Pirates de Catalunya és un partit que la seva ideologia està per sobre de nacionalismes i de la servitud del poder. Gràcies a això, les seves territorials gaudeixen d’independència per establir els ponts necessaris perquè les candidatures que s’estan formalitzant funcionin i es presentin el 24 de maig.

A L’Hospitalet de Llobregat s’ha treballat des del primer minut per una confluència a través de Guanyem L’Hospitalet. Actualment, a causa d’unes demandes discriminatòries i antidemocràtiques, que atempten contra la DUDH, Pirates de L’Hospitalet sols ha pogut confluir amb EUiA, ICV i un gran nombre de ciutadans no adscrits a cap partit polític, a l’espera del que decideixin les assemblees d’altres formacions polítiques, properes a la ideologia de la Coalició.

Pirates de L’Hospitalet lamenta profundament no haver pogut sumar els esforços d’unes persones, que prèviament havien aprovat els principis democràtics i la defensa incondicional de la Declaració Universal dels Drets Humans promoguts des de Guanyem L’Hospitalet.

Pirates de L’Hospitalet, des d’un primer moment ha estat conscient que una minoria ha abandonat Guanyem L’Hospitalet, per no haver-se apropiat dels primers cinc llocs de la candidatura unitària en pretendre que cap afiliat a un partit polític pogués presentar-se per aquests llocs, vulnerant amb això tant la Constitució espanyola com la confidencialitat de dades, ja que l’afiliació a partits polítics és una dada privada altament protegida per la llei de protecció de dades. Els Pirates, fins i tot entenent la por que es mantingui la vella manera de fer política, no podem compartir aquest tipus de solucions.

Tenim la convicció que la democràcia plena i oberta ha de ser el camí, encara que de vegades el desenllaç no coincideixi amb les nostres expectatives i el nostre ideal. Tampoc podem acceptar que per una voluntat d’aparent i falsa renovació, unes persones que havent estat represaliades i torturades durant la dictadura, i que encara estan a totes les lluites socials de la nostra ciutat, siguin apartades per una minoria d’individus que fins ara sols han demostrat alineament a una estratègia, que no contempla el benestar d’una ciutadania a la qual diuen defendre.

Des de Pirates entenem que la confluència és complicada, però no ens agraden els menyspreus i els atacs entre companyes i companys. Actualment Pirates de Catalunya treballa amb moltes formacions, siguin la CUP, ICV, EUiA, Podemos o qualsevol que defensi la participació ciutadana, la transparència i la DUDH. Barcelona, Vilafranca del Penedès, Barberà del Vallès, Blanes, el Vendrell o L’Hospitalet de Llobregat són algunes de les ciutats on Pirates de Catalunya treballa braç a braç amb qui defensa els principis abans senyalats. Pirates de Catalunya no pacta amb les sigles, ni tan sols per la candidatura, sinó amb les persones i les idees. Per tal cosa Pirates de Catalunya declara que sols negociarà o entrarà a candidatures on es respecti la Declaració Universal dels Drets Humans, condició indispensable perquè l’ésser humà es desenvolupi amb total llibertat i igualtat amb els seus semblants.

Pirates de l’Hospitalet i, per extensió, Pirates de Catalunya, exigeixen als mitjans de comunicació, que abans de publicar certes notícies s’assessorin convenientment i contrastin la informació, que no es converteixin en simples portaveus d’una minoria que intenta, per tots els mitjans, evitar que les nostres idees democràtiques i el nostre nom es propaguin.

Per últim, Pirates de Catalunya demana a tots els actors, tranquil·litat, prudència i redoblar els esforços, en nom d’aconseguir un clima de col·laboració necessari, per evitar que el problema sorgit a L’Hospitalet de Llobregat s’estengui a altres ciutats.

Pirates de L’Hospitalet – Pirates de Catalunya


Pirates de Catalunya es un partido cuya ideología está por encima de los nacionalismos y de la servidumbre del poder. Gracias a esto sus territoriales disfrutan de independencia para establecer los puentes que sean necesarios, para que las candidaturas que están formándose funcionen y se presenten el 24 de mayo.

En L’Hospitalet de Llobregat se ha trabajado desde el primer minuto por una confluencia a través de Guanyem L’Hospitalet. Actualmente, debido a unas demandas discriminatorias, que atentan contra la DUDH, Pirates de L’Hospitalet solo ha podido confluir con EUiA, ICV y un gran número de ciudadanos no adscritos a ningún partido político, a la espera de lo que decidan las asambleas de otras formaciones políticas cercanas a la ideología de la Coalición.

Pirates de L’Hospitalet lamenta profundamente no haber podido sumar los esfuerzos de unas personas, que previamente habían aprobado los principios democráticos y la incondicional defensa de la Declaración Universal de los Derechos Humanos promovidos desde Guanyem L’Hospitalet.

Pirates de L’Hospitalet, desde un primer momento ha sido consciente que una minoría ha abandonado Guanyem L’Hospitalet, por no haber podido apropiarse de los primeros cinco puestos de la candidatura unitaria, al pretender que ningún afiliado de un partido político pudiera presentarse para dichos lugares, vulnerando con ello tanto la Constitución española como la confidencialidad de datos, ya que la afiliación a partidos políticos es un dato privado altamente protegido por la ley de protección de datos. Los piratas, aun entendiendo el miedo a que se mantenga la vieja manera de hacer política, no podemos compartir este tipo de soluciones.

Tenemos la convicción de que la democracia plena y abierta debe ser el camino, aunque a veces el desenlace no coincida con nuestro ideal. Tampoco podemos aceptar que por una voluntad de aparente y falsa renovación, unas personas que, aun habiendo sido perseguidas y torturadas durante la dictadura, y que todavía están en todas las luchas sociales de nuestra ciudad, sean apartadas por unos individuos que hasta ahora sólo han demostrado alineamiento a una estrategia, que no contempla el bienestar de una ciudadanía a la que dicen defender.

Desde Pirates entendemos que la confluencia es complicada, pero no nos gustan los desprecios y ataques entre compañeras y compañeros. Actualmente Pirates de Catalunya trabaja con muchas formaciones, sea la CUP, ICV, EUiA o cualquiera que defienda la participación ciudadana, la transparencia y la DUDH. Barcelona, Vilafranca del Penedés, Barberà del Vallés, Blanes, el Vendrell o L’Hospitalet de Llobregat son algunas de las ciudades en las que Pirates de Catalunya trabaja codo a codo con quien defiende los principios antes señalados. Pirates de Catalunya no pacta con las siglas, ni siquiera por la candidatura, sino con las personas y las ideas. Por tal cosa Pirates de Catalunya declara que sólo negociará o entrará en candidaturas donde se respete la Declaración Universal de los Derechos Humanos, condición indispensable para que el ser humano se desarrolle con total libertad e igualdad con sus semejantes.

Pirates de l’Hospitalet, y por extensión Pirates de Catalunya, exigen a los medios de comunicación, que antes de publicar ciertas noticias se asesoren convenientemente y contrasten la información, que no se conviertan en meros portavoces de una minoría que intenta, por todos los medios, evitar que nuestras ideas democráticas y nuestro nombre se propaguen.

Por último, Pirates de Catalunya pide a todos los actores tranquilidad, prudencia y redoblar los esfuerzos, en aras de conseguir un clima de colaboración necesario, para evitar que el problema surgido en L’Hospitalet de Llobregat se extienda a otras localidades.

Pirates de L’Hospitalet – Pirates de Catalunya

 

Pirates de Barcelona, en nom de Pirates de Catalunya i la Confederació Pirata, celebra que l’emissió del documental “Ciutat Morta”, amb el relat d’uns fets succeïts fa gairebé 9 anys, hagi obert les portes al debat sobre les tortures sistemàtiques que succeeixen als cossos de seguretat de l’estat, a tots els seus nivells. Aquest documental, que s’ha provat d’ocultar i que gràcies a les pressions de les activistes s’ha emès per televisió, mostra proves més que evidents d’una trama entre la Guàrdia Urbana, l’Ajuntament de Barcelona i la Justícia per encobrir els veritables fets que van succeir el 4 de febrer de 2006 (4F).

Per a Pirates de Barcelona, les declaracions de Xavier Trias i el seu segon, Joaquim Forn, estan en la línia d’aclarir només allò que ja es coneix, per provar d’evitar que es destapin molts altres casos relacionats amb la Guàrdia Urbana com les tortures a Yuri Jardine, ciutadà de Trinitat i Tobago, que van ocórrer només uns mesos després, i que han enviat a la presó als dos policies el testimoni dels quals fou vital per al judici del cas del 4F.

Exigim a l’Ajuntament que obri els seus informes sobre aquella nit, i sobre totes les denúncies sobre comissaries de la Guàrdia Urbana, realitzades per organitzacions com la Coordinadora per a la Prevenció de la Tortura o Amnistia Internacional, que retiri les condecoracions a policies acusats de tortures, que es personi per a la retirada de la pensió vitalícia als agents torturadors d’en Yuri Jardine, i que expulsi del cos de la Guàrdia Urbana als quatre agents, condemnats pel jutjat d’encobrir les tortures a en Yuri Jardine, i que no van ser condemnats per la irresponsabilitat de la fiscalia.

Exigim a la Generalitat de Catalunya la mateixa transparència sobre les denúncies als Mossos d’Esquadra, un cos que també va col·laborar amb la tortura a les acusades pel cas 4F a la comissaria de Les Corts. Reclamem, a més, al Sindicat de Mossos d’Esquadra l’expulsió de l’agent que va realitzar el tuit de 17 de gener de 2015 a les 23:19, on menystenia el documental i se’n reia del suïcidi de Patricia Heras, i que va atacar a dos parlamentaris, així com l’obertura d’un expedient al cos.

Exigim, finalment, la inhabilitació de la jutgessa d’instrucció Carmen García Martínez, encarregada, a banda d’allò que es va veure al documental, d’enviar a presó provisional sense fiança a tres detinguts per la vaga del 29 de març i a un detingut pels aldarulls produïts després del desallotjament de Can Vies, sense pràcticament proves. Aquesta jutgessa es fa servir de forma sistemàtica per la Fiscalia i els Mossos d’Esquadra per jutjar activistes i manifestants, malgrat havent estat desacreditada en nombroses ocasions per l’Audiència Provincial.

Aquest 4 de febrer farà 9 anys d’un dels més grans casos d’injustícia social, policial i judicial que mai ha viscut Catalunya, però no ha estat l’únic. Aclarir aquest cas, així com tota la resta, no soluciona el fons de la qüestió, l’abús de poder sistemàtic de les institucions públiques davant de la població sobirana. Només acabant amb el sistema corrupte acabarem amb aquestes injustícies.

Pirates de Catalunya i Confederación Pirata

cartel-ciutat-morta_6


Ya basta de abusos públicos contra la población

Pirates de Barcelona, en nombre de Pirates de Catalunya y de la Confederación Pirata, celebra que la emisión del documental “Ciutat Morta’, con el relato de unos hechos sucedidos hace casi 9 años, haya abierto las puertas al debate sobre las torturas sistemáticas que suceden en los cuerpos de seguridad del estado, a todos sus niveles. Este documental, que ha intentado ser ocultado y que gracias a las presiones de las activistas se ha emitido en televisión, muestra pruebas más que evidentes de un entramado entre la Guardia Urbana, el Ayuntamiento de Barcelona y la Justicia para encubrir los verdaderos hechos sucedidos el 4 de febrero de 2006 (4F).

Para Pirates de Barcelona, las declaraciones de Xavier Trias y su segundo, Joaquim Forn, están en la línea de esclarecer solo aquello dado a conocer, para intentar evitar que se destapen otros muchos casos que suceden en la Guardia Urbana como las torturas a Yuri Jardine, ciudadano de Trinidad y Tobago, sucedidas solo unos meses después y que han mandado a prisión a los dos policías cuyo testimonio fue vital para el juicio del caso del 4F.

Exigimos al Ayuntamiento que abra sus informes sobre esa noche, y sobre todas las denuncias sobre comisarías de la Guardia Urbana, realizadas por organizaciones como la Coordinadora para la Prevención de la Tortura o Amnistía Internacional, retire las condecoraciones a policías acusados de torturas, se persone para la retirada de la pensión vitalicia a los agentes torturadores de Yuri Jardine y expulse del cuerpo de la Guardia Urbana a los cuatro agentes culpados por el juzgado de encubrir las torturas a Yuri Jardine, y que no fueron condenados por la irresponsabilidad de la Fiscalía.

Exigimos a la Generalitat de Catalunya la misma transparencia sobre las denunciadas a los Mossos d’Esquadra, cuerpo que también colaboró en la tortura a las acusadas por el caso del 4F en la comisaría de Les Corts. Reclamamos, además, al Sindicat de Mossos d’Esquadra la expulsión del agente que realizó el tweet del 17 de enero a las 23:19, donde menospreciaba el documental y se reía del suicidio de Patricia Heras, y atacó a dos parlamentarios, así como la apertura de un expediente en el cuerpo.

Exigimos, por último, la inhabilitación de la jueza de instrucción Carmen García Martínez, encargada, además de lo visto en el documental, de enviar a prisión provisional y sin fianza, sin prácticamente pruebas, a tres detenidos por la huelga del 29 de marzo y a un detenido por los altercados producidos tras el desalojo de Can Vies. Esta jueza es sistemáticamente usada por Fiscalía y Mossos d’Esquadra para enjuiciar a activistas y manifestantes, pese a haber sido desacreditada en diversas ocasiones por la Audiencia provincial.

Este 4 de febrero, hará 9 años de uno de los mayores casos de injusticia institucional, policial y judicial que ha vivido Catalunya, pero no ha sido el único. Esclarecer este caso, o incluso todos los ocurridos, no soluciona el fondo de la cuestión, el abuso de poder sistemático de las instituciones públicas frente a la población soberana. Solo acabando con el sistema corrupto acabaremos con estas injusticias.

Pirates de Catalunya y Confederación Pirata

Tagged with:
 

#9NCadaDia: per què votaré No+Sí

On 8 novembre 2014, in Pirates de Catalunya, by Capità Pirata

Nota dels editors: aquest és un article d’opinió sobre una de les postures respecte al 9N i forma part d’una sèrie de quatre articles escrits per diferents pirates, un per opció (Sí+Sí, Sí+No, No+Sí i No). No representa al conjunt dels pirates ni és una posició oficial. A Pirates donem llibertat de vot i també veu perque cadascú pugui expressar les seves idees. Qualsevol diferència entre els articles és per decisió dels autors.

El No+Sí és el vot de les llibertàries, de les que no estem d’acord amb la concepció westfaliana de l’Estat-Nació basada en l’oligarquia per sobre de la ciutadania i que perdura des del segle XVII. Amb aquest vot, malauradament considerat nul per, oh casualitat, l’statu quo estatista, volem expressar que és possible crear una societat sostinguda en l’autogestió, el suport mutu i la llibertat, sense necessitat d’estructures centralistes corruptibles. Defensem el dret d’autodeterminació dels pobles com a motor d’un procés d’emancipació de caràcter social i federalista, alternatiu al nacionalisme estatista.

Un exemple d’aquesta visió el trobem al comunicat de la CGT amb motiu del 9N: “aquests drets no estan supeditats a cap constitució ni a cap llei formulada amb l’únic objectiu de perpetuar l’estat-nació i l’estabilitat de la dominació de les elits […] Les idees no es prohibeixen, les manifestacions no es prohibeixen, la llibertat d’expressió no es prohibeix. Creiem en l’autodeterminació completa, sense amputacions”.

Ens emmirallem en les paraules de pensadors com en Piotr Kropotkin qui, referint-se a la qüestió irlandesa en una carta a María Korn, va expressar-ho com “els llocs on l’home es rebel·la contra l’opressió individual, econòmica, estàtica, religiosa i sobretot nacional, és el nostre deure estar al seu costat”. O com deia en Mikhail Bakunin, “cada nació, gran o petita, té l’indiscutible dret a ser ella mateixa, a viure concordes amb la seva pròpia naturalesa. Aquest dret és solament el corol·lari del principi general de llibertat”.

I del manifest pel No+Sí, “pensem que un canvi substancial i de gran abast, és a dir, una veritable revolució, és l’única forma de superar efectivament la crisi multidimensional (econòmica, política, social, ecològica, etc.) en què estem immersos com a humanitat des de fa segles. No ignorem les grans dificultats que comporta la realització d’una transformació d’aquesta naturalesa i d’aquest calat, però constatem que qualsevol plantejament menys profund i menys ampli resulta, en el millor dels casos, insuficient i, en el pitjor, contraproduent.”

estelada

El nostre vot “nul” no és cap incoherència, sinó la més coherent de les opcions, amb un model socioeconòmic més clar que el Sí+Sí i amb possibilitats de canvi sense dependre de l’Estat espanyol. Volem decidir-ho tot. Volem independència de tot, tant política com econòmica. Com al Kurdistan, on el municipalisme llibertari impulsat per Ocalän sota el nom de confederalisme democràtic està demostrant que és possible organitzar, en el territori de quatre estats, una societat pacífica, participativa i oberta, des de baix i resilient davant dels problemes propis i del nostre entorn. Amb una economia al servei de totes, col·laborativa i allunyada del patriarcat i capitalisme depredadors als que ara estem sotmeses.

Volem ser responsables de les nostres vides i corresponsables del bé comú i volem fer-ho començant des dels nostres barris i municipis, teixint xarxes d’assemblees populars confederades, cuidant als necessitats i foragitant als paràsits que vulguin explotar-nos i manllevar-nos els nostres drets en nom del seu benefici exclusiu, on la riquesa tingui una funció social i redistributiva, i el poble tingui noves estructures que no segueixen les dinàmiques capitalistes que ens han portat a la crisi actual.

Perquè no ens conformem a seguir el camí a Ítaca de mà dels responsables de les retallades més salvatges i còmplices de la corrupció que colpeja la nostra societat i perquè volem construir Catalunya entre totes, votarem No+Sí. Els nostres somnis no són nuls.

Pirates pel No+Sí

 

#9NCadaDia: per què votaré No

On 8 novembre 2014, in Pirates de Catalunya, by Capità Pirata

Nota dels editors: aquest és un article d’opinió sobre una de les postures respecte al 9N i forma part d’una sèrie de quatre articles escrits per diferents pirates, un per opció (Sí+Sí, Sí+No, No+Sí i No). No representa al conjunt dels pirates ni és una posició oficial. A Pirates donem llibertat de vot i també veu perque cadascú pugui expressar les seves idees. Qualsevol diferència entre els articles és per decisió dels autors.

Dejando de lado que el voto, como derecho de las personas libres, es secreto y teniendo en cuenta que el Diccionari de la Llengua Catalana, Segona edició, define “Estat” 8 1 m. [LC] [PO] como “la forma d’organització política caracteritzada per l’existència d’un territori delimitat, una població definida i una autoritat que s’atribueix un poder indiscutible sobre els dos elements anteriors”. L’estat monàrquic, republicà. Els estats europeus. El cap de l’Estat. Ministre de l’Estat. Els afers de l’Estat.

Vol que Catalunya esdevingui un Estat? ¿Quiere que Cataluña sea un Estado? No.

Porque No se ha definido el territorio del Nuevo Estado. ¿Acaso el resto de la población del territorio de los llamados Païssos Catalans tienen la posibilidad de participar?

Porque No existe a día de hoy una población definida. ¿Qué normativa adoptamos para ser llamado “català”? ¿El Estatuto de Autonomía?¿Cómo definimos la doble nacionalidad? ¿A qué llamamos extranjero?

Porque No se han definido los mecanismos de quién y cómo se atribuye el poder absoluto sobre el territorio y la población. ¿Será Monarquía, República o Deudocracia?

El resto de la argumentación la baso en mis conocimientos por la lectura casi diaria del Diario Oficial de la Generalitat de Catalunya, el DOGC, desde el día siguiente a las pasadas elecciones al parlament de Catalunya en 2012. El siguiente listado son acontecimientos que libremente han adoptado o bien el Govern de la Generalitat, con el beneplácito de CiU y ERC o bien por decisiones del propio Parlament.

No es un listado de hechos a cambiar cuando se acceda a la independencia, sino que son actos que se han materializado para alcanzar esta. Están ahí, el 10N, seguirán estando. El autor se pregunta, se cuestiona, se interroga: ¿la independencia como pueblo nos hará libres? No, claro. Porque ha sido el Govern del Camino a Ítaca y ERC los que han permitido y alimentado esta situación límite.

Si bien es cierto que Catalunya adolece de financiación propia, no confío que quienes nos han traído hasta aquí, quienes una vez el pueblo vote el 9N, sean capaces de deshacer sus propias decisiones.

Y por esto no deseo que Catalunya el 9N camine hacia un Estado Independiente:

Porque No deseo que ante la crisis de valores, social y económica, se enroque en una Ley de Consultas y No apruebe primero una Ley Electoral propia.

Porque No deseo un Estado que facilite mis datos personales a empresas del sector médico privado, como el recién parado VISC+.

Porque No deseo un Estado que, mientras la población aumenta en número, reduzca paulatinamente la plantilla de funcionarios de servicios públicos fundamentales.

Porque No deseo que los profesionales sanitarios, médicos y enfermeros puedan saltarse la Ley de Incompatibilidades del Sector público por acuerdo del Govern.

Porque No deseo que se llame Tribunal de Contractes de Catalunya a un organismo que nada tiene que ver con la Justicia y cuyos miembros los elige la administración. Porque la anterior autoridad en la materia No avale privatizaciones mal adjudicadas y que nos cuesten millones.

Porque No deseo que la Administración de Justicia sea lenta, poco operativa y manipulada por el poder político.

Porque No se ha mencionado que ocurrirá con la legislación vigente en materia laboral, ni quiero que se tenga que negociar un nuevo Estatuto de los trabajadores desde cero.

Porque No deseo que se fomenta la ludopatía con la construcción de mega complejos que la población no quiere y para ello se tenga que modificar legislación ad hoc, o cada vez haya mayor acceso al Binjocs.

Porque No deseo que Catalunya ceda la gestión de bienes básicos, energéticos y de seguridad al sector privado por incapacidad propia de gestión, autorice prospecciones que destrozan el medio ambiente, etc

Porque No deseo que los Servicios Asistenciales de nuestros mayores y dependientes sean objeto de mercantilización continua e irreversible por la larga duración de las concesiones.

Porque No deseo que nuestros Consells Comarcals paguen a empresas y personas a 300 días.

Porque No deseo que el Servicio de Atención Urgente Medicalizado sea externalizado los próximos 6 años, por las llamadas urgencias presupuestarias.

Porque No deseo que se creen más Consorcios Sanitarios, que se han convertido en foco de corrupción, opacidad y nada participativos. En el caso de Lleida, de espaldas y en contra de su población objeto.

Porque No deseo la educación concertada, y menos cofinanciada con el dinero de los tributos de todos.

Porque No deseo que la educación universitaria no se diseñe para el futuro y que la sociedad no utilice el talento de sus universitarios y obligue a nuestra juventud a emigrar, porque está sobrecalificada y no es atractiva para los empresarios.

Porque No deseo una cultura mono lingüística.

Porque No deseo que el Centro de Inteligencia tenga la forma jurídica de Fundación y pueda saltarse la ley y monitorizar personas por motivos ideológicos.

Porque No deseo que las herramientas informáticas que utiliza el sector público sean cedidas por multinacionales, lo que impide el desarrollo económico de muchas microempresas locales.

Porque…

¿Sigo? No. Si sigo revisando todos los actos jurídicos y cambios legislativos que los comandantes del barco a Ítaca han permitido durante este tiempo, no sería una entrada de blog, sino un ensayo.

Sólo es intención del autor que a falta de la participación de la opiniones contrarias a la independencia en este proceso participativo, consulta sin censo, butifarrada o como el lector quiera denominarlo, No nos podemos sólo valer de nuestro anhelo de independencia para aprobar por la pasiva todos los actos que nuestros gobernantes han realizado todo este tiempo.

Como dice la Declaración Universal de los Derechos Humanos: la voluntad del pueblo se forma en elecciones auténticas. Pero aquí tenemos otra incongruencia del Parlament vigente, la Incapacidad política de elaborar una ley que permita unas elecciones plebiscitarias reales y no unas elecciones anticipadas, con la legislación del Ogro español, como base jurídica para la independencia.

Espero que sirva de debate y pueda abrir los ojos a aquellos que cada día se ponen una estelada en los ojos y No quieren ver la Independencia No será el bien que cure todos estos males.

Un pirata por el No

 

#9NCadaDia: per què votaré Sí+Sí

On 8 novembre 2014, in Pirates de Catalunya, by Capità Pirata

Nota dels editors: aquest és un article d’opinió sobre una de les postures respecte al 9N i forma part d’una sèrie de quatre articles escrits per diferents pirates, un per opció (Sí+Sí, Sí+No, No+Sí i No). No representa al conjunt dels pirates ni és una posició oficial. A Pirates donem llibertat de vot i també veu perque cadascú pugui expressar les seves idees. Qualsevol diferència entre els articles és per decisió dels autors.

Com a pirata advoco per la democràcia directa, per això no puc posicionar-me en contra d’una consulta a la ciutadania. Per tant, el 9N aniré a votar; ens deixin o no, sigui una consulta no referendària, una consulta ciutadana o com en vulguin dir.

Així, per què escullo l’opció Sí+Sí?

A banda de tota la defensa de la llengua, la cultura i la identitat catalana, que tant ens agrada als catalans reivindicar, però que fins fa poc mai anàvem al 11S si feia sol, era pont i podíem anar a la platja, hem de fer memòria dels últims anys:

L’inici de tot aquest “merder” de forma seriosa va començar després d’escollir el nou estatut: després de passar pel Parlament, pel Congrés i superar positivament un referèndum a Catalunya.

Allà van aparèixer els del PP i l’Espanya més rancia recollint signatures pel carrer contra Cataluny… Vull dir, contra l’Estatut. Amb això es va acabar amb el Tribunal Constitucional usat per un interès polític i ens el van retallar.

Sumem-hi una campanya constant de menyspreu a la reforma de l’Estatut. Que això no interessava a “el ciutadà real de Catalunya però que després les altres autonomies van voler imitar. Tot plegat va degenerar en un atac mediàtic sostingut que ens ha portat esperpents com aquests.

Aquests atacs mediàtics i polítics contra la nostra gent, la nostra llengua i el model educatiu han estat continus des de la fallida reforma de l’Estatut, fent que la meva postura de catalanista no gaire convençut (el català és la meva llengua materna, m’agraden els correfocs, els castells i el nostre folklore; en especial el nostre dia dels enamorats, Sant Jordi; però mai he suportat el rock català, ni la sardana, i la Moreneta em resulta indiferent) hagi arribat a pensar seriosament en l’independentisme, quan en la meva joventut creia que la màxima aspiració dels “indepes” era tombar el Toro d’Osborne del Bruc.

Aquesta postura es va refermar amb dades econòmiques alternatives, reals i factibles sumant el fet que des del Govern central no es compleixen els acords sobre infraestructures, transferències, economia, etc. i que ha esdevingut quelcom endèmic en la relació amb l’Estat Espanyol.

Sentir que sempre et topes amb un mur des de les nostres administracions autonòmiques fa que un pensi que l’única alternativa possible és ser un país sobirà. Per això, cal tenir eines d’Estat. Per tant, cal independència i és la solució en què més confio.

I aquesta sensació no ha canviat en els últims mesos. De fet, tot ha esdevingut un sense sentit encara més greu.

Cada dia ens trobem mostres de falta de qualitat democràtica del Govern central, deixant patent que la separació de poders (indispensable en una democràcia moderna) és una fantasia en aquest Estat que podem etiquetar “de pandereta”. Com afirmava Montesquieu a “De l’esprit des lois” (1747): “la independència del poder judicial ha de ser real i no merament aparent”.

A més, el fet d’emprar la Constitució i la Llei com a màxims per a anul·lar la voluntat ciutadana fa que donin ganes a la desobediència civil més activa possible i, cito a Henry David Thoreau, a “Esclavitud en Massachusetss” (1854): “La ley nunca hará libre a los hombres, son los hombres los que deben hacer libre la ley”.

No ho han millorat els tics totalitaris de polítics i medis, el soroll de sabres amb què ens han amenaçat des de tertúlies, la història de l’Espanya més rància i el “por cojones”, el “sois españoles queráis o no” al parlament de Catalunya mentre es fa el salut feixista, o el “que inventen otros” que ha fet de l’economia espanyola un cau d’oportunistes, corruptes i experts en tripijocs, que s’aprofiten de la innovació aliena tot canviant lleis per afavorir als quatre dinosaures empresarials inadaptats de sempre i enriquint-se tots junts.

Acabant amb la glorificació de la tortura animal com a fet distintiu cultural, passant per molts altres, fan que si volem ser un Estat modern, europeu i democràtic no sigui possible seguir a l’Estat espanyol, amb aquesta rèmora que t’insulta per parlar diferent en nom de la unitat constitucional. Constitució que diu que la teva llengua és oficial i que el país es forma de nacions i regions però aquests punts sovint són ignorats.

En una Catalunya independent ens traurem de sobre tota aquesta caspa, aquests corruptes i tarannàs propis d’èpoques anteriors en blanc i negre.

Però sóc realista i sé aquí no hi ha oasis. Ens queda la nostra pròpia caspa, que dóna per més d’un volum de l’Enciclopèdia Catalana: Millets, Pujols, “raholes” defensant defraudadors fiscals perquè juguen al Barça i buscant conspiracions espanyolistes, etc.

Ja serà cosa nostra que no ens governin de nou. Que no ens retallin els drets socials i bàsics que tant han costat aconseguir i que no es quedin el 3%. Serà la nostra responsabilitat fer net, però el primer pas és dir #AdéuEspaña, com els del hashtag aquest que s’inventà algun Community Manager.

Fer desaparèixer la burgesia catalana, tan “catalana”, però que vendrien els ciutadans per unes stock options d’alguna empresa espanyola, les oligarquies que fa anys i panys xuclen en el món empresarial i polític pel simple fet de “ser fills” o “nets de”, això serà després de desfer-nos de les castes espanyoles.

Amic lector, potser et preguntes, no podria haver estat factible la “tercera via? Potser sí, probablement en un altre moment històric però crec que ara “no toca”.

No s’hi ha mobilitzat gran part de la població demanant la tercera via. No veig a en Duran o Navarro, ara Iceta, fent sortir al poble a favor d’un estat federalista. De fet, el PSC, amb l’ajuda del PSOE, s’han encarregat de matar políticament ja fa anys a tothom qui ho proposava quan la reforma de l’Estatut. No, la gent ha sortit al carrer per la independència.

El que s’ha vist, com esmentava, que ni a l’Estat l’interessa modificar la relació amb nosaltres. Ni podem dependre que el partit de torn que governi a España no tingui majoria absoluta perquè, de cop, sigui amigable i desitgi pactar amb la Generalitat convenis, competències, finançaments, etc. que, fins al moment, no s’han complit. I el moviment més prometedor a Espanya per fer canviar les coses: Podemos, pràcticament no esmenta l’assumpte, possiblement, per por de perdre vots a les generals, fent que les seves marques catalanes facin ferum a lerrouxisme de forma preocupant.

Abans de tancar aquest text, vull parlar d’història. Votaré Sí+Sí també per història, però no el “folklore” dels 300 anys del 1714, de la pèrdua dels nostres drets per imposició del Decret de Nova Planta o de la bonica llegenda de Guifré. Sí, llegenda: a l’escola ens ensenyen que és una llegenda, no pas que va ser real com diuen alguns escrits que volten per la xarxa. Votaré Sí+Sí per l’historia recent de l’esquerra catalana.

Històricament, els moviments d’esquerres catalans, tant anarquista (veure Salvador Seguí, El Noi del Sucre), com trotskista (Andreu Nin) o comunista (el PSUC era en els seus estatuts un partit nacional català) no discernien el catalanisme de la lluita de classes. És una raresa entre els moviments d’esquerra però és que els catalans som així de rars.

Justament aquests moviments són més catalanistes en la defensa de la llengua, la cultura, d’identitat catalana i les seves institucions més que del territori, les fronteres, o la gent “true catalan people” pels seus gens, la seva sang, els seus avantpassats o el que sigui. Diguin el que diguin, la identitat catalana no s’ha basat en això i recomano llegir “Els altres catalans” de Paco Candel o un fragment d’aquest documental on és patent la integració del catalanisme en la lluita obrera sense distinció d’origen, sobretot el que succeïa aquí a la clandestinitat contra el franquisme (a partir del minut 47): http://www.tv3.cat/videos/ 5251051/Capitol-1-la-identitat

Finalment està el punt d’autodeterminació dels POBLES que és comú en tots els moviments socialistes o d’esquerres. Fins i tot ho defensava el PSOE quan era clandestí i després ho va treure dels seus estatuts. El discurs nacionalista català d’esquerres ha estat més sobre la sobirania nacional per poder canviar el model polític que pel nacionalisme per si.

Per tot això:

Pel menyspreu, pels insults de medis i polítics d’arreu de la península, per l’ús interessat dels catalans per guanyar vots, per sentir que ens tenen com súbdits i no com a ciutadans, per la falta de democràcia real, per impedir-nos votar amb mètodes totalitaris, per la il·lusió i l’esperança que amb la independència i les eines que un Estat propi ens poden donar i perquè la independència és un primer pas per desfer-nos de corruptes, oligarques, (ex)franquistes i demòcrates de pacotilla, el 9N aniré a votar de forma democràtica, cívica i pacifica pel Sí+Sí, encara que ho prohibeixin, treguin els tancs al carrer o amenacin que acabarem tots a la presó.

Un pirata pel Sí+Sí