Nota dels editors: aquest article representa l’opinió del seu autor, Jordi Castellví. Versió en castellà aquí.

votingballotL’actual política institucional compta amb poca confiança per part de la ciutadania en general i dels joves en particular. Això ha portat, sovint, a afirmar que els joves “passen” de política, però el cert és que manifesten un notable interès per qüestions polítiques i desitgen crear el seu propi espai de participació.

Educació política és un concepte que mai ha tingut la simpatia ni de mestres, ni de polítics, i ni tan sols de mares i pares. És un concepte que no surt al currículum de forma explícita i que tampoc és mencionat en tertúlies o en debats quan es parla d’educació. Tanmateix l’educació política és un aspecte molt important en la formació dels ciutadans ja que vivim en una societat democràtica i, per tant, política.

El rebuig a l’educació política

En la meva opinió, bona part de les mares, els pares, i els professors i professores rebutgen la idea de l’educació política perquè els sona a adoctrinament. Aixi educació política seria doncs condicionar als alumnes perquè en un futur votin un o altre partit o es decantin per dretes o esquerres, o per nacionalismes. Consideren que la aquesta influència cultural educativa ha de venir, en aquest cas, de la família i que no s’ha de tractar a l’escola.

Per altra banda, entenc que els polítics, a més de pensar el que hem mencionat anteriorment, poden comprendre que educar a la ciutadania per participar en el joc democràtic de forma competent pot suposar un canvi social progressiu que faria perillar el seu poder i la seva manera d’actuar habitual.

Què és l’educació política?

L’escola té, entre altres responsabilitats, la d’ajudar els joves a descobrir el paper social que poden exercir com a ciutadans. L’escola és un bon espai per desenvolupar i fins i tot consolidar pràctiques polítiques democràtiques. L’educació política no és en cap cas adoctrinament sinó formar la ciutadania per a la participació en la comunitat i aixi gestionar directament el canvi social que està a les seves mans. L’educació política és en definitiva educació per a la convivència democràtica i per l’acció social en comunitat.

L’educació política i la democràcia directa

L’exercici de la democràcia és sempre contextual però l’aspiració a cotes cada cop més elevades de democràcia no té fi. En aquest sentit, la democràcia directa és una cota de democràcia més elevada que la que tenim actualment. La materializacio d’aquesta aspiració natural de la democràcia passa ineludiblement per l’educació política i, per tant, la democràcia depèn de l’educació política per assolir tota la seva força.

———————————-

La actual politica institucional cuenta con poca confianza por parte de la ciudadanía en general y de los jovenes en particular. Esto ha llevado, a menudo, a afirmar que los jóvenes “pasan” de política, pero lo cierto es que manifiestan un notable interés por cuestiones políticas y desean crear su propio espacio de participación.

Educación política es un concepto que nunca ha tenido la simpatía ni de maestros, ni de políticos, y ni siquiera de madres y padres. Es un concepto que no sale en el currículo de forma explícita y que tampoco es mencionado en tertulias o en debates cuando se habla de educación. Sin embargo la educación política es un aspecto muy importante en la formación de los ciudadanos ya que vivimos en una sociedad democrática y, por tanto, política.

El rechazo a la educación política

En mi opinión, una buena parte de las madres, los padres, y los profesores rechazan la idea de la educación política porque les suena a adoctrinamiento. Así educación política sería condicionar los alumnos para que en un futuro voten uno u otro partido o se decanten por derechas o izquierdas, o por nacionalismos. Consideran que esta influencia cultural debe venir de la familia y que por lo tanto no se debe tratar en la escuela.

Por otra parte, entiendo que los políticos, además de pensar lo mencionado anteriormente, pueden comprender que educar a la ciudadanía para participar en el juego democrático de forma competente puede suponer un cambio social progresivo que haría peligrar su poder y su manera de actuar habitual.

¿Qué es la educación política?

La escuela tiene, entre otras responsabilidades, la de ayudar a los jóvenes a descubrir el papel social que pueden ejercer como ciudadanos. La escuela es un buen espacio para desarrollar e incluso consolidar prácticas políticas democráticas. La educación política no es en ningún caso adoctrinamiento sino formar a la ciudadanía para la participación en la comunidad y gestionar el cambio social que está en sus manos. La educación política es en definitiva educación para la convivencia democrática y para la acción social en comunidad.

La educación política y la democracia directa

El ejercicio de la democracia es siempre contextual pero la aspiración a cotas cada vez más elevadas de democracia no tiene fin. En este sentido, la democracia directa es una cota de democracia más elevada que la que tenemos actualmente. La materialización de esta aspiración natural de la democracia pasa ineludiblemente por la educación política y, por tanto, la democracia depende de la educación política para alcanzar toda su fuerza.

 

Camí a cinc anys, ha arribat el moment de fer un pas més enllà i posar les bases del que serà el futur del partit, amb una estructura que ens permeti afrontar els reptes que ens esperen, tal com s’ha decidit en aquesta votació.

Aquesta nova etapa la construeixes tu amb els teus suggeriments, crítiques i propostes. Continua llegint i assabenta’t de tots els terminis i com has de fer arribar les teves idees a projecte2016@pirata.cat.

Què és Projecte 2016?

És un procés de renovació de Pirates de Catalunya amb clar objectiu:

  1. Assentar el control i seguiment dels nous regidors pirates, o de les candidatures de confluència en les quals participem.
  2. Marcar unes línies de treball, intern i extern, per als propers anys.
  3. Preparar a PIRATA.CAT per a les eleccions generals i les autonòmiques.
  4. Adaptar el partit a les noves regles del joc que es marcaran en la nova Llei Orgànica de control de l’activitat economicofinancera dels Partits Polítics.

Per a això, considerem són necessaris varis punts:

  1. Allargar el període de vigència de l’actual Junta fins a l’1 de juliol de 2015, tal com s’ha tractat en l’Assemblea General del 13 de desembre i ratificat en el SPC.
  2. Començar un període de reforma d’estatuts i reglaments per adaptar-nos a la nova llei i poder començar un debat sobre el nostre funcionament.
  3. Preparar el partit, a nivell territorial i català, per al treball que s’haurà de realitzar una vegada acabades les eleccions locals.
  4. Tenir un debat clar i ampli sobre els objectius de Pirates per als propers anys a nivell electoral, en una Assemblea General temàtica, una vegada acabades les eleccions locals.
    És per això que presentem aquest projecte, que inclou una planificació inicial del partit des de gener fins a juny, sense oblidar el treball a realitzar per les territorials de cara a les eleccions municipals.

CALENDARI:

  • 20/01/14-14/02/15: Creació i debat de propostes
  • 01/02/15-14/02/14: Votació d’esmenes a la totalitat i creació d’esmenes a la ponència adaptació a nova legislació

En cas de no haver-hi o no sortir aprovada esmena a la totalitat:

  • 15/02/15-28/02/15: Votació esmenes parcials i votació de la ponència i les seves esmenes
  • 01/03/15-14/03/15: Votació del text complet i preparació dels nous reglaments
  • 15/03/15-28/03/15: Votació dels nous reglaments

En cas d’haver estat aprovada esmena a la totalitat:

  • 15/02/15-21/02/15 Creació i adaptació de propostes a l’esmena a la totalitat
  • 22/02/15-07/03/15: Votació esmenes
  • 07/03/15-14/03/15: Preparació dels nous reglaments (es podrà començar amb anterioritat, en punts sense esmenes)
  • 15/03/15-28/03/15: Votació dels nous reglaments
  • Sábado 28/03/15: Assemblea General
  • Abril i Maig: treball ple de campanya de les municipals
  • 01/06/15-13/06/15: 2ª Votació d’estatuts i reglaments i presentació de candidats a la Junta de Pirata.cat
  • 14/06/15-27/06/15: Votació de la nova junta de Pirata.cat
  • Dissabte 27/06/15: Assemblea General temàtica: ‘Projecte 2016′

REGLAMENTO ESTATUTS/REGLAMENTS

Ponència per a l’adaptació a la nova llei de control de l’activitat econòmicofinancera

La Junta, o aquelles persones a les quals determini la mateixa, i que haurà d’incloure almenys un jurista, hauran de realitzar una ponència de modificació d’estatuts per adaptar-se a la nova Llei Orgànica de control de l’activitat econòmicofinancera dels Partits Polítics.

El termini màxim de presentació serà el dia 1 de febrer.

Els afiliats podran realitzar esmenes a aquesta ponència fins a 24 hores abans d’inici de les votacions.

En cas d’existir aquestes esmenes, els afiliats hauran de votar entre ambdues propostes per aprovar, i en cas de no existir, els afiliats hauran de ratificar o rebutjar la ponència, en cadascun dels punts que es reformi.

Creació i debat de propostes

Juntament amb les reformes obligatòries, es podran realitzar propostes per esmenar de manera total o parcial els actuals estatuts.

Hi ha dos tipus de esmenes:

Les esmenes hauran de contenir:

  • Autoria: nom o pseudònim de la persona o equip que fa la proposta.
  • Títol: nom identificatiu (lliure).
  • Raonament: explicació dels motius per proposar les esmenes.
  • Els articles a modificar: en cas que no es tracti d’una esmena a la totalitat.
  • Formulat: text de les esmenes en si.

Les esmenes podran ser presentades per qualsevol persona, afiliat o no, fins a 24 hores abans de l’inici de la votació.

Queda a consideració de cada afiliat o grup d’afiliats, l’obrir l’elaboració d’aquesta esmena a la resta d’afiliats o simpatitzants de partit.

No es podran vincular propostes que no tinguin una relació directa entre elles, per a això deuran formular-se dues propostes diferents.

Totes les esmenes hauran de respectar els principis del partit, l’ideari i els Drets Humans.

Les esmenes hauran de comunicar-se a projecte2016@pirata.cat. Se centralitzarà la informació en http://projecte2016.pirata.cat/.

El treball de gestió i publicació de propostes, recaurà en la Junta, podent aquesta derivar el treball en voluntaris, sempre que es comuniqui públicament.

L’ordenament d’esmenes sobre un determinat articulat per a la seva votació, recaurà en la Junta, podent aquesta derivar el treball en voluntaris, sempre que es comuniqui públicament.

La Junta, o els voluntaris públicament assignats per aquesta, exercint la seva funció de revisió i gestió, podran comunicar-se amb la persona que ha fet una determinada proposta per a modificació o rebuig si no s’ajusto a les condicions d’aquest reglament.

El període d’esmena serà des del moment de presentació de les esmenes fins a a la mitjanit (00:00) del dia de la votació.

Votació de les propostes

La votació de les propostes, ja siguin de la ponència per a l’adaptació a la nova legislació, les parcials o a la totalitat, hauran de ser aprovades per dos terços dels afiliats que participin en la votació, tal com estableix l’article 11.G dels presents estatuts.

Després de la votació de les propostes parcials, si no ha estat acordada una a la totalitat, es tornarà a votar el conjunt dels estatuts sortits d’aquesta votació. Aquest text haurà de ser elaborat pels tres afiliats amb més esmenes aprovades en les votacions, sense perjudici de la participació de voluntaris.

Si s’aprova una esmena a la totalitat, es permetrà durant una setmana, realitzar esmenes a la mateixa, o adaptar les realitzades als anteriors estatuts. No es requerirà de segona votació, en haver estat aprovat el text complet en la primera votació. El text final serà realitzat pels ponents de l’esmena a la totalitat i els que presentin esmenes de la mateixa, sense perjudici de la participació de voluntaris.

Creació dels nous reglaments

En cas que les propostes aprovades modifiquin reglaments, o requereixin de la creació de nous, els ponents hauran d’encapçalar aquest treball, immediatament posterior a les votacions, a través dels PAD’s del partit, perquè tothom pugui col·laborar.

Segunda votación de los estatutos y el reglamento

Tal com estableix l’article 11.G dels presents estatuts, deurà realitzar-se una segona votació, en la assemblea general posterior, per l’aprovació del text definitiu, aquesta es realitzarà una vegada acabades les eleccions generals i anteriorment a l’elecció de la nova junta, per tenir en compte les possibles modificacions de l’elecció i format de la junta.

VOTACIÓ DE LA NOVA JUNTA

La votació de la nova junta es realitzarà 15 dies abans de l’Assemblea General temàtica, i es tancarà en la mateixa, sempre que l’Assemblea General autoritzi la seva pròrroga.

Aquesta votació estarà marcada en els nous estatuts i, per tant, començarà un dia després de la segona votació dels mateixos.

ASSEMBLEA GENERAL TEMÀTICA: ‘PROJECTE 2016′

L’Assemblea General temàtica haurà de, al seu inici, anunciar els resultats (i el tancament) de les votacions per als canvis d’Estatuts, reglaments i la nova Junta de partit (en cas d’haver estat aprovada la pròrroga de sis mesos), així com els punts urgents i tècnics que siguin necessaris per al dia a dia del partit.

Una vegada finalitzat aquest tràmit, el debat giraria entorn de la línia que seguirà pirates en els propers mesos, així com establir la manera de facilitar i controlar la labor dels nous regidors, o membres de les confluències on participem.

2012-11-08-23.17.02

Tras casi cinco años, ha llegado el momento de dar un paso más allá y poner las bases del que será el futuro del partido, con una estructura que nos permita afrontar los retos que nos esperan, tal como se ha decidido en esta votación.

Esta nueva etapa la construyes tú con tus sugerencias, críticas y propuestas. Continúa leyendo y entérate de todos los plazos y como tienes que hacer llegar tus ideas a projecte2016@pirata.cat.

¿Qué es Proyecto 2016?

Es un proceso de renovación de Pirates de Catalunya con claro objetivo:

  1. Asentar el control y seguimiento de los nuevos regidores piratas, o de las candidaturas de confluencia en las cuales participemos.
  2. Marcar unas líneas de trabajo, interno y externo, para los próximos años.
  3. Preparar a PIRATA.CAT para las elecciones generales y las autonómicas
  4. Adaptar el partido a las nuevas reglas del juego que se van a marcar en la nueva Ley Orgánica de control de la actividad económico-financiera de los Partidos Políticos.

Para esto, consideramos es necesario varios puntos:

  1. Alargar el periodo de vigencia de la actual Junta hasta el 1 de julio de 2015, tal como se ha tratado en la Asamblea General del 13 de diciembre y ratificado en el SPC.
  2. Comenzar un periodo de reforma de estatutos y reglamentos para adaptarnos a la nueva ley y poder comenzar un debate sobre nuestro funcionamiento.
  3. Preparar el partido, a nivel territorial y catalán, para el trabajo que se deberá realizar una vez terminadas las elecciones locales.
  4. Tener un debate claro y amplio sobre los objetivos de Pirates para los próximos años a nivel electoral, en una Asamblea General temática, una vez acabadas las elecciones locales.
    Es por ello que presentamos este proyecto, que incluye una calendarización inicial del partido desde enero hasta junio, sin olvidar el trabajo a realizar por las territoriales de cara a las elecciones municipales.

CALENDARIO:

  • 20/01/14-14/02/15: Creación y debate de propuestas
  • 01/02/15-14/02/14: Votación de enmiendas a la totalidad y creación de enmiendas a la ponencia adaptación a nueva legislación

En caso de no haber o no salir aprobada enmienda a la totalidad:

  • 15/02/15-28/02/15: Votación enmiendas parciales y votación de la ponencia y sus enmiendas
  • 01/03/15-14/03/15: Votación del texto completo y preparación de los nuevos reglamentos
  • 15/03/15-28/03/15: Votación de los nuevos reglamentos

En caso de haber sido aprobada enmienda a la totalidad:

  • 15/02/15-21/02/15 Creación y adaptación de propuestas a la enmienda a la totalidad
  • 22/02/15-07/03/15: Votación enmiendas
  • 07/03/15-14/03/15: Preparación de los nuevos reglamentos (se podrá empezar con anterioridad, a puntos sin enmiendas)
  • 15/03/15-28/03/15: Votación de los nuevos reglamentos
  • Sábado 28/03/15: Asamblea General
  • Abril y Mayo: trabajo pleno de campaña de las municipales
  • 01/06/15-13/06/15: 2ª Votación de estatutos y reglamentos y presentación de candidatos a la Junta de Pirata.cat
  • 14/06/15-27/06/15: Votación de la nueva junta de Pirata.cat
  • Sábado 27/06/15: Asamblea General temática: ‘Proyecto 2016′

REGLAMENTO ESTATUTOS/REGLAMENTOS

Ponencia para la adaptación a la nueva ley de control de la actividad económicofinanciera

La Junta, o aquellas personas a las que determine la misma, y que deberá incluir al menos un jurista, deberán realizar una ponencia de modificación de estatutos para adaptarse a la nueva Ley Orgánica de control de la actividad económicofinanciera de los Partidos Políticos.

El plazo máximo de presentación será el día 1 de febrero.

Los afiliados podrán realizar enmiendas a esta ponencia hasta 24 horas antes de inicio de las votaciones.

En caso de existir estas enmiendas, los afiliados deberán votar entre ambas propuestas para aprobar, y en caso de no existir, los afiliados deberán ratificar o rechazar la ponencia, en cada uno de los puntos que se reforme.

Creación y debate de propuestas

Junto con las reformas obligatorias, se podrán realizar propuestas para enmendar de manera total o parcial los actuales estatutos.

Hay dos tipos de enmiendas:

Las enmiendas deberán contener:

  • Autoría: nombre o pseudónimo de la persona o equipo que hace la propuesta.
  • Título: nombre identificativo (libre).
  • Razonamiento: explicación de los motivos para proponer las enmiendas.
  • El o los artículos a modificar: en caso que no se trate de una enmienda a la totalidad.
  • Formulado: texto de las enmiendas en sí.

Las enmiendas podrán ser presentadas por cualquier persona, afiliado o no, hasta 24 horas antes del inicio de la votación.

Queda a consideración de cada afiliado o grupo de afiliados, el abrir la elaboración de esta enmienda al resto de afiliados o simpatizantes de partido.

No se podrán vincular propuestas que no tengan una relación directa entre ellas, para ello deberán de formularse dos propuestas diferentes.

Todas las enmiendas deberán respetar los principios del partido, el ideario y los Derechos Humanos.

Las enmiendas deberán comunicarse a projecte2016@pirata.cat. Se centralizará la información en http://projecte2016.pirata.cat/.

El trabajo de gestión y publicación de propuestas, recaerá en la Junta, pudiendo esta derivar el trabajo en voluntarios, siempre y cuando se comunique públicamente.

El ordenamiento de enmiendas sobre un determinado articulado para su votación, recaerá en la Junta, pudiendo esta derivar el trabajo en voluntarios, siempre y cuando se comunique públicamente.

La Junta, o los voluntarios públicamente asignados por esta, ejerciendo su función de revisión y gestión, podrán comunicarse con la persona que ha hecho una determinada propuesta para modificación o rechazo si no se ajusto a las condiciones de este reglamento.

El período de subsanación será desde el momento de presentación de las enmiendas hasta a la medianoche (00:00) del día de la votación.

Votación de las propuestas

La votación de las propuestas, ya sean de la ponencia para la adaptación a la nueva legislación, las parciales o a la totalidad, deberán ser aprobadas por dos tercios de los afiliados que participen en la votación, tal y como establece el artículo 11.G de los presentes estatutos.

Tras la votación de las propuestas parciales, si no ha sido acordada una a la totalidad, se volverá a votar el conjunto de los estatutos salidos de esta votación. Este texto deberá ser elaborado por los tres afiliados con más enmiendas aprobadas en las votaciones, sin perjuicio de la participación de voluntarios.

Si se aprueba una enmienda a la totalidad, se permitirá durante una semana, realizar enmiendas a la misma, o adaptar las realizadas a los anteriores estatutos. No se requerirá de segunda votación, al haber sido aprobado el texto completo en la primera votación. El texto final será realizado por el o los ponentes de la enmienda a la totalidad y los enmendantes de la misma, sin perjuicio de la participación de voluntarios.

Creación de los nuevos reglamentos

En caso de que las propuestas aprobadas modifiquen reglamentos, o requieran de la creación de nuevos, los ponentes deberán encabezar este trabajo, inmediatamente posterior a las votaciones, a través de los PAD’s del partido, para que todo el mundo pueda colaborar.

Segunda votación de los estatutos y el reglamento

Tal y como establece el artículo 11.G de los presentes estatutos, deberá de realizarse una segunda votación, en la asamblea general posterior, para la aprobación del texto definitivo, esta se realizará una vez acabadas las elecciones generales y anteriormente a la elección de la nueva junta, para tener en cuenta las posibles modificaciones de la elección y formato de la junta.

VOTACIÓN DE LA NUEVA JUNTA

La votación de la nueva junta se realizará 15 días antes de la Asamblea General temática, y se cerrará en la misma, siempre y cuando la Asamblea General autorice su prórroga.

Esta votación estará marcada en los nuevos estatutos y, por tanto, comenzará un día después de la segunda votación de los mismos.

ASAMBLEA GENERAL TEMÁTICA: ‘PROYECTO 2016′

La Asamblea General temática deberá, a su inicio, anunciar los resultados (y el cierre) de las votaciones para los cambios de Estatutos, reglamentos y la nueva Junta de partido (en caso de haber sido aprobada la prórroga de seis meses), así como los puntos urgentes y técnicos que sean necesarios para el día a día del partido.

Una vez finalizado este trámite, el debate giraría en torno a la línea que seguirá piratas en los próximos meses, así como establecer la manera de facilitar y controlar la labor de los nuevos regidores, o miembros de las confluencias donde participemos.

 

Pirates de Catalunya és un partit que la seva ideologia està per sobre de nacionalismes i de la servitud del poder. Gràcies a això, les seves territorials gaudeixen d’independència per establir els ponts necessaris perquè les candidatures que s’estan formalitzant funcionin i es presentin el 24 de maig.

A L’Hospitalet de Llobregat s’ha treballat des del primer minut per una confluència a través de Guanyem L’Hospitalet. Actualment, a causa d’unes demandes discriminatòries i antidemocràtiques, que atempten contra la DUDH, Pirates de L’Hospitalet sols ha pogut confluir amb EUiA, ICV i un gran nombre de ciutadans no adscrits a cap partit polític, a l’espera del que decideixin les assemblees d’altres formacions polítiques, properes a la ideologia de la Coalició.

Pirates de L’Hospitalet lamenta profundament no haver pogut sumar els esforços d’unes persones, que prèviament havien aprovat els principis democràtics i la defensa incondicional de la Declaració Universal dels Drets Humans promoguts des de Guanyem L’Hospitalet.

Pirates de L’Hospitalet, des d’un primer moment ha estat conscient que una minoria ha abandonat Guanyem L’Hospitalet, per no haver-se apropiat dels primers cinc llocs de la candidatura unitària en pretendre que cap afiliat a un partit polític pogués presentar-se per aquests llocs, vulnerant amb això tant la Constitució espanyola com la confidencialitat de dades, ja que l’afiliació a partits polítics és una dada privada altament protegida per la llei de protecció de dades. Els Pirates, fins i tot entenent la por que es mantingui la vella manera de fer política, no podem compartir aquest tipus de solucions.

Tenim la convicció que la democràcia plena i oberta ha de ser el camí, encara que de vegades el desenllaç no coincideixi amb les nostres expectatives i el nostre ideal. Tampoc podem acceptar que per una voluntat d’aparent i falsa renovació, unes persones que havent estat represaliades i torturades durant la dictadura, i que encara estan a totes les lluites socials de la nostra ciutat, siguin apartades per una minoria d’individus que fins ara sols han demostrat alineament a una estratègia, que no contempla el benestar d’una ciutadania a la qual diuen defendre.

Des de Pirates entenem que la confluència és complicada, però no ens agraden els menyspreus i els atacs entre companyes i companys. Actualment Pirates de Catalunya treballa amb moltes formacions, siguin la CUP, ICV, EUiA, Podemos o qualsevol que defensi la participació ciutadana, la transparència i la DUDH. Barcelona, Vilafranca del Penedès, Barberà del Vallès, Blanes, el Vendrell o L’Hospitalet de Llobregat són algunes de les ciutats on Pirates de Catalunya treballa braç a braç amb qui defensa els principis abans senyalats. Pirates de Catalunya no pacta amb les sigles, ni tan sols per la candidatura, sinó amb les persones i les idees. Per tal cosa Pirates de Catalunya declara que sols negociarà o entrarà a candidatures on es respecti la Declaració Universal dels Drets Humans, condició indispensable perquè l’ésser humà es desenvolupi amb total llibertat i igualtat amb els seus semblants.

Pirates de l’Hospitalet i, per extensió, Pirates de Catalunya, exigeixen als mitjans de comunicació, que abans de publicar certes notícies s’assessorin convenientment i contrastin la informació, que no es converteixin en simples portaveus d’una minoria que intenta, per tots els mitjans, evitar que les nostres idees democràtiques i el nostre nom es propaguin.

Per últim, Pirates de Catalunya demana a tots els actors, tranquil·litat, prudència i redoblar els esforços, en nom d’aconseguir un clima de col·laboració necessari, per evitar que el problema sorgit a L’Hospitalet de Llobregat s’estengui a altres ciutats.

Pirates de L’Hospitalet – Pirates de Catalunya


Pirates de Catalunya es un partido cuya ideología está por encima de los nacionalismos y de la servidumbre del poder. Gracias a esto sus territoriales disfrutan de independencia para establecer los puentes que sean necesarios, para que las candidaturas que están formándose funcionen y se presenten el 24 de mayo.

En L’Hospitalet de Llobregat se ha trabajado desde el primer minuto por una confluencia a través de Guanyem L’Hospitalet. Actualmente, debido a unas demandas discriminatorias, que atentan contra la DUDH, Pirates de L’Hospitalet solo ha podido confluir con EUiA, ICV y un gran número de ciudadanos no adscritos a ningún partido político, a la espera de lo que decidan las asambleas de otras formaciones políticas cercanas a la ideología de la Coalición.

Pirates de L’Hospitalet lamenta profundamente no haber podido sumar los esfuerzos de unas personas, que previamente habían aprobado los principios democráticos y la incondicional defensa de la Declaración Universal de los Derechos Humanos promovidos desde Guanyem L’Hospitalet.

Pirates de L’Hospitalet, desde un primer momento ha sido consciente que una minoría ha abandonado Guanyem L’Hospitalet, por no haber podido apropiarse de los primeros cinco puestos de la candidatura unitaria, al pretender que ningún afiliado de un partido político pudiera presentarse para dichos lugares, vulnerando con ello tanto la Constitución española como la confidencialidad de datos, ya que la afiliación a partidos políticos es un dato privado altamente protegido por la ley de protección de datos. Los piratas, aun entendiendo el miedo a que se mantenga la vieja manera de hacer política, no podemos compartir este tipo de soluciones.

Tenemos la convicción de que la democracia plena y abierta debe ser el camino, aunque a veces el desenlace no coincida con nuestro ideal. Tampoco podemos aceptar que por una voluntad de aparente y falsa renovación, unas personas que, aun habiendo sido perseguidas y torturadas durante la dictadura, y que todavía están en todas las luchas sociales de nuestra ciudad, sean apartadas por unos individuos que hasta ahora sólo han demostrado alineamiento a una estrategia, que no contempla el bienestar de una ciudadanía a la que dicen defender.

Desde Pirates entendemos que la confluencia es complicada, pero no nos gustan los desprecios y ataques entre compañeras y compañeros. Actualmente Pirates de Catalunya trabaja con muchas formaciones, sea la CUP, ICV, EUiA o cualquiera que defienda la participación ciudadana, la transparencia y la DUDH. Barcelona, Vilafranca del Penedés, Barberà del Vallés, Blanes, el Vendrell o L’Hospitalet de Llobregat son algunas de las ciudades en las que Pirates de Catalunya trabaja codo a codo con quien defiende los principios antes señalados. Pirates de Catalunya no pacta con las siglas, ni siquiera por la candidatura, sino con las personas y las ideas. Por tal cosa Pirates de Catalunya declara que sólo negociará o entrará en candidaturas donde se respete la Declaración Universal de los Derechos Humanos, condición indispensable para que el ser humano se desarrolle con total libertad e igualdad con sus semejantes.

Pirates de l’Hospitalet, y por extensión Pirates de Catalunya, exigen a los medios de comunicación, que antes de publicar ciertas noticias se asesoren convenientemente y contrasten la información, que no se conviertan en meros portavoces de una minoría que intenta, por todos los medios, evitar que nuestras ideas democráticas y nuestro nombre se propaguen.

Por último, Pirates de Catalunya pide a todos los actores tranquilidad, prudencia y redoblar los esfuerzos, en aras de conseguir un clima de colaboración necesario, para evitar que el problema surgido en L’Hospitalet de Llobregat se extienda a otras localidades.

Pirates de L’Hospitalet – Pirates de Catalunya

 

Pirates de Barcelona, en nom de Pirates de Catalunya i la Confederació Pirata, celebra que l’emissió del documental “Ciutat Morta”, amb el relat d’uns fets succeïts fa gairebé 9 anys, hagi obert les portes al debat sobre les tortures sistemàtiques que succeeixen als cossos de seguretat de l’estat, a tots els seus nivells. Aquest documental, que s’ha provat d’ocultar i que gràcies a les pressions de les activistes s’ha emès per televisió, mostra proves més que evidents d’una trama entre la Guàrdia Urbana, l’Ajuntament de Barcelona i la Justícia per encobrir els veritables fets que van succeir el 4 de febrer de 2006 (4F).

Per a Pirates de Barcelona, les declaracions de Xavier Trias i el seu segon, Joaquim Forn, estan en la línia d’aclarir només allò que ja es coneix, per provar d’evitar que es destapin molts altres casos relacionats amb la Guàrdia Urbana com les tortures a Yuri Jardine, ciutadà de Trinitat i Tobago, que van ocórrer només uns mesos després, i que han enviat a la presó als dos policies el testimoni dels quals fou vital per al judici del cas del 4F.

Exigim a l’Ajuntament que obri els seus informes sobre aquella nit, i sobre totes les denúncies sobre comissaries de la Guàrdia Urbana, realitzades per organitzacions com la Coordinadora per a la Prevenció de la Tortura o Amnistia Internacional, que retiri les condecoracions a policies acusats de tortures, que es personi per a la retirada de la pensió vitalícia als agents torturadors d’en Yuri Jardine, i que expulsi del cos de la Guàrdia Urbana als quatre agents, condemnats pel jutjat d’encobrir les tortures a en Yuri Jardine, i que no van ser condemnats per la irresponsabilitat de la fiscalia.

Exigim a la Generalitat de Catalunya la mateixa transparència sobre les denúncies als Mossos d’Esquadra, un cos que també va col·laborar amb la tortura a les acusades pel cas 4F a la comissaria de Les Corts. Reclamem, a més, al Sindicat de Mossos d’Esquadra l’expulsió de l’agent que va realitzar el tuit de 17 de gener de 2015 a les 23:19, on menystenia el documental i se’n reia del suïcidi de Patricia Heras, i que va atacar a dos parlamentaris, així com l’obertura d’un expedient al cos.

Exigim, finalment, la inhabilitació de la jutgessa d’instrucció Carmen García Martínez, encarregada, a banda d’allò que es va veure al documental, d’enviar a presó provisional sense fiança a tres detinguts per la vaga del 29 de març i a un detingut pels aldarulls produïts després del desallotjament de Can Vies, sense pràcticament proves. Aquesta jutgessa es fa servir de forma sistemàtica per la Fiscalia i els Mossos d’Esquadra per jutjar activistes i manifestants, malgrat havent estat desacreditada en nombroses ocasions per l’Audiència Provincial.

Aquest 4 de febrer farà 9 anys d’un dels més grans casos d’injustícia social, policial i judicial que mai ha viscut Catalunya, però no ha estat l’únic. Aclarir aquest cas, així com tota la resta, no soluciona el fons de la qüestió, l’abús de poder sistemàtic de les institucions públiques davant de la població sobirana. Només acabant amb el sistema corrupte acabarem amb aquestes injustícies.

Pirates de Catalunya i Confederación Pirata

cartel-ciutat-morta_6


Ya basta de abusos públicos contra la población

Pirates de Barcelona, en nombre de Pirates de Catalunya y de la Confederación Pirata, celebra que la emisión del documental “Ciutat Morta’, con el relato de unos hechos sucedidos hace casi 9 años, haya abierto las puertas al debate sobre las torturas sistemáticas que suceden en los cuerpos de seguridad del estado, a todos sus niveles. Este documental, que ha intentado ser ocultado y que gracias a las presiones de las activistas se ha emitido en televisión, muestra pruebas más que evidentes de un entramado entre la Guardia Urbana, el Ayuntamiento de Barcelona y la Justicia para encubrir los verdaderos hechos sucedidos el 4 de febrero de 2006 (4F).

Para Pirates de Barcelona, las declaraciones de Xavier Trias y su segundo, Joaquim Forn, están en la línea de esclarecer solo aquello dado a conocer, para intentar evitar que se destapen otros muchos casos que suceden en la Guardia Urbana como las torturas a Yuri Jardine, ciudadano de Trinidad y Tobago, sucedidas solo unos meses después y que han mandado a prisión a los dos policías cuyo testimonio fue vital para el juicio del caso del 4F.

Exigimos al Ayuntamiento que abra sus informes sobre esa noche, y sobre todas las denuncias sobre comisarías de la Guardia Urbana, realizadas por organizaciones como la Coordinadora para la Prevención de la Tortura o Amnistía Internacional, retire las condecoraciones a policías acusados de torturas, se persone para la retirada de la pensión vitalicia a los agentes torturadores de Yuri Jardine y expulse del cuerpo de la Guardia Urbana a los cuatro agentes culpados por el juzgado de encubrir las torturas a Yuri Jardine, y que no fueron condenados por la irresponsabilidad de la Fiscalía.

Exigimos a la Generalitat de Catalunya la misma transparencia sobre las denunciadas a los Mossos d’Esquadra, cuerpo que también colaboró en la tortura a las acusadas por el caso del 4F en la comisaría de Les Corts. Reclamamos, además, al Sindicat de Mossos d’Esquadra la expulsión del agente que realizó el tweet del 17 de enero a las 23:19, donde menospreciaba el documental y se reía del suicidio de Patricia Heras, y atacó a dos parlamentarios, así como la apertura de un expediente en el cuerpo.

Exigimos, por último, la inhabilitación de la jueza de instrucción Carmen García Martínez, encargada, además de lo visto en el documental, de enviar a prisión provisional y sin fianza, sin prácticamente pruebas, a tres detenidos por la huelga del 29 de marzo y a un detenido por los altercados producidos tras el desalojo de Can Vies. Esta jueza es sistemáticamente usada por Fiscalía y Mossos d’Esquadra para enjuiciar a activistas y manifestantes, pese a haber sido desacreditada en diversas ocasiones por la Audiencia provincial.

Este 4 de febrero, hará 9 años de uno de los mayores casos de injusticia institucional, policial y judicial que ha vivido Catalunya, pero no ha sido el único. Esclarecer este caso, o incluso todos los ocurridos, no soluciona el fondo de la cuestión, el abuso de poder sistemático de las instituciones públicas frente a la población soberana. Solo acabando con el sistema corrupto acabaremos con estas injusticias.

Pirates de Catalunya y Confederación Pirata

Tagged with:
 

#9NCadaDia: per què votaré No+Sí

On 8 novembre 2014, in Pirates de Catalunya, by Capità Pirata

Nota dels editors: aquest és un article d’opinió sobre una de les postures respecte al 9N i forma part d’una sèrie de quatre articles escrits per diferents pirates, un per opció (Sí+Sí, Sí+No, No+Sí i No). No representa al conjunt dels pirates ni és una posició oficial. A Pirates donem llibertat de vot i també veu perque cadascú pugui expressar les seves idees. Qualsevol diferència entre els articles és per decisió dels autors.

El No+Sí és el vot de les llibertàries, de les que no estem d’acord amb la concepció westfaliana de l’Estat-Nació basada en l’oligarquia per sobre de la ciutadania i que perdura des del segle XVII. Amb aquest vot, malauradament considerat nul per, oh casualitat, l’statu quo estatista, volem expressar que és possible crear una societat sostinguda en l’autogestió, el suport mutu i la llibertat, sense necessitat d’estructures centralistes corruptibles. Defensem el dret d’autodeterminació dels pobles com a motor d’un procés d’emancipació de caràcter social i federalista, alternatiu al nacionalisme estatista.

Un exemple d’aquesta visió el trobem al comunicat de la CGT amb motiu del 9N: “aquests drets no estan supeditats a cap constitució ni a cap llei formulada amb l’únic objectiu de perpetuar l’estat-nació i l’estabilitat de la dominació de les elits […] Les idees no es prohibeixen, les manifestacions no es prohibeixen, la llibertat d’expressió no es prohibeix. Creiem en l’autodeterminació completa, sense amputacions”.

Ens emmirallem en les paraules de pensadors com en Piotr Kropotkin qui, referint-se a la qüestió irlandesa en una carta a María Korn, va expressar-ho com “els llocs on l’home es rebel·la contra l’opressió individual, econòmica, estàtica, religiosa i sobretot nacional, és el nostre deure estar al seu costat”. O com deia en Mikhail Bakunin, “cada nació, gran o petita, té l’indiscutible dret a ser ella mateixa, a viure concordes amb la seva pròpia naturalesa. Aquest dret és solament el corol·lari del principi general de llibertat”.

I del manifest pel No+Sí, “pensem que un canvi substancial i de gran abast, és a dir, una veritable revolució, és l’única forma de superar efectivament la crisi multidimensional (econòmica, política, social, ecològica, etc.) en què estem immersos com a humanitat des de fa segles. No ignorem les grans dificultats que comporta la realització d’una transformació d’aquesta naturalesa i d’aquest calat, però constatem que qualsevol plantejament menys profund i menys ampli resulta, en el millor dels casos, insuficient i, en el pitjor, contraproduent.”

estelada

El nostre vot “nul” no és cap incoherència, sinó la més coherent de les opcions, amb un model socioeconòmic més clar que el Sí+Sí i amb possibilitats de canvi sense dependre de l’Estat espanyol. Volem decidir-ho tot. Volem independència de tot, tant política com econòmica. Com al Kurdistan, on el municipalisme llibertari impulsat per Ocalän sota el nom de confederalisme democràtic està demostrant que és possible organitzar, en el territori de quatre estats, una societat pacífica, participativa i oberta, des de baix i resilient davant dels problemes propis i del nostre entorn. Amb una economia al servei de totes, col·laborativa i allunyada del patriarcat i capitalisme depredadors als que ara estem sotmeses.

Volem ser responsables de les nostres vides i corresponsables del bé comú i volem fer-ho començant des dels nostres barris i municipis, teixint xarxes d’assemblees populars confederades, cuidant als necessitats i foragitant als paràsits que vulguin explotar-nos i manllevar-nos els nostres drets en nom del seu benefici exclusiu, on la riquesa tingui una funció social i redistributiva, i el poble tingui noves estructures que no segueixen les dinàmiques capitalistes que ens han portat a la crisi actual.

Perquè no ens conformem a seguir el camí a Ítaca de mà dels responsables de les retallades més salvatges i còmplices de la corrupció que colpeja la nostra societat i perquè volem construir Catalunya entre totes, votarem No+Sí. Els nostres somnis no són nuls.

Pirates pel No+Sí