el vot que aconseguiria desestabilitzar el Govern del PP i al PSOE, que ven Catalunya a la resta de l’estat a com els dolents de la pel·lícula, i, simultàniament, provocaria un terratrèmol en el panorama polític català, bolcat en el Sí+Sí.

Aquest #9N, vés a votar, i en fer-ho, pensa ben clar si vols donar xecs en blanc o si prefereixes desestabilitzar els que ara mateix ho remenen tot.

Pirates pel Sí+No

bandera-estelada-junto-republicana_EDIIMA20140807_0473_13

Fotografia de ElDiario.es


Este #9N, la primera opción de cambiarlo todo, es ir a votar. Tanto los independentistas como los no independentistas que no queremos seguir como estamos, debemos acudir a las urnas para desobedecer a un estado y un gobierno que de democracia no entienden ni lo que significa la palabra.

Seremos claros, cortos y concisos: Lo primero que debe de quedar claro es que votar Sí+No este 9 de noviembre, es votar contra la independencia. Eso sí, este voto va mucho más allá, es también un No a esta España constitucional heredera del franquismo.

El Sí+No es un voto de castigo, tanto al gobierno del PPSOE como al de ERCIU (y sus satélites). Es un voto que busca cambiarlo todo, dejando bien claro que Catalunya reclama a gritos un proceso constituyente en España para acabar con una Constitución que no nos representa.

El Sí+No es un voto federalista o confederalista, que reclama el derecho a decidirlo todo, también nuestro modelo de estado y como queremos que se organice nuestro territorio. Es un voto que pide replantearse la corona, las comunidades autónomas, la financiación, la recogida de impuestos… que pide, a fin de cuentas, un nuevo estado.

Es un voto que pretende un estado español que reconozca incluso las naciones más allá de los territorios fijados por las Comunidades Autónomas y las provincias. Es un voto que dice que tenemos siete lenguas, dos de ellas en peligro de extinción, y con decenas de variantes, y que exige que se protejan todas y cada una de ellas.

Es un voto contrario a los recortes y a la gestión de la crisis, de uno y otro lado. Es un voto de castigo para los gobiernos de España y Catalunya, dejando bien claro que no aceptamos sus condiciones para la independencia ni la situación actual para no independizarnos.

Además, a diferencia de otras posturas que se venden como solución a todos los problemas, los votantes del Sí+No reconocemos que si ganamos, mañana mismo no cambiará nada, pero dejará clara la postura de Catalunya y nos dará una fuerza increíble de cara a comenzar una revolución constituyente en todo el estado.

Por lo tanto, somos el voto más realista, el voto que logrará desestabilizar al Gobierno del PP y al PSOE, que vende a Catalunya al resto del estado como los malos de la película, y, simultáneamente, provocaría un terremoto en el panorama político catalán, volcado en el Sí+Sí.

Este #9N, acude a votar, y al hacerlo, piensa bien claro si quieres dar cheques en blanco o si prefieres desestabilizar a los que ahora mismo manejan todo.

Piratas por el Sí+No

 

Des de Pirates de Catalunya creiem que és important participar a la consulta del 9N perquè és una oportunitat única, malgrat les mancances produïdes pel nul diàleg en tot el procés entre les parts implicades. Es podia haver fet millor, però no per això és menys important ni menys decisiva. Aquesta consulta marcarà un abans i un després.

La campanya consistirà en crides al vot i difusió d’informació sobre el procés, per tal que la ciutadania pugui participar-hi sense problemes. Tot això sense perdre de vista que els pirates no ens volem limitar a votar només aquest 9N, sinó que volem, com es titula la campanya, que sigui #9NCadaDia.

vots9n

9n_pirata_cat

Durant la setmana també donarem veu als pirates, publicant opinions sobre les diferents postures que adopten davant del 9N, tots units pel seu anhel d’un país participatiu, basat en la democràcia directa.

Esteu convidats a participar-hi mitjançant les xarxes socials escrivint les vostres motivacions a l’etiqueta #9NCadaDia.

Perquè aquest 9N sigui l’inici d’un camí ple de consultes!
Pirates de Catalunya

 

Davant la situació creada per la decisió del Govern de la Generalitat de canviar la mecànica de la consulta sobre el futur polític de Catalunya del pròxim 9 de novembre, des de Pirates de Catalunya volem fer les reflexions següents:

  • Tant la consulta impugnada, com el procés participatiu que la substitueix i que ara s’inicia, tenen condició de no vinculants, quelcom inacceptable per Pirates de Catalunya. Tot i això, entenem que no hi ha altra sortida davant de la posició de negació absoluta de les estructures de l’Estat espanyol.
  • Considerem que manca informació i transparència respecte al procés participatiu, pel que confiem en la voluntat política del Govern per a aclarir-ho com més aviat possible.
  • Rebutgem enèrgicament el joc d’alguns partits, posant per sobre d’interessos electorals al clam ciutadà que vol expressar-se en les urnes.
  • Unes eleccions plebiscitàries no són la solució més adient, ja que una decisió d’aquest calibre, ha de ser potestat única de la ciutadania, més enllà dels acords que els partits facin per presentar-se a les mateixes i dels defectes inherents del sistema electoral actual.
  • Per a Pirates de Catalunya, una Declaració Unilateral d’Independència només seria acceptable després d’un procés democràtic ampli i massiu previ, ja sigui un referèndum o consulta, que la legitimi i sigui reflex clar de la voluntat ciutadana.

Per tot això, des de Pirates de Catalunya, ens oferim a la ciutadania i les institucions per facilitar la participació aquest 9 de novembre, en forma d’eines i d’experiència en democràcia directa.

15263823218_1bef5b1546_z

Fotografia de Sergi Vázquez Anguela sota llicència Creative Commons BY-NC-ND

El funcionament del procés participatiu, sense cens previ, és quelcom que ja hem portat a terme en diferents iniciatives, mitjançant les quals hem desenvolupat eines de programari lliure per a portar-les a terme.

Les eines que oferim permeten garantir el secret del vot i, alhora, verificar-ne el correcte recompte, per part dels mateixos votants i auditors independents, així com la construcció en temps real del cens, a partir d’inscripcions in situ, amb privacitat i sense vots múltiples.

A més, organitzacions independents podran participar en el procés participatiu com a entitats d’autoritat, observant els processos de votació i recompte, confirmant la integritat de la votació i l’absència de manipulació, augmentant la legitimitat del procés.

Creiem que la ciutadania ha de poder expressar-se, sigui quin sigui el moment, el motiu o la necessitat, i tenint molt clar que el que és legítim no sempre està contemplat en la legalitat vigent.

Aquesta voluntat d’expressar-se ha d’anar acompanyada de les garanties democràtiques bàsiques d’universalitat, confidencialitat i transparència, necessàries per legitimar el resultat final de cara a la ciutadania de Catalunya i la comunitat internacional

Des de Pirates de Catalunya sentim que el moment crida a tota la ciutadania a fer història. Tenim l’oportunitat de posar els fonaments d’una democràcia real, directa i impulsada per qui realment té la sobirania: el poble. Proposada, creada, desenvolupada i supervisada pel poble i per al poble. Una democràcia incensurable, independent del govern de torn, on no hàgim de demanar permís a ningú per preguntar-nos res. I quin millor moment per començar que amb aquest primer acte de sobirania popular: decidint nosaltres mateixos què volem ser.

És el moment de començar a decidir. A decidir-ho tot!

Pirates de Catalunya


Pirates de Catalunya ofrece herramientas y experiencia para hacer posible el 9N

Ante la situación creada por la decisión del Gobierno de la Generalitat, de cambiar la mecánica de la consulta sobre el futuro político de Catalunya del próximo 9 de noviembre, desde Pirates de Catalunya queremos hacer las reflexiones siguientes:

  • Tanto la consulta impugnada, como el proceso participativo que la sustituye y que ahora se inicia, tienen la condición de no vinculantes, algo inaceptable para Pirates de Catalunya. No obstante, entendemos que no hay otra salida, frente la posición de negación absoluta de las estructuras del Estado español.
  • Consideramos que falta información y transparencia respecto al proceso participativo, por lo que confiamos en la voluntad política del ejecutivo catalán, por aclararlo lo antes posible.
  • Rechazamos enérgicamente el juego de algunos partidos, que ponen sus intereses electorales por encima de la voluntad ciudadana, que clama por expresarse en las urnas.
  • Unas elecciones plebiscitarias no son la mejor solución, ya que una decisión de este calibre ha de ser potestad única de la ciudadanía, más allá de acuerdos que los partidos hagan al presentarse a las mismas, y de los defectos inherentes al sistema electoral actual.
  • Para Pirates de Catalunya, una declaración unilateral de independencia solo sería aceptable tras un amplio y masivo proceso democrático, ya sea con un referendum o una consulta, que la legitime y sea el claro reflejo de la voluntad ciudadana.

Por todo ello, desde Pirates de Catalunya nos ofrecemos a la ciudadanía y a las instituciones, para facilitar la participación de este nueve de noviembre, en modo de herramientas y de experiencia en democracia directa.

El funcionamiento del proceso participativo, sin censo previo, es el mismo que ya hemos puesto en práctica en distintas iniciativas, mediante las cuales hemos desarrollado herramientas de programario libre para llevarlas a término.

Las herramientas que ofrecemos permiten garantizar el secreto de voto y, a la vez, verificar el recuento por parte de los mismos votantes y de auditores independientes, así como la construcción en tiempo real del censo, a partir de inscripciones in situ, con privacidad y sin la posibilidad del voto múltiple.

Además, organizaciones independientes podrán participar en el proceso participativo como entidades de autoridad, observando los procesos de votación y de recuento, confirmando la integridad de la votación y la ausencia de manipulación, aumentando así la legitimidad del proceso.

Creemos que la ciudadanía ha de poder expresarse, sea cual sea el momento, el motivo o la necesidad, teniendo muy claro que la legitimidad no siempre está contemplada en la legalidad vigente.

Esta voluntad de expresarse ha de ir acompañada de las garantías democráticas básicas, de universalidad, de confidencialidad y de transparencia, necesarias para legitimar el resultado final de cara a la ciudadanía de Catalunya y de la comunidad internacional.

Desde Pirates de Catalunya sentimos que el momento llama a toda la ciudadanía a hacer historia. Tenemos la oportunidad de poner los fundamentos de una democracia real, directa e impulsada por quien realmente tiene la soberanía: el pueblo. Propuesta, creada, desarrollada y supervisada por el pueblo y para el pueblo. Una democracia incensurable, independiente del gobierno de turno, donde no haya que pedir permiso a nadie para preguntar nada. Y qué mejor momento para empezar, que en este primer acto de soberanía popular: decidiendo ella misma lo que quiere ser.

¡Llegó el momento de decidir, de decidirlo todo!

Pirates de Catalunya

Tagged with:
 

Democràcia directa i educació

On 14 octubre 2014, in Pirates de Catalunya, by Capità Pirata

Una de les principals propostes de Pirates de Catalunya consisteix a defensar el model de democràcia directa en el que la població té una implicació molt més activa en la vida política del seu municipi, comunitat autònoma i estat. El ciutadà ha de votar decisions de forma molt més freqüent, fet que evita que els partits polítics facin una campanya electoral molt prometedora i després es desdiguin de la meitat del que presentaven al seu programa electoral per fer justament el contrari. En l’actual govern de l’estat en trobem un cas evident.

La democràcia directa suposa un empoderament del ciutadà respecte el model actual en el qual només vota un cop cada quatre anys. Tanmateix, i com ja ho podem comprovar en el nostre model, no sempre el que vota la majoria és el més assenyat. D’altra banda no s’explicaria com va poder guanyar el Partit Popular. En un hipotètic cas de democràcia directa la ignorància és encara més perjudicial pels interessos de tothom, ja que de les decisions de la massa podrien arribar a sortir accions realment esgarrifoses.

Llicència CC-BY. Original de Audio Luci Store

Els mitjans de masses

Un altre element que condiciona terriblement a la població són els mitjans de comunicació, els mitjans de masses. Aquests tenen un poder enorme sobre l’electorat. Només cal veure algunes burrades que es diuen pels canals de televisió/ràdio o pels diaris, amb el pretext de seguir “una línia editorial”. Menteixen. No es pot suavitzar més. I ho fan d’una manera, sovint, força subtil.

Des d’alguns partits s’ha deixat anar que hi hauria d’haver censura en els mitjans de comunicació per evitar aquesta manipulació de la població, que com dic, té una gran influència en l’opinió política de la gent i que encara suposaria un pes més gran en una democràcia directa. Tanmateix el que jo proposo és un canvi en l’educació.

L’educació com a filtre

El filtre de la censura no em sembla el més adient, ja que depèn molt dels òrgans censors i pot ser una arma de doble fulla, en canvi, un filtre des de sota, amb l’educació, pot ser la manera més eficaç de donar eines als ciutadans per poder desenvolupar-se en un context democràtic.

Els ciutadans han de desenvolupar el pensament crític així com un coneixement adequat del seu entorn social, polític i econòmic que els permeti ser totalment lliures a l’hora de decidir. No és casual que els diferents governs que s’han succeït, tant socialistes com populars, hagin rebutjat les propostes dels experts d’afegir en els currículums de primària i secundària, com a idea central, treballar el pensament crític, divergent, reflexiu, creatiu…

El poder dels docents

Tanmateix no tot és el currículum. Els professors i professores, així com les mestres i els mestres, tenen marge de maniobra per a desenvolupar propostes que treballin aquests conceptes a la classe i deixar de banda, almenys en part, l’educació més memorística, característica del nostre sistema educatiu i que l’única cosa que fa és convertir els nostres nens i nenes, nois i noies, en zombies.

Aquest serà el primer article d’una sèrie d’articles d’educació en els que treballarem temes com l’educació per a la ciutadania, el pensament crític i social o l’educació política entre d’altres amb l’objectiu de fer reflexionar a la societat i especialment a mares, pares, docents i alumnes.

Democràcia directa sí, però sense educació no serveix.

-Jordi Castellví-

Tagged with: